El curs dels esdeveniments durant les darreres setmanes referma la idea que encara ens queda un bon camí per recórrer a la legislatura actual. Fa una temporada que el protagonisme informatiu ja no arriba cada dia de la mà de decisions judicials negatives pel govern. A més, Sánchez continua agafant aire amb la seva política de crítica directa a l'actuació dels Estats Units i Israel que ha portat a incendiar l’Orient Mitjà. Els canvis al consell de ministres també han tornat a proporcionar als socialistes un parèntesi, amb l’atenció centrada en Carlos Cuerpo, nou vicepresident primer, que s'ha anat convertint en un símbol pel seu caràcter tranquil i dialogant. És com dir que un altre tipus de pràctica política, diferent de la que estem acostumats, és possible.

Arribem a Setmana Santa, a les vacances escolars, les operacions sortida i les mones afirmant que la tornada serà dura. Tot s’està apujant a causa de la guerra de l’Iran i com que el final de la guerra no es veu, els perjudicis a la butxaca d’aquesta inflació duraran unes quantes setmanes, pel cap baix. Ahir al vespre, Trump es va treure del barret deu dies més de coll de l’ultimàtum als aiatol·làs, mentre menteix sistemàticament cada dia (i molt, perquè no para de parlar) només per evitar que el petroli continuï encarint-se i les borses continuïn enfonsant-se. Només fa que dir que la guerra està guanyada, però l’estret d’Ormuz continua dominat per l’Iran, i el règim no ha caigut. 

La setmana passada el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, admetia que la guerra a l'Iran ja es notava a les "butxaques" de la ciutadania i aquesta setmana el govern espanyol ja ha anunciat que es reunirà divendres de forma extraordinària per fer front a les conseqüències econòmiques del conflicte a l'Orient Mitjà. Ara bé, la tensió a la zona no ha afectat per igual tots els sectors, sinó que n'hi ha un d'especialment perjudicat: el sector agroalimentari. No en va el ministre Cuerpo i el titular d'Agricultura, Luis Planas, s'han reunit amb representants d'aquest àmbit aquest dilluns per abordar les mesures a prendre. Però, per què el sector primari és el que més ha notat els efectes de la guerra? Els experts consultats per l'ARA apunten a tres factors: l'augment del preu del petroli –aquest dilluns per sobre dels 100 dòlars per barril–, del gas i de retruc dels fertilitzants, i també dels cereals.

"En els últims dos anys hem observat una acceleració del crèdit al consum per part de les llars". La constatació que aquesta tipologia de préstec està en el seu "màxim històric", amb un creixement interanual per sobre del 10% –segons les xifres del novembre del 2025–, fins a assolir els 114.000 milions d'euros –una dada que suposa al voltant del 15% del total de crèdits de les llars–, ha dut el govern espanyol a plantejar una nova llei per "evitar situacions de sobreendeutament". El consell de ministres d'aquest dimecres, el primer de l'any, l'ha aprovat en primera volta. Encara haurà de passar-hi un segon cop abans de sotmetre's a l'escrutini del Congrés.

Els analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant bona boca pel que fa al creixement econòmic a l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que creixi amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que el 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del mes de setembre. 

El Tresor Públic preveu arribar l'any que ve a una emissió neta de deute de 55.000 milions d'euros, igual que en l'exercici actual, centrada en títols a mitjà i llarg termini, que suposaran gairebé el 91% del total, és a dir, 50.000 milions.

S'obre una nova oportunitat per al ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, de fer el salt a presidir l'Eurogrup, ara que el fins ara president, Paschal Donohoe, ha dimitit per anar a dirigir el Banc Mundial. Alhora, Air Europa compta amb un nou conseller delegat després de la sortida de Jesús Nuño de la Rosa i Josep Santacreu serà el nou president d'ASCAME. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

Els aranzels imposats pel govern dels Estats Units als productes fabricats als països de la Unió Europea podrien tenir un impacte negatiu sobre exportacions espanyoles per valor de 15.100 milions d'euros, tot i que si s'hi afegís l'impacte indirecte la xifra podria pujar fins als 22.700 milions d'euros, segons ha explicat aquest dilluns el ministre d'Economia, Comerç i Transformació Digital, Carlos Cuerpo, en una compareixença al Congrés dels Diputats.

La Unió Europea no perd l'esperança amb Donald Trump i vol aprofitar fins a l'últim moment per intentar arribar a un acord comercial amb els Estats Units. Malgrat l'anunci d'aquest dissabte de la Casa Blanca d'incrementar els aranzels un 30% al bloc europeu, Brussel·les manté el to conciliador i insisteix que la seva prioritat és arribar a un acord per evitar una escalada del conflicte. Per això, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest diumenge que el club europeu ajorna l'entrada en vigor de les represàlies que té preparades en cas que fracassin les negociacions amb l'administració estatunidenca.

