Un dels grans maldecaps de la comunitat científica que investiga el càncer és la capacitat que té aquesta malaltia per colonitzar noves parts del cos. És la metàstasi, un procés complex que provoca moltes de les morts per càncer, motiu pel qual està en el punt de mira dels investigadors d'arreu del món, sobretot dels que tracten amb els tumors més freqüents. És el cas, per exemple, del càncer colorectal, el tercer que més es diagnostica. Ara un equip de l’Hospital del Mar Research Institute ha identificat un mecanisme que pot explicar com aquest càncer desenvolupa metàstasi al fetge. En concret, han trobat que l'absència d'una proteïna concreta permet a les cèl·lules tumorals agrupar-se, migrar i reproduir el tumor al fetge.

El Síndic de Greuges ha pres en consideració la denúncia d'un home de 72 anys per la limitació d'edat dels plans de detecció de càncer de còlon i demana al departament de Salut en què es basa per deixar de fer les proves diagnòstiques a partir dels 69 anys, precisament una edat en què aquesta mena de tumors són els més freqüents. Aquest cas d'edatisme, la discriminació per edat, el va denunciar el barceloní Joaquim Vilargunter a les pàgines de l'ARA després que la conselleria que dirigeix Olga Pané i un jutjat li neguessin entrar en el programa públic de prevenció.

Els tumors colorectals més agressius han après a enganyar el sistema immunitari i passar desapercebuts davant les seves defenses. Tot i que les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra molts tipus de càncer, el colorectal encara és una de les principals causes de mort arreu del món. En la majoria de casos metastàtics, els pacients no responen a aquests fàrmacