Aquest dimecres, durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Elon Musk ha assegurat que una gran planta solar situada en zones poc poblades d’Espanya o Sicília podria generar prou energia per abastir tot Europa. Segons l’empresari, les instal·lacions necessàries són tecnològicament viables i només caldria decidir implementar-les. Musk, de fet, ha posat com a exemple la Xina, on plantes solars produeixen ja 540 gigawatts (GW) anuals.

És possible que les pròximes setmanes el Congrés dels Estats Units consolidi el lideratge de la Xina en la cursa per l'energia neta. Ho farà aprovant el projecte de llei gran i bonica (Big Beautiful Bill) del Partit Republicà que, entre altres coses, busca eliminar els incentius impositius per a aquestes tecnologies. Això provocarà la retirada nord-americana de fonts renovables com la solar, l'eòlica i l'hidrogen, així com dels vehicles elèctrics, i assestarà un cop mortal a qualsevol intent nord-americà de desafiar el domini xinès en les indústries verdes.

Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

A Austràlia hi ha més de tres milions de sistemes de plaques solars als terrats de cases o edificis no residencials, cosa que –segons dades que el govern del país va difondre al març– indica que n'hi ha a més d'un de cada quatre immobles. Es tracta d'una circumstància a priori positiva en termes d'energia renovable, però en els últims dies ha encès les alarmes del país, segons recull ABC News (Australian Broadcasting Corp).

El 90% del consum elèctric a la província de Barcelona es podria cobrir amb plaques solars sobre terreny de baix impacte, segons un visor cartogràfic presentat aquest dilluns per la Diputació de Barcelona. De fet, l'estudi apunta que el territori potencial fotovoltaic de la demarcació de Barcelona és del 140% del total del consum elèctric. Concretament, un 50% sortiria d'instal·lacions a teulades, i el 90% restant, de plaques en territori de baix impacte, cosa que suposaria ocupar el 2,4% de la superfície de la demarcació.

En només tres anys de vida, l'empresa de plaques solars Sunhero viu un moment dolç. Fundada a Barcelona el 2021 pels emprenedors alemanys Christopher Cederskog i Stefan Braun, la companyia ja té més de 100 treballadors –60 dels quals a Barcelona– i va tancar el 2023 amb una facturació d'uns 5 milions d'euros, molt semblant a la del 2022. Malgrat que el sector no passa el millor moment, cosa que evidencien empreses com Holaluz i SolarProfit, el cas de Sunhero és més esperançador.

La cleantech catalana amb seu a Barcelona SolarMente incorpora un nou inversor de categoria. Es tracta de l'actor Leonardo DiCaprio, que a més de la seva feina com a intèrpret fa anys que també inverteix en empreses del sector de la sostenibilitat i actua com a activista en aquest àmbit. Malgrat que l'import amb el qual DiCaprio ha entrat a SolarMente no és públic, segons l'empresa "aquesta relació reforça la posició de SolarMente com a referent en el sector de l'energia solar, impulsat pel seu innovador model de subscripció, que elimina les barreres cap a l'energia solar".