Ja fos per gust, per responsabilitat institucional o per totes dues coses, Julio Manrique aplaudia amb entusiasme la fosca i per a mi antiquada mirada de Pau Carrió sobre el gran clàssic anglès de qui diuen que és millor no dir el nom. Manrique presidia l’estrena i saldava amb un “aviat, aviat” la qüestió de la presentació del programa amb què va guanyar la direcció del Teatre Lliure, després que a principis de mes es produís un estrany ajornament per problemes d'agenda d’algun dels membres de la junta de govern. Tant de bo trobi mecànics per arreglar l’agenda ben aviat.