"Jo no he tingut cap relació mai amb Plus Ultra, ni ningú em va demanar res. No vaig fer res ni em vaig interessar pel rescat". José Luis Rodríguez Zapatero ha comparegut durant quatre hores a la comissió d'investigació del cas Koldo del Senat, convocat pel PP a l'inici de la campanya electoral de Castella i Lleó, per parlar, fonamentalment, sobre el rescat de Plus Ultra. Un cas que està sota investigació per presumpte blanqueig de capitals –es qüestiona si part del rescat podria haver estat utilitzat per blanquejar diners provinents de corrupció a Veneçuela— i al qual fa temps que els populars donen màxima credibilitat.

Investigat per presumpta corrupció al Tribunal Suprem, Santos Cerdán ha portat aquest dimecres la seva estratègia de defensa al Senat. En plena crisi del govern espanyol pels casos que s'acumulen als tribunals, i un mes després de sortir en llibertat provisional de la presó, l'ex número tres del PSOE ha comparegut a la comissió del cas Koldo a la cambra alta per reivindicar un cop més la seva innocència. Tot i que s'ha acollit al seu dret a no declarar sobre els fets concrets pels quals està encausat, ha assegurat que és víctima d'una "persecució pròpia de la Inquisició" i ha vinculat la seva investigació al seu paper en l'acord de la llei d'amnistia.

La legislatura de Pedro Sánchez està cada cop més pendent dels tribunals. L’angoixa s’escampa entre les files socialistes especialment després d’una setmana que ha deixat dues novetats: cinc detencions que han fet emergir dues noves causes –que continuen secretes– i un informe de la Guàrdia Civil que torna a esquitxar José Luis Ábalos. Són investigacions en curs, precisament, sobre temes que colpegen el cor del full de ruta polític del president espanyol i la gènesi de la seva arribada a la Moncloa. Dels cinc detinguts, l'Audiència Nacional ha deixat en llibertat l'exmilitant socialista Leire Díez, Vicente Fernández Guerrero, expresident de la SEPI, i l'empresari basc Antxon Alonso, propietari de la mercantil Servinabar i amic de Santos Cerdán, exsecretari d'organització del PSOE. Tots ells han sortit al carrer amb mesures cautelars (retirada de passaport i compareixences periòdiques) després que la fiscalia no hagi reclamat el seu ingrés a la presó.

Moviment de fitxes a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil instigat pel govern espanyol. El consell de ministres aprovarà demà l'ascens del coronel Rafael Yuste Arenes a general de brigada, cosa que comportarà la seva sortida com a cap de l'UCO, segons ha avançat Eldiario.es i confirmen fonts governamentals a l'ARA. L'UCO és la unitat especialitzada que, entre altres coses, està participant en la investigació de les causes judicials que envolten Pedro Sánchez –per exemple, va elaborar l'informe que va desembocar en la imputació de Santos Cerdán o va acreditar que el fiscal general de l'Estat va esborrar els missatges del seu mòbil el dia que el Suprem el va imputar–. Feia dos anys i mig que Rafael Yuste estava al capdavant de l'UCO –va arribar-hi el juny del 2023 substituint Alfonso López Malo– i ara ha aconseguit l'ascens després de superar el curs i de quedar el número u de la seva promoció en l'avaluació.

Els 180 metres que separen el Tribunal Suprem de l’Audiència Nacional mai havien sigut tan curts. Dijous passat, mentre José Luis Ábalos s’exposava al fet que Leopoldo Puente l’enviés a la presó per la causa sobre la compra de mascaretes –com va acabar passant–, Víctor de Aldama declarava davant d’Ismael Moreno sobre els contractes del govern canari durant la pandèmia; una presumpta trama de corrupció que ha derivat en múltiples investigacions paral·leles que tenen vasos comunicants. Tant és així, que fins i tot els advocats personats no acaben de tenir clara la quantitat de peces que estan en marxa i quin abast tenen. Anem a pams.

Ha tornat a passar una cosa que no havia passat mai, que és que un diputat en exercici entri a la presó.

El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha citat l'exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García per al dijous 27 de novembre per decidir si els manté en llibertat o els ingressa a la presó. El magistrat revisarà les mesures cautelars que manté per a l'exministre del PSOE i el seu assessor en la causa per la presumpta trama de compra de mascaretes durant la pandèmia, després que les acusacions populars i el fiscal hagin demanat una vista perquè se'ls privi la llibertat.

