Les tendències apuntades la setmana passada s'han confirmat: els llibres venuts per Sant Jordi han sigut Història d'un piano, de Ramon Gener, en ficció, i Tot: foc encès, de Carles Porta, en no-ficció; i La misteriosa i sorprenent casa de l'avi, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, en la categoria infantil i juvenil. Tots tres ja encapçalaven la llista provisional (de 5 llibres per categoria) que el Gremi de Llibreters de Catalunya va publicar el 24 d'abril. I el mateix passa en llengua castellana, en què els més venuts han sigut La grieta del silencio, de Javier Castillo; Recupera tu mente, reconquista tu vida, de Marian Rojas Estapé, i Alas de sangre, de Rebecca Yarros.

Una de les coses més boniques de participar en la diada de Sant Jordi des del taulell de les signatures és veure amb els teus propis ulls l’impacte que la nostra festa provoca en els autors estrangers que la viuen per primera vegada. En alguns casos es tracta d’escriptors o escriptores avesats a èxits de públic arreu del món, però crec que per moltes fires del llibre que hagis vist, la celebració ciutadana i transversal de Sant Jordi, la transformació de tota una ciutat, els impacta de debò.

Avui és un dia de dolç despertar després del dia més bonic de l’any a Catalunya. Va fer fred, però no va ploure gairebé gens, i sembla que tothom va trobar el seu llibre o el seu autor, que d’això és del que es tracta.

"Com pot ser que, sent les deu del matí d'un dia laborable, el passeig de Gràcia ja estigui així de ple? És que no hi ha ningú treballant, a Barcelona?", es demanava una dona amb les mans al cap, a prop de la Casa Batlló, que com cada any tenia la façana decorada amb centenars de roses d'un vermell esclatant. La resposta era senzilla: tornava a ser Sant Jordi, una diada en què tothom, per poc que pugui, necessita sortir al carrer a passejar i a buscar llibres i roses, dos símbols potents per mostrar fidelitat a la cultura i l'amor.

Sant Jordi 2024. Al dinar informal del Grup 62, mentre algú intenta convèncer Salvador Illa de llegir l’apassionant i detallista biografia de Josep Pla escrita per Xavier Pla –1.500 pàgines–, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’uneix al grup. El líder del PSC se li adreça tot d’una: “No sé si et faig un favor, però sàpigues que en públic dic que ho estàs fent bé. Ho penso honestament”. La consellera, discreta i educada, somriu. Illa rebla que la gestió és molt important i que la consellera coneix el sector per dins i això es nota. Sant Jordi sempre és un parèntesi. 

Dimarts al migdia, a Antena 3 noticias, Sandra Golpe començava l’informatiu posant els espectadors en context del dia que era: “¿Qué tal? Buenas tardes. Hoy es 23 de abril. Día de Castilla y León. Día de Aragón y Día del Libro”. Una obertura en la qual has de posar molta intencionalitat per no mencionar Catalunya ni Sant Jordi després de remarcar la data del calendari. Prioritzava les festivitats en altres comunitats que, tot sigui dit, no van merèixer l’interès de l’informatiu. Això sí, darrere de Sandra Golpe hi havia l’enorme imatge d’unes roses gegants. A les flors vermelles les acompanyava el titular en lletres ben grosses “De campaña en campaña”, i és que la diada ens l’explicaven després des d’una perspectiva política: “Este año, en Catalunya, Sant Jordi llega a las puertas de una campaña electoral, y eso se nota. Se reparten rosas y libros y también muchas promesas. Hasta Puigdemont regala, a quien le interesen, un libro con sus discursos”. La presentadora anunciava la diada com un acte de campanya: “Hay desembarco de candidatos en el centro de Barcelona en este Sant Jordi tan político”, afirmava amb el seu habitual tonet sarcàstic tan sibil·lí quan parla de l’actualitat catalana. A continuació, connectava en directe amb una reportera al centre de Barcelona que insistia en recordar que el candidat de Junts tenia novetat al mercat. “No ha faltado nadie a excepción de Puigdemont, fugado de la justicia, aunque ha querido estar presente regalando sus discursos con un libro”. El reportatge mostrava com els polítics havien sortit al carrer a buscar vots. El muntatge, amb una selecció de declaracions molt escapçades i tretes de context, era més propi d’un programa d’humor amb intencionalitat ideològica que d’un informatiu. Destil·lava un cert to foteta forçant un hipotètic diàleg entre les diferents intervencions dels polítics. Per tercera vegada, en la notícia, tornaven a recordar que Puigdemont regalava un llibre amb els seus discursos. El candidat de Junts no trobarà un programa de televisió en què li hagin fet una millor promoció de la seva novetat editorial: “Todos los candidatos han estado menos él, aunque ha encontrado su peculiar forma de acudir: un libro recopilatorio de sus discursos”. I després la locució afegia: “Aunque desde el PP le recomiendan otras lecturas”. I inserien una intervenció de Núñez Feijóo que deia: “Que lea la Constitución”. La notícia mostrava tots els candidats en solitari o atenent els mitjans de comunicació. L’única imatge d’un candidat sol·licitat pel públic i amb les mans plenes de roses va ser la del líder espanyol del PP.

