Faltava molt poc perquè comencés el Celta-Barça. Dani Olmo, vestit amb el xandall reglamentari, s'acabava d'asseure a la banqueta de Balaídos. Havia de ser suplent. De cop, se li acosta Hansi Flick. "Casadó s'ha trencat, jugues tu". Coses del futbol, Olmo no només va saltar a la gespa sense esperar-s'ho, també va disputar els 90 minuts i va fer una de les millors actuacions amb la samarreta blaugrana. No va ser l'únic. De fet, el Barça va recuperar la seva millor versió a Vigo malgrat els equilibris que va haver de fer l'entrenador a causa de les baixes.

Abans que s’acabi l’estiu el 22 de setembre –així ho marcarà l’inici de l’equinocci de tardor– Fermín López vol seguir acaparant portades. Si durant el tram final del mercat va ser el focus de les notícies per l’interès del Chelsea per endur-se’l, amb el Barça fregant-se les mans amb la possibilitat de fer un suculent traspàs i ell desfullant la margarida, contra el València ho va ser pel seu futbol. Fermín es va mantenir mut fins que es va tancar la finestra de fitxatges i va decidir seguir vestint de blaugrana, que sempre havia sigut el seu principal desig malgrat deixar-se estimar pels londinencs. Contra els valencians va parlar on més bé sol fer-ho: a la gespa. I, en concret, a la del Johan Cruyff, on ja va demostrar durant el Gamper per què Hansi Flick no tenia gens de ganes de prescindir d’ell. Davant el conjunt xe, va obrir la llauna i va signar un doblet en una golejada (6- 0) que va engrescar els 5.862 aficionats que no van omplir del tot el petit –i provisional– feu culer.

La setmana en què el Barça de Hansi Flick va espantar Europa, golejant el Reial Madrid al Bernabéu i el Bayern de Múnic a Montjuïc, ho va fer amb Marc Casadó com a motor de l’equip. El migcentre de Sant Pere de Vilamajor, jugant amb el cor a la mà, ràpidament es va convertir en una icona del barcelonisme. Però la realitat és que, només uns mesos abans, quan li vessaven les llàgrimes després de perdre amb el Barça Atlètic la final del play-off d’ascens a Segona, el seu futur com a blaugrana no estava gens clar. Flick, que se l’havia estudiat en vídeos, des de la distància, li va donar una oportunitat a la pretemporada i va salvar-lo d’una sortida.

La Masia sempre ha estat un tresor molt preuat per al Barça. Una identitat basada a apostar pels jugadors formats al planter que ha portat a l’elit Pep Guardiola, Lionel Messi, Xavi Hernández, Lamine Yamal o Pau Cubarsí. Tot i això, també ha funcionat com una forma d'obtenir diners per aquells futbolistes que no tenen lloc al primer equip. Noms propis com Àlex Valle, Nico González o Ilaix Moriba s’han hagut de buscar la vida a altres equips a canvi d’un traspàs. Aquesta fórmula ha deixat prop de 200 milions d’euros en els darrers 10 anys. Tant Josep Maria Bartomeu (2015-2020) com Joan Laporta (2021-2025) han fet servir La Masia per fer calaix. Ara, un eventual traspàs de Marc Casadó, situació que el futbolista vallesà voldria evitar, permetria a Laporta superar la barrera dels 100 milions en vendes de futbolistes formats al planter durant el present mandat.

El futbol és fascinant. Milions de persones demanen als futbolistes que no prioritzin la seva carrera professional. Esperem que no ens trenquin el cor. Volem pensar que la seva prioritat serà sempre defensar el club on s'han format o han triomfat. Ens deixem enganyar fàcilment, vaja. Un dels espectacles més grotescos és quan un jugador arriba a un nou equip i el dia de la presentació ja fa petons a l'escut i afirma que somiava jugar al Vila-real o al Leganés quan era petit a Salvador de Bahia. O que ja tenia samarretes del Glasgow Rangers a la seva habitació d'un poble de Galícia. I la gent s'ho creu. La gent realment es va creure que Neymar aprendria català, com va dir a la seva presentació. O que Figo no se n'aniria del Barça.

"En aquella època no sabia ubicar la majoria de països on anàvem. Són experiències que no viuré mai més. Són irrepetibles. Amb 15 anys ja havia viatjat més que tota la meva família", admet Eric Vega (Masquefa, 2003). Amb el Barça van viatjar arreu del món –a Colòmbia, als Estats Units, al Japó i per tot Europa–, però hi ha un viatge que ha quedat gravat a la memòria per sobre de la resta: al Senegal, l'hivern de l'any 2017 i juntament amb Alejandro Balde, Marc Casadó, Fermín López i Xavi Simons, un altre dels talents de La Masia que avui fa carrera professional. Eren l'infantil A. "És un viatge inoblidable", afegeix. Recorda que va buscar on era el Senegal en un mapa de casa, amb els pares. "Sabia que era un país africà, però no tenia ni idea d'on era". Vega acaba de fitxar pel Sabadell B, a Tercera Federació, després de mesos sense poder gaudir del futbol per culpa de dues lesions al genoll esquerre.

A vuitens de final de la Champions League, a semifinals de la Copa del Rei i líder a la Lliga. El triomf (1-0) davant el Rayo Vallecano amb un gol de penal de Robert Lewandowski situa el Barça al capdavant de la classificació. A continuació, uns apunts en calent.

Es diu Guerau i té sis o set anys. Té tanta vergonya que s'amaga les mans al darrere per parlar, i amb un fil de veu reivindica que sí, que esclar que sap qui és Marc Casadó. "Té una foto amb ell", afirmen els avis a la porta de la llar del Club de Futbol Vilamajor, pocs minuts després d'acabar l'entrenament. És el nou ídol de tots. "Demà explicaré que m'han preguntat per ell", diu somrient el nen. L'escola Joan Casas queda a 200 metres. Són tres minuts a peu. Al passadís de l'escola hi ha l'orla de la promoció 2014-2015 amb la cara entremaliada del migcentre titular del Barça de Hansi Flick i, des d'aquesta setmana, debutant a la selecció espanyola absoluta.

Marc Casadó s'ha fet un lloc a l'onze inicial del Barça aquest inici de temporada. El migcampista de Sant Pere de Vilamajor, de 21 anys, acabava contracte l'estiu passat, però l'arribada de Hansi Flick a la banqueta el va convèncer per continuar vinculat al club. Actualment és un dels futbolistes amb més minuts de l'equip i compta amb la confiança total del tècnic alemany. De fet, aquest dimecres, en el primer partit seriós d'una setmana que acabarà ni més ni menys que amb un clàssic al Santiago Bernabéu, tindrà l'oportunitat d'enfrontar-se amb Joshua Kimmich, llegenda del Bayern de Múnic amb qui tant el comparen els seus companys de vestidor (21 hores, Movistar).

Un debat repetitiu sobre el Barça té a veure amb el sistema: 4-3-3, 4-2-3-1, 4-4-2, etc. Com que estem parlant de futbol, i no pas de futbolí, el tema no té gaire importància. Els jugadors es mouen i es relacionen entre ells, amb la pilota i en funció dels reptes que proposa el rival. El futbol no es pot dividir per fases, a diferència de moltes altres disciplines esportives, i, per tant, els esquemes van fluctuant i s'acaben convertint, si voleu, en estructures. És important l'ordre, ocupar de manera racional els espais i que cadascú entengui el seu rol. El del mig centre, al Barça, sembla clar que està destinat a algú de la casa.