La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó i una multa de gairebé 4 milions d'euros per a José Luis Ábalos, exministre de Transports i exsecretari d'organització del PSOE, en la causa sobre la compra de mascaretes durant la pandèmia, que està a un pas del judici. En un escrit de 21 pàgines, Alejandro Luzón l'acusa de cinc delictes: pertinença a organització criminal, suborn, malversació, tràfic d'influències i ús d'informació privilegiada. En una piulada a X, Ábalos ha denunciat que "no només han estat rebutjades totes i cadascuna de les proves que he sol·licitat o accedir al material de la causa", sinó que "ara, en una estratègia premeditada de pressió, se'm fa una exagerada reclamació de delictes i penes".

Després de 142 dies a Soto del Real, Santos Cerdán ha sortit en llibertat provisional per ordre del jutge del Tribunal Suprem que l'investiga per presumpta corrupció. Al sortir l'exnúmero tres del PSOE ha denunciat les "mentides" i "manipulacions" que, diu, s'estan difonent sobre ell. "Confio que la veritat s'imposi i es faci justícia", ha reblat a les portes de la presó aquest dimecres al vespre. Ara bé, la decisió del magistrat Leopoldo Puente no respon a una millora de la situació judicial de Cerdán, sinó tot el contrari. L'instructor del cas de suposades comissions il·legals en adjudicacions d'obra pública, que fins ara havia justificat mantenir-lo empresonat per risc de destrucció de proves, ha considerat aquest dimecres que ha aconseguit recopilar prou indicis perquè la posada en llibertat de l'exnúmero tres del PSOE ja no pugui comprometre la investigació. La decisió arriba justament l'endemà que sortís a la llum un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, en el qual els investigadors situen Cerdán com "l'enllaç" entre el govern espanyol i Acciona, la constructora que està a l'epicentre de la presumpta trama.

El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas Koldo, Ismael Moreno, ha decidit obrir una peça separada per investigar els pagaments en metàl·lic efectuats a l'exministre de Transports José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García per part del PSOE. La decisió arriba després que el jutge hagi rebut la interlocutòria del magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente, en què demanava a l'Audiència Nacional que indagui en aquests pagaments que, segons el partit, servien per liquidar despeses justificades.

El PP ja fa temps que va decidir sacrificar el valor del Senat com a cambra de representació territorial i de segona lectura per convertir-la en una caixa de ressonància de la seva oposició a Pedro Sánchez. Per això van pensar que era una bona idea citar a declarar el president del govern espanyol a una comissió sobre el cas Koldo en una cambra que controlen completament. Però un cop més, i ja van unes quantes, el PP ha tornat a fracassar i Pedro Sánchez ha sortit ben viu de l'espectacle lamentable que s'ha viscut al Senat.

Per segon dia consecutiu, al Tribunal Suprem s'ha seguit un guió pràcticament calcat. Després que ahir hi acudís José Luis Ábalos, aquest dijous ha estat el torn de Koldo García. Tal com va fer l'exministre de Transports, el seu exassessor s'ha negat a declarar entre retrets a l'instructor del cas de presumpta corrupció a l'alt tribunal, Leopoldo Puente, que ha optat per deixar-lo en llibertat. La Fiscalia Anticorrupció, com ja va passar amb Ábalos, no ha demanat el seu empresonament per molt que aprecia un cert risc de fuga, i les acusacions populars, encapçalades pel PP, han tornat a sol·licitar sense èxit presó provisional sense fiança. D'aquesta manera, Koldo també ha esquivat la presó i surt del Suprem amb les mateixes mesures cautelars que se li estaven aplicant: retirada de passaport i compareixences quinzenals en seu judicial. D'aquesta manera, l'ex número tres del PSOE Santos Cerdán és l'únic investigat de la causa que està empresonat.

Un nou informe de l'UCO sobre el patrimoni de José Luis Ábalos ha tornat a encendre el clima polític a Madrid, però realment no acaba d'aclarir l'abast real d'un cas de corrupció que, sobre el paper, podria amenaçar la continuïtat del govern de Pedro Sánchez. La Guàrdia Civil destapa en aquest informe que Ábalos donava instruccions pràcticament diàries al seu assessor, Koldo García, perquè sufragués des dels seus comptes bancaris despeses que en realitat eren d'ell. Per exemple, regals per a les seves amants, la pensió del seu fill i viatges particulars. En total, totes aquestes despeses sumen 95.000 euros, que la Guàrdia Civil sospita que Koldo pagava amb diners de procedència dubtosa, però que l'informe no aclareix.

L'exdona de José Luis Ábalos, Carolina Perles, ha denunciat aquesta nit "amenaces" que assegura que va rebre de Koldo García quan aquest era assessor de l'exministre de Transports. En una entrevista a Telecinco, Perles ha definit Koldo com un "perdonavides" i explica va suposar "un abans i un després" en la seva vida. "Tenia un comportament molt hostil amb mi", afirma. El llavors assessor, ara imputat juntament amb Ábalos pel suposat cobrament de comissions il·legals, anava "enganxat" al ministre tot el dia amb l'objectiu de "tenir-lo controlat en tot moment", segons el relat de la dona, que considera que García exercia de "talp" de Santos Cerdán, ex número tres del PSOE també investigat pel cas de presumpta corrupció.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sortit viu aquest dimecres del Congrés dels Diputats. Cap dels socis d'investidura, ni tan sols Podem, que és el més crític, li ha demanat que convoqui eleccions. Més enllà de la confiança en el paquet de mesures presentat per lluitar contra la corrupció, cap dels socis aposta ara per anar a uns comicis que obririen la porta a un govern PP-Vox. Així doncs, li atorguen un marge de confiança. Això sí, tots li reclamen que aquest debat sigui un punt d'inflexió i que acceleri en el compliment dels compromisos adquirits.

Pedro Sánchez arriba a l'equador de la legislatura en el pitjor moment, assetjat per casos de corrupció i sense haver aprovat uns pressupostos, i amb una oposició disparada a les enquestes. En aquesta situació, només que un dels grups que va votar la seva investidura demanés eleccions o una qüestió de confiança, la legislatura estaria acabada. Però ningú ho ha fet. Ni tan sols Junts, que ja havia utilitzat l'espantall de la qüestió de confiança per pressionar el govern en el passat. Al contrari, els socis semblen haver abraçat el que podríem anomenar la "doctrina Turull", és a dir, intentar aprofitar la debilitat de Sánchez, tal com va explicitar el secretari general de Junts, per aconseguir el compliment dels compromisos de la legislatura. O sigui, que el missatge a Sánchez és: o accelerar o plegar.

L'Audiència Nacional mou fitxa i cita com a investigats l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera i l'ex director general de Carreteres Javier Herrero pel cas Koldo. Hauran de declarar el 21 de juliol a les 11 hores després que el Tribunal Suprem trobés indicis de la seva participació en la presumpta trama d'adjudicacions irregulars, segons estableix el jutge Ismael Moreno en una interlocutòria.

En el seu escrit per reclamar la posada en llibertat de Santos Cerdán, el seu advocat, Benet Salellas, desgrana una línia de defensa que no és l'habitual en els casos de corrupció i que de fet s'assembla molt a la que van seguir la majoria de condemnats pel Procés o, filant encara més prim, a la que va seguir Laura Borràs, que, tot i que tenia en contra uns correus incriminatoris, es va centrar en presentar el seu cas com una persecució política. El manual que aplica Salellas, i que de moment no ha obtingut un resultat satisfactori per al seu client, és el de denunciar que hi ha una "causa general" que té com a objectiu "investigar per veure si apareix un indici sòlid que el relacioni amb alguna activitat delictiva".

Alberto Núñez Feijóo encara no ha acabat d’entendre com funciona la política a Madrid. Encara no ha entès que el que dona oxigen a Pedro Sánchez és la configuració de dos blocs irreconciliables. I que la política no és només una qüestió d’aritmètica parlamentària, com ell vol vendre amb tot el debat sobre la moció de censura, sinó que abraça altres factors com el lideratge, l’instint o la capacitat de resistència. I és en la qüestió del lideratge, especialment important a Madrid, on Feijóo fracassa.

És realment sorprenent la capacitat d'Alberto Núñez Feijóo d'ensopegar una vegada i una altra amb la mateixa pedra, que no és una altra que l'aritmètica parlamentària. Just quan el PSOE estava en el seu pitjor moment, en xoc per l'ingrés a presó del seu fins fa poc número tres, Santos Cerdán, vet aquí que Feijóo decideix posar en marxa una maniobra per sondejar si algun dels partits socis de Pedro Sánchez li donaria suport en una moció de censura.