Més d’un dels milers de catalans que eren avui a Barcelona per celebrar Sant Jordi s’han topat amb els candidats que, a partir de divendres, veuran als cartells electorals dels principals carrers de Catalunya. El dia del llibre i de la rosa els polítics no havien de ser els protagonistes, però el calendari electoral és capritxós i ha acabat oferint-los un escenari distès i amable per estrènyer mans per agrair el vot dels convençuts i intentar pescar el dels indecisos.

Després de quatre anys desplaçada a la Devesa per culpa de la pandèmia, la diada gironina de Sant Jordi ha tornat a celebrar-se a l’emplaçament clàssic de la Rambla i la plaça Catalunya, que s’han omplert de gom a gom des de ben d’hora. Recuperar la tradició al nucli antic era una demanda expressa de llibreters i paradistes de Girona, perquè, en l'última edició al parc de plataners, ja sense mascareta ni restriccions, tot i gaudir de més espai a l’aire lliure, van patir molt amb la solana, el vent i la pols.

L'expresident Carles Puigdemont protagonitza la campanya electoral del 12-M a la Catalunya del Nord, on pretén desfermar la catalanitat del territori, mentre al mateix temps Perpinyà amaga una festivitat clau com Sant Jordi. L'ajuntament de la capital del Rosselló el dirigeix l'ultradretà Louis Aliot del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i ha tret dels carrers el 23 d'abril per recloure'l al convent dels dominics de la ciutat. Un moviment que ha "descatalanitzat" la diada, segons diverses associacions catalanistes com Perpinyà la Catalana. Així doncs, com s'hi viu aquest dia?

Arriba un Sant Jordi més fresc: pel repunt hivernal i per la vitalitat i varietat de l'oferta llibresca. Des de primera hora del matí, llibreters i venedors de roses han sortit al carrer. Si la pluja els respecta, s'espera una diada festiva amb molta participació. Entre altres coses, perquè cau entre setmana. S'espera que es venguin 7 milions de roses i més d'1,8 milions de llibres. Comença la gran festa cívica catalana.

L'edició en paper de l'ARA d'aquest Sant Jordi és ben especial. Amb una il·lustració a la portada obra de Mari Fouz, us oferim un diari amb un Tema del Dia centrat en l’amor en la literatura, i amb versos d’Estellés i Papasseit al llarg de gairebé totes les pàgines.

Tothom a cor: mira que hi ha hagut dies perquè plogués, i s’ha de posar a ploure per Sant Jordi! Estàvem tenint un abril massa eixut i justament aquesta setmana és quan comença un canvi de temps que es veu que ha de ploure seguit seguit tot el que no ha plogut durant el mes. Tant de bo. Aquest any és molt difícil no anar amb la pluja. Aquest dilluns a la tarda, la vigília era desoladora al centre de Barcelona, perquè a estones va caure un bon xàfec, amb pedra petita inclosa, sobre les parades, tendals i carpes a mig muntar i era impossible treure els llibres de les caixes. Però a aquestes alçades de la tempestuosa relació (acudit o facècia) del 23 d’abril amb la meteorologia, ja hauríem de saber que per Sant Jordi se surt de casa plorats, equipats i mirant el cel per si de cas. I si havíem habilitat un pressupost per a llibres, gastem-lo igual un altre dia, que els llibres no desapareixen. 

Dimarts de Sant Jordi. No hi ha res com la festa del llibre i la rosa en dia laborable. Anar a treballar i trobar l'estona per sortir a passejar. És un dia de feina i alhora d'ambient festiu. Un dia civilitzat, amable, un punt ensucrat. I què! És un miratge cultural i cívic? Tant de bo hi hagués molts més miratges quotidians com aquest, que ens obliguessin a regalar cultura i natura, llibres i flors.

