La revolta de la pagesia, expressada amb sorolloses manifestacions, però també amb accions provocadores com la col·locació de cap per avall dels rètols d'entrada als pobles, ha inspirat el nou festival Brots, que se celebrarà del 30 d'octubre al 2 de novembre a diversos pobles del Baix Empordà i que uneix música, dansa, arts visuals i gastronomia, amb l'oli empordanès com a fil conductor, com a homenatge a una terra on "fa mil·lennis la gent del rodal s'eslloma per treure or verd de les oliveres". Organitzat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, Brots és un antifestival que s'allunya de manera volguda, pel que fa a la concepció i a les dates, dels grans festivals d'estiu que atrauen multituds i se celebren majoritàriament arran de mar. "És una iniciativa pensada per a tothom, però especialment per a la gent del país i els pagesos, i per fer valdre aquest rerepaís que es descobreix quan es mira en terra i no cap al mar", indica Martí Sabrià, assessor del festival.

Envoltats d'una vegetació exuberant, encetant els dies amb trencs d'alba espectaculars i captivadores simfonies interpretades per ocells de tota mena, allunyats del brogit i la vida frenètica de Barcelona, que no suportaven, i, per damunt de tot, sentint-se acompanyats els uns dels altres en la darrera etapa de la vida. Així és com l'Àlex Gorina, de 71 anys, la veu de referència sobre el món del cinema a Catalunya Ràdio, i dos dels seus tres germans (la Laura, de 67 anys, i en Jordi, de 61 anys) han construït una nova forma vida des de fa poc més d'un any: junts de nou, com quan eren infants, i amb la mare, de 95 anys (el pare va morir l'any 2018), que cuiden entre tots, inclòs en Marcos, el quart germà, tot i que no s'ha sumat a la vida en comú perquè les circumstàncies personals no l'hi han permès. “Això ho hem fet essencialment perquè ens estimem i volem tornar a estar junts, però també hem fet aquest pas plenament conscients del que vindrà: ens fem grans, començarem a tenir problemes de salut, i si vivim cadascú en un lloc diferent estarem sols, molts sols; junts, en canvi, som una pinya”, diu l'Àlex.

Muntanyes de fems i palla van cremar als carrers de Brussel·les el febrer passat. Els havien portat fins allà pagesos belgues que amb centenars de tractors han inundat la capital europea almenys tres cops en els últims mesos, per deixar clar el seu enuig. Una indignació que recorre tot el camp europeu i que ha desembocat en les protestes més massives de la pagesia arreu d'Europa, des de Brussel·les a Romania, passant per París, Berlín, Madrid o Barcelona. El descontentament dels agricultors amb les polítiques europees és patent i s'ha convertit en un dels cavalls de batalla que l'extrema dreta intenta capitalitzar per irrompre amb més força que mai a l'Eurocambra en aquestes eleccions.