Imagina’t que tens un petit negoci: una perruqueria. Ben situada, al centre de la vila. Ja fa uns anys que funciona i ha sigut un èxit. Tens una bona clientela, que repeteix perquè ho fas bé i a un bon preu. Ha anat tan bé que fins i tot tens dues persones empleades. Una també talla els cabells i l’altra ajuda en el que calgui. Estàs content, però tenir equip és una responsabilitat afegida. El negoci ha de rendir per pagar aquests dos sous i generar un excedent que cobreixi la teva dedicació, el lloguer del local i la devolució del crèdit. El vas demanar pels equipaments que necessitaves per engegar el teu projecte.

Fa poc més d’un any, Jordi Gual (Lleida, 1957) va tornar a l’Iese i a la seva vocació, "el món del pensament", després de quinze anys "al món de l’acció i l’empresa", explica. Aquests quinze anys els va passar al grup La Caixa, on va acabar de president del banc fins que en va marxar després de la fusió amb Bankia, tot i que segueix ocupant alguns càrrecs en consells vinculats al grup. Ara es mostra molt preocupat per la inflació i creu que els bancs centrals han de ser molt agressius per combatre-la.

Aquest dimecres a la tarda era el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, qui avalava els indults com la primera pedra per resoldre el conflicte polític català, i aquest dijous al matí s'hi refermava el vicepresident de l'entitat, Jordi Gual, que encara ha sigut més contundent: "La cronificació del conflicte polític és molt negativa per a Catalunya i per a Espanya. No és positiva, tot i que pugui ser rendible per a algunes formacions polítiques". El líder del PP, Pablo Casado, escoltava les paraules de Gual des del sofà de l'escenari de l'hotel W on es fan les jornades de l'entitat econòmica. Quan s'ha posat darrere del faristol, però, no ha modulat ni un pam la seva posició davant d'un auditori ple d'empresaris i ha tornat a mostrar el seu rebuig a la mesura de gràcia per als presos polítics.

Jordi Gual va reaparèixer ahir com a professor de l’Iese després de gairebé cinc anys sense impartir classes per poder-se dedicar a la presidència de CaixaBank, entitat que va deixar de liderar al desembre arran de la fusió amb Bankia. La reaparició va ser per videoconferència, com marquen els temps del covid, i la va dedicar a analitzar com afecta el deute al futur de l’economia. La seva conclusió: els països més desenvolupats estan atrapats en una trampa de deute de la qual és “improbable” que puguin escapar.

Després de mesos de rumors, ja és oficial: Jordi Gual seguirà vinculat al grup CaixaBank, del qual va ser president entre 2016 i 2020. La seva nova ocupació serà la de president de VidaCaixa, el potent grup assegurador de la companyia. Gual estarà així al capdavant de la principal font de guanys del banc català amb seu a València, i una dada ho reflecteix clarament: durant l'any passat CaixaBank va guanyar 1.321 milions d'euros, i d'aquests, VidaCaixa, participada al 100% per l'entitat, en va guanyar 888, el 67% del total.

Jordi Gual ja és passat com a president en la centenària història de CaixaBank. S'ha acomiadat amb la lectura d'un discurs de vuit pàgines que amagava una sorpresa: després de quatre anys i mig en el càrrec, i en la seva última aparició pública, l'economista nascut a Lleida el 1957 s'ha emocionat.

La crisi econòmica del covid-19 podria no ser tan curta com indiquen actualment les previsions oficials. Així ho ha advertit Jordi Gual, president de CaixaBank. El xoc que viu l'economia "pot ser més advers del que esperàvem", motiu pel qual ha recomanat "estar preparats per una situació que s'allargui 12, 18 o 24 mesos".

Ahir els caps de La Caixa i CaixaBank, Isidre Fainé i Jordi Gual, i del Banc Sabadell, Josep Oliu, van passar pel Parlament en el marc de la comissió del 155. El titular més comú a tot arreu és semblant a aquesta de l’ARA: “La banca nega pressions”.

Ha plogut bastant des que el 2012 Andreu Mas-Colell va defensar que la comissió de caixes d'estalvi del Parlament de Catalunya no fes venir els presidents de CaixaBank i el Banc Sabadell. “Anem amb compte a l'hora de posar el dit a l'ull a empreses privades amb seu a Catalunya –va dir l'aleshores conseller d'Economia–, perquè pot ser que un dia aquestes empreses decideixin posar-se on el Parlament no els posi el dit a l'ull”. La cambra catalana va decidir llavors no citar ni Isidre Fainé ni Josep Oliu, però, vuit anys després i amb les seus dels dos bancs ja lluny de Catalunya, els dos banquers finalment sí que hi han passat. En aquest cas per explicar, precisament, per què van traslladar la seu social al País Valencià després de l'1 d'Octubre i sobre les pressions que van rebre aquells dies.

Jordi Gual

1. "Comparteixo amb vostè la preocupació sobre com la gent gran s'adapta a les oficines 'store'"

]]>

El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha demanat aquest divendres "coratge" als bancs centrals per retirar els estímuls i apujar els tipus d'interès per evitar noves bombolles financeres. El president de CaixaBank ha participat en un cicle de conferències sobre els 10 anys de la caiguda de Lehman Brothers organitzat pel Cercle d'Economia.

]]>

El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha comparegut aquest divendres per primera vegada des de l'octubre, quan en plena convulsió política l'entitat catalana va anunciar el trasllat de la seu a València. Gual ha presentat els resultats del banc de l'any 2017, que han sigut els millors de la seva història. Aquestes han sigut algunes de les seves frases més destacades.

]]>

Uns 310.000 euros. Això és el que van cobrar l’any passat, de mitjana, el centenar de persones que han sigut membres del consell d’administració d’alguna de les sis empreses catalanes (CaixaBank, Gas Natural, Abertis, Grifols, Banc Sabadell i Cellnex, per ordre de valor a borsa) que formen part de l’Íbex-35. Però la mitjana amaga grans diferències en funció de la companyia que mirem. De les sis, el directiu que més va cobrar va ser Rafael Villaseca, el conseller delegat de Gas Natural, que va guanyar 3,37 milions d’euros, una xifra elevada però inferior als 3,41 milions que havia ingressat el 2015.

]]>

La cúpula de CaixaBank ha presentat aquest dijous els resultats del 2016, en els quals l'entitat ha tornat a superar els 1.000 milions d'euros de benefici, amb una millora del 28%. Les clàusules terra han centrat gran part de la intervenció del president de CaixaBank, Jordi Gual, i del conseller delegat, Gonzalo Gortázar. Aquestes són les frases més destacades:

]]>