En La carrera del llibertí, una de les òperes més convencionals d’Ígor Stravinski, trobem un moment angoixant. Tom Rakewell vol iniciar-se en una nova vida plena d’excessos. Seduït per l’ombra allargada del diable, respon diverses qüestions sobre la bellesa i el plaer fins que arriba una pregunta que el deixa petrificat. El diable li demana què és l’amor i Tom exclama “L’amor! Aquesta paraula admirable és com un carbó encès. M’abrasa els llavis, m’infon temor a l’ànima”. Rakewell hauria de poder oferir una definició de l’amor, però es queda emmudit. No sap com aïllar la seva essència, abastar els seus matisos. Alguna cosa li ho impedeix. És aleshores quan s’adona que tenim un problema amb l’amor: la paraula és com un carbó que ens crema els llavis quan volem dir què és.

Una de les experiències més gratificants que podem tenir és estar enamorats i estimar algú. Quan estimem de debò desitgem passar tant de temps com sigui possible al costat de la persona estimada i, quan no la tenim al costat, l’enyorem. I si ens sentim rebutjats, durant un temps encara la desitgem amb més força. Poetes de tots els temps han lloat l’amor i planyut el desamor. Tanmateix, a escala cerebral l’enamorament funciona, literalment, com una addicció. L’amor romàntic intens és una de les substàncies més addictives de la Terra.

La nova edició del Sant Jordi Musical d’Estrella Damm es prepara per fer bategar Barcelona amb força. L’Antiga Fàbrica tornarà a obrir les portes aquest dimarts 23 d'abril per celebrar la diada amb les millors actuacions del panorama artístic català. L'oferta musical, que s'ha convertit en tota una tradició a la ciutat, anirà acompanyada d’una variada oferta gastronòmica i d’un mercat de llibres, vinils, roses i altres articles amb temàtica de Sant Jordi, aquests últims, amb finalitat solidària.

Any a any, Sergi Pàmies (París, 1960), lector, escriptor i cronista, ha descrit i protagonitzat gairebé quatre dècades de Sant Jordi. Té tota l’autoritat moral i intel·lectual per analitzar, en aquesta conversa, com ha evolucionat el Dia del Llibre fins a convertir-se en el que, segons ell, és ara: “Un pessebre vivent gegant”. Aquest dimarts tornarà a ser un dels autors més sol·licitats, amb el seu últim llibre de contes, el celebrat A les dues seran les tres, però ell pateix per la pluja i, sobretot, per les peces del pessebre que, disposades a signar, no signaran cap llibre.

Any a any, Sergi Pàmies (París, 1960), lector, escriptor i cronista, ha descrit i protagonitzat gairebé quatre dècades de Sant Jordi. Té tota l’autoritat moral i intel·lectual per analitzar, en aquesta conversa, com ha evolucionat el Dia del Llibre fins a convertir-se en el que, segons ell, és ara: “Un pessebre vivent gegant”. Aquest dimarts tornarà a ser un dels autors més sol·licitats, amb el seu últim llibre de contes, el celebrat A les dues seran les tres, però ell pateix per la pluja i, sobretot, per les peces del pessebre que, disposades a signar, no signaran cap llibre.

Immanuel Kant (1724-1804) va néixer ara fa tres-cents anys a la ciutat aleshores prussiana de Königsberg, de la qual amb prou feines es va moure durant els seus gairebé 80 anys de vida. L'únic que va conèixer la seva intimitat va ser Martin Lampe, el criat que el despertava cada dia a tres quarts tocats de cinc del matí, amb tres trucs a la porta i un crit invariable: "Ja és l'hora!". Quan no donava classes a la Universitat de Königsberg –de la qual no va ser catedràtic fins als 46 anys–, Kant treballava en algun dels llibres que van fer trontollar i ampliar camps de la filosofia com l'epistemologia, l'ètica i l'estètica.

Documentals, un pas per Netflix, reportatges a la televisió, hores de tertúlies a les ràdios, portades i més portades als diaris... i també llibres. El fenomen mediàtic del Girona no té aturador i, per descomptat, traurà el cap per Sant Jordi. Entre els milers de llibres que desfilaran per les parades en un dia tan assenyalat com aquest hi haurà espai per continuar consumint tot el possible respecte a un club que l'està fent grossa i que aquest dissabte rep el Cadis (21 h, DAZN) ple de desig per mantenir el seu pas ferm cap a la Lliga de Campions per primera vegada.