Cristina Fallarás va tenir una idea molt simple: publicar als seus perfils a les xarxes socials els relats d'abusos sexuals de les que volguessin explicar la seva història sense arriscar-se a ser identificades. Un recull molt extens d'aquestes històries en primera persona s'aplega al llibre No publiques mi nombre, editat per Siglo XXI, que acaba configurant una cartografia terrible de l'abús. Parlem amb aquesta periodista i activista sobre aquesta tasca i el preu que ha hagut de pagar per dur-la a terme.

L'Arxiu Nacional de Catalunya emmagatzemarà les publicacions que milers de dones han penjat a les xarxes socials a iniciativa de la periodista Cristina Fallarás per denunciar les violències sexuals que han patit amb avis, germans, mestres o amics, segons han confirmat fonts oficials a l'ARA. L'objectiu és que aquests missatges –la seqüela del Me Too de Hollywood, transformat amb #Cuéntalo a l'estat espanyol– es conservin de manera segura i serveixin per estudiar l'abast de les agressions masclistes. "Els missatges componen la memòria col·lectiva feta amb molt de dolor", ha dit la periodista a la presentació a la Bonnemaison de Barcelona del seu llibre No publiques mi nombre, un compendi dels testimonis anònims que ha recollit durant anys.

La metàfora és arriscada, aquests dies, però torrencial és l’adjectiu que primer ve al cap quan un pensa amb la figura de Cristina Fallarás, la periodista que, amb el seu perfil d’Instagram en el qual compartia anònimament testimonis de dones que havien patit abusos, ha estat a l’epicentre d’aquest Me Too polític que ha passat per damunt d'Íñigo Errejón. Nascuda a Saragossa fa 56 anys en el si d’una família catòlica i conservadora, cabellera flamígera esbullada i verb esmolat, va marxar a Barcelona amb divuit anys per estudiar periodisme a la Universitat Autònoma. I amb un nou credo, el marxisme, que li semblava socialment just com les ensenyances cristianes amb què havia estat educada, però sense la superstició.

L'acumulació de testimonis contra Íñigo Errejón no s'atura i la periodista Cristina Fallarás, que n'ha continuat publicant en els últims dies al seu compte d'Instagram, avisa que encara en té més. A més, Fallarás explica que almenys una dona li ha dit que vol denunciar-lo a la policia, segons ha relatat aquest diumenge a Catalunya Ràdio. Fallarás ha advertit que, a banda d'Errejón, té altres testimonis "contra polítics de l'esquerra i de la dreta". Més enllà del món de la política, el moviment de denúncia que ha generat l'escàndol de l'exportaveu de Sumar s'estén a altres esferes com la sindical i dels mitjans de comunicació. Malgrat que aquest dissabte la xarxa social li va tancar el compte durant tres hores, els relats que ja s'hi havien difós tornen a ser públics i la periodista ja ha continuat publicant més casos en les últimes hores.

Hola, com estan?

Com cada any, aquest 8-M ha servit perquè sentim més veus de dones. Cada any, i durant 24 hores, les dones som les protagonistes. Això sí, si haguéssim de competir, estaríem nominades a una categoria de secundàries, perquè poques vegades hi som prou estona per considerar-nos en els papers principals. L'endemà, tot torna al seu lloc, moltes gràcies i fins l'any que ve, que segurament tot seguirà igual, però quines ganes tindrem de sentir-vos! Davant d'aquest espectacle anual, sumat al lila omnipresent en els formats més ridículs, trobo que les dones ens hauríem de felicitar per la nostra resiliència. Afortunadament, aquest dia també ens fa sentir més fortes, més empoderades i més reivindicatives, amb la sororitat a flor de pell. Aquest any, a més, el 8-M també ha estat important perquè és el dia que l'escriptora i activista Cristina Fallarás ha pogut recuperar el seu compte d'Instagram.