Per què és la crisi més greu de Pedro Sánchez fins ara?

BarcelonaA Pedro Sánchez li queda un any i mig de legislatura, però cada setmana que passa s'estreny el cercle judicial al seu voltant. El maig de l'any passat, el president espanyol va anunciar que s'agafava cinc dies de reflexió perquè considerava inassumible "l'assetjament" judicial a la seva dona, Begoña Gómez. Sánchez va decidir continuar amb l'objectiu de tirar endavant una "regeneració pendent de la democràcia" i posar fi a la política del "fang". Més d'un any després, les causes judicials que esquitxen el govern espanyol i el PSOE no han cessat, sinó que Sánchez ha vist com el poder judicial condemnava a dos anys d'inhabilitació el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, pel cas del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso i com queia la seva ex mà dreta al partit, Santos Cerdán. ¿Viu Sánchez la pitjor situació des que va revalidar el càrrec el 2023? En els últims dies, a la delicada situació del president espanyol s'hi han sumat les denúncies internes per presumpte assetjament de diversos càrrecs del PSOE. La pressió, doncs, no només prové de l'exterior i del poder judicial, sinó que ara també arriba de dins de la formació.

Al juny, quan es van fer públics els àudios que implicaven Cerdán en la trama del cas Ábalos, Pedro Sánchez va fer una remodelació del partit per rellevar el fins llavors secretari d'organització del càrrec i va decidir crear una àrea reforçada que estigués integrada per quatre membres, entre els quals Paco Salazar. El seu nom, però, no es va arribar a votar a l'executiva dels socialistes, perquè el mateix dia es va fer pública una denúncia d'assetjament sexual de qui va ser secretari general de coordinació institucional al gabinet de Presidència del govern espanyol. És a dir, Sánchez intentava taponar la crisi més greu fins llavors amb un càrrec de confiança que internament estava qüestionat pels seus "comportaments inadequats". El seu cercle de confiança, com li havia passat amb Cerdán i també amb l'exministre José Luis Ábalos, li tornava a fallar.

La setmana passada, sis mesos després, el govern espanyol va cessar Antonio Hernández, el fins ara director del departament de coordinació política al gabinet de Presidència del govern espanyol, per haver fet els ulls grossos amb el cas Salazar després de rebre diverses denúncies de treballadores de la Moncloa contra Salazar per presumpte assetjament sexual. El PSOE també li va obrir un expedient informatiu. De fet, el partit ha hagut de demanar disculpes en les últimes setmanes per haver actuat tard i malament en la gestió d'aquesta qüestió. Ho va fer el mateix Sánchez, que, malgrat tot, ha intentat posar en valor que hagin actuat en tots els casos.

El degoteig de denúncies d'assetjament sexual

És el cas Salazar, el que sembla haver obert la veda perquè afloressin més denúncies d'assetjament contra diversos càrrecs del PSOE. La setmana passada va dimitir l'alcalde de Belalcázar (Còrdova), Francisco Luis Fernández; també van plegar el president de la Diputació de Lugo, José Tomé Roca, i la secretària d'igualtat dels socialistes gallecs, Silvia Fraga, que es va mostrar crítica amb l'actuació del partit per aquest últim cas. Divendres passat també es va fer públic que el partit ha rebut dues denúncies contra el número dos dels socialistes a la província de València i alcalde d'Almussafes, Toni González, que va demanar que se'l suspengués de militància i va renunciar a tots els seus càrrecs al partit, però no a l'alcaldia. El partit també ha obert un expedient informatiu contra el fins ara secretari general del PSOE de Torremolinos (Màlaga), Antonio Navarro.

És a dir, a les causes judicials que han anat encerclant Sánchez els últims mesos, des del cas Ábalos/Koldo/Cerdán fins al cas Leire –ara amb una nova branca que implicaria la SEPI–, passant per la causa que afecta la seva dona, s'hi ha afegit el foc amic que ve de dins del partit mateix. Aquesta és la principal diferència amb la situació que va viure Sánchez la primavera de l'any passat, quan es va agafar cinc dies de reflexió i va atacar el poder judicial, la dreta i l'extrema dreta de crear un clima irrespirable en contra el govern espanyol; i també amb el passat mes de juny, quan el cas Cerdán semblava l'estocada final de l'executiu. Amb tot, Sánchez manté que té la voluntat d'acabar la legislatura, tot i que dins de l'executiu hi ha qui admet amb la boca petita que, sense poder tirar endavant l'agenda legislativa i amb el poder judicial en contra, és molt difícil.