A la tercera tampoc va la vençuda. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha fracassat en el seu intent de presidir l'Eurogrup –la trobada mensual dels titulars de Finances de l'eurozona– i s'ha retirat poques hores abans que es dugui a terme la votació. La derrota del socialista espanyol arriba després de les candidatures fallides dels seus dos predecessors a la cartera d'Economia, la també socialista Nadia Calviño i el popular Luis de Guindos. Així doncs, l'actual dirigent de l'organisme, el conservador irlandès Paschal Donohoe, ha revalidat el seu mandat dos anys i mig més.

El Banco Santander va prendre el control del Banesto l'any 1998, però no va ser fins al 2013 que aquest segon va desaparèixer del tot integrat dins el primer. Ara, aquell escenari es podria repetir, però amb el BBVA i el Banc Sabadell com a protagonistes i el motiu és la condició per raons d'interès general que el govern espanyol ha decidit afegir a l'opa hostil. El consell de ministres d'aquest dimarts ha acordat imposar al BBVA mantenir el Banc Sabadell per separat durant tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho dos anys més, és a dir, durant un total de cinc anys.

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha dit aquest dilluns que, per ara, no s'aprecia un "impacte significatiu" dels nous aranzels imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, motiu pel qual descarta, de moment, la possibilitat que l'Estat aprovi mesures d'ajudes directes a les empreses. "Ara mateix no estem veient encara a les grans dades agregades cap element d'impacte significatiu", ha assenyalat el titular d'Economia a la roda de premsa posterior a la conferència sectorial de seguiment davant la situació aranzelària amb les comunitats autònomes.

Espanya no es rendeix i torna a temptejar el terreny per presidir l'organisme que reuneix els ministres de Finances de la zona euro cada mes: l'Eurogrup. Els dos anteriors titulars d'Economia del govern espanyol, el conservador Luis de Guindos i la progressista Nadia Calviño ja ho van intentar sense èxit. Ara, però, l'actual màxim responsable de finances de la Moncloa, Carlos Cuerpo, hi torna amb força i ja ha contactat amb delegacions d'estats membres davant de la Unió Europea (UE) per saber si li donarien suport en una candidatura per dirigir l'ens, segons ha avançat la revista Politico i confirmen fonts diplomàtiques a l'ARA.

Carlos Cuerpo (Badajoz, 1980) genera sovint riallades als assistents a les rodes de premsa posteriors al consell de ministres. “És una molt bona pregunta”, es rendeix quan alguna vegada un periodista ha tocat el moll de l'os. També el va desarmar la seva companya de gabinet, Pilar Alegría, quan li van preguntar si Cuerpo era “mala persona”, tal com va deixar caure la vicepresidenta Yolanda Díaz quan discutien sobre la reducció de la jornada laboral. “Saben aquell refrany que la cara és l’expressió de l’ànima? Doncs jo veig la cara del meu col·lega i algunes expressions no em quadren, eh?”, va dir Alegría, i Cuerpo va esclatar a riure. Carregat de paciència, respon en off the record tots els dubtes que li plantegen els periodistes i no esquiva les declaracions davant els micròfons, a diferència d’altres ministres més al·lèrgics a la premsa.

Amb Pedro Sánchez de viatge al Vietnam i la Xina, el PP s'ha trobat amb el dia perfecte per centrar els atacs en la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. Al Senat, ha utilitzat la seva majoria absoluta per reprovar-la i, durant la sessió de control d'aquest dimecres al Congrés, la formació conservadora li ha arribat a exigir la dimissió. L'escenificació d'un fort enfrontament amb l'executiu de l'Estat contrasta amb la bona sintonia que s'ha generat entre el portaveu econòmic del PP, Juan Bravo, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'encarregat de negociar amb els grups les mesures contra els aranzels dels Estats Units.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha aprofitat la seva visita a Barcelona, en el marc del Mobile World Congress (MWC) aquest dimecres, per llançar un missatge de tranquil·litat en cas que el govern dels EUA de Donald Trump aprovi nous aranzels: "Des d'Europa i Espanya no serem ingenus; davant de mesures proteccionistes que s'imposin de manera injusta, protegirem els nostres treballadors, els sectors i la indústria europea i espanyola", ha afirmat.

Abans-d'ahir el consell de ministres va aprovar la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja setmanals, i no 40 com fins ara. Això vol dir treballar mitja hora menys al dia. Un cop aprovada la mesura, ara ha d’anar a votació al Congrés, on no té majoria.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

Després de la tensió i els xocs de les últimes setmanes, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, han intentat signar la pau aquest dilluns a la tarda en una reunió per desbloquejar les seves discrepàncies sobre la reducció de la jornada laboral. Ha estat Díaz qui ha demanat aquesta trobada i s'ha mostrat "segura" que arribaran a un acord per abordar l'adopció de les 37,5 hores setmanals, que, en la seva opinió, "ha de tramitar-se per la via d'urgència i fer-se amb la màxima rapidesa".