Pedro Sánchez compareix avui amb la corrupció i l'assetjament sexual llastant el seu govern

MadridPedro Sánchez encara aquest dilluns al migdia el balanç d'any més difícil des que va arribar fa set anys a la Moncloa. En l'habitual compareixença abans de Nadal, el cap de l'executiu espanyol sortirà a desgranar allò que el seu govern ha tirat endavant al llarg de l'exercici i defensarà l'objectiu d'esgotar el mandat "tot i les actuals circumstàncies", com va avançar ell mateix aquest diumenge.

L'any acaba tal com va començar: marcat per l'agenda als tribunals, en la qual el president espanyol té l'atenció posada en com evolucionaran les investigacions i causes obertes per presumpta corrupció que situen en el punt de mira el seu entorn –tant el govern com el partit–. La darrera setmana s'han saldat amb fins a cinc detencions. Sánchez, que va arribar a la Moncloa després d'una moció de censura al govern de Mariano Rajoy (PP) pel cas Gürtel, s'hi juga bona part del seu crèdit. Però també s'hi juga el respecte a la lluita feminista, de la qual sempre ha fet bandera, i que ara es veu en entredit per l'allau de denúncies per assetjament sexual dins les files del PSOE i que ha desencadenat un seguit de destitucions i dimissions.

A tot plegat, aquest diumenge s'hi ha afegit un nou foc creuat amb la Conferència Episcopal, contra qui el mateix Sánchez ha carregat després que el seu president, Luis Argüello, demanés eleccions: "El temps en què els bisbes interferien en política es va acabar quan va començar la democràcia", va asseverar Sánchez des de Càceres, en un dels últims mítings del PSOE extremeny abans de les eleccions de diumenge que ve. A Extremadura, les enquestes donen als socialistes uns resultats nefastos, sobretot tenint en compte que ha estat històricament d'un dels seus bastions. El balanç, que enguany es fa més d'hora de l'habitual, arriba just abans de conèixer-ne el resultat.

Però malgrat travessar un dels moments més difícils de la legislatura, Sánchez fa mans i mànigues perquè cali un missatge de tranquil·litat i confiança: el govern de coalició de PSOE i Sumar és, segons ell, la millor opció per a Espanya davant l'alternativa que representen PP i Vox. Ara bé, està perdent socis pel camí. Podem i Junts són els que clarament s'han anat allunyant més de la Moncloa, però aquest cap de setmana el PNB i ERC també han llançat advertències al govern espanyol.

En aquest esprint de final de curs, però, també podrà donar dades positives gràcies a la macroeconomia, que fa temps permet a l'executiu espanyol presumir de gestió, tot i que l'accés a l'habitatge i la cistella de la compra continuen suposant un maldecap per a moltes famílies. A això s'hi sumaran mesures socials, com la revalorització de les pensions un 2,7% el 2026 i que ha d'aprovar un dels pròxims consells de ministres; el compromís ferm d'incrementar l'SMI, i la intenció de tirar endavant els nous permisos per defunció i cures pal·liatives i que precisament aquest dilluns s'abordaran en una última reunió amb els sindicats i les patronals.

Un bloc d'investidura menys bloc

En canvi, a diferència de com va començar l'any, Sánchez el tancarà de bracet amb un bloc d'investidura esquerdat. D'entrada, la relació, sempre fràgil, amb Junts està en un punt mort després que aquests anunciessin el bloqueig al Congrés de totes les lleis, o com a mínim d'aquelles que no s'han negociat amb ells. Tot i que els socialistes han intentat refer els ponts desencallant algunes de les seves exigències, el to dels juntaires no s'ha rebaixat.

Pel que fa a la resta de partits que el van investir, és a dir, els seus socis habituals, els successos de les últimes setmanes no els han deixat indiferents i la pressió perquè el cap de l'executiu espanyol entomi decisions i actuï creix per moments. De moment, però, cap de les formacions ha traspassat la barrera del trencament. En aquest context, molts es pregunten què pot donar aire a Sánchez, no el que queda d'any, sinó el 2026. Alguns apunten al possible retorn de Carles Puigdemont a Catalunya.