Poden fer des d’un pam fins als 13,5 metres del nord-americà Global Hawk (amb 35 metres d’amplada de les ales). Poden no pesar ni un quilo o arribar a centenars de tones. Alguns són aparells suïcides que es llancen com kamikazes, d’altres s’oculten al cel per recopilar dades de l’enemic. Però tots ells comparteixen un fet: no tenen pilot i són comandats a distància. Gairebé tots els exèrcits en tenen, però els Estats Units, Ucraïna, l’Iran, Rússia, Turquia i la Xina han desenvolupat alguns dels models més usats. Us fem un recull dels principals drons aeris que han canviat les regles del joc de la guerra.

Les guerres continuen provocant destrucció i morts, però l'estratègia al camp de batalla ha de canviar, perquè hi ha elements que estan transformant per complet la manera d'atacar i de defensar-se. El cas més clar és el dels drons, que han revolucionat per complet la guerra a Ucraïna i altres conflictes. Per això, aquest cap de setmana ens centrem en els drons en l'àmbit militar i de defensa i expliquem què són, com funcionen i de quina manera han canviat la guerra.

Fins ara el fons global de pensions del govern de Noruega, que es finança amb els ingressos obtinguts en la producció de petroli i gas, havia exclòs de les seves inversions alguns dels fabricants d’armes més importants. Seguint els criteris ètics del fons, marcats pel Parlament del país nòrdic, empreses com Airbus i Boeing, com tampoc BAE Systems (el segon principal contractista militar del món), no formaven part de la seva cartera d’inversions per la contribució d’aquestes companyies en la fabricació de components d’armament nuclear.

La guerra d’Ucraïna ha marcat un abans i un després en l’ús de drons, els vehicles no tripulats capaços de moure’s per control remot, sense haver d’exposar les vides dels soldats. Ho explicava gràficament a l’ARA, a la fira Unvex, que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, Fernando Ciria, cap de màrqueting de sistemes aeris d’intel·ligència, vigilància i reconeixement d’Airbus: "Els ucraïnesos han comprat tot el que volava: des d’aparells de joguina fins a vehicles de vigilància i atac. Ha canviat radicalment el paradigma, amb la universalització i els nous tipus d’usos". I afirmava: "El que Israel va començar fa molts anys i després van continuar els Estats Units com una solució puntual, ara s’incorpora a tot el món i ja tenim cotxes sense conductor circulant a Los Angeles". El portaveu del gegant de l’aviació europeu també té clar que això és només al principi: "El primer pas són vehicles que mou un pilot per control remot i després seran sistemes automatitzats sense implicació humana directa". 

Als afores d'un poble de 6.000 habitants, Limours, 40 km al sud de París, s'alça un hangar enorme. A dins de la nau, l'empresa francesa de defensa i seguretat Thales hi construeix radars de defensa d'última generació, com els Ground Master, un tipus de radar equipat amb tecnologia punta que ha vist créixer la demanda en els últims anys, sobretot des de l'inici de la guerra a Ucraïna. "Aquesta tecnologia protegeix de tots els tipus d'amenaces –aeronaus, míssils, helicòpters, drons, coets, artilleria, etc.– a tot l'espai aeri. Cobreix tota la cadena: la detecció, la identificació i la neutralització", explica la companyia.

Les fàbriques d'armament de Corea del Nord treballen a tota màquina per proveir l'exèrcit rus en la invasió d'Ucraïna a canvi d'ajuda econòmica, sobretot aliments i primeres matèries. Des de Corea del Sud han advertit els últims dies que el règim de Pyongyang hauria enviat uns 6.700 contenidors de material bèl·lic a Moscou des de la cimera que van celebrar Kim Jong-un i Vladímir Putin al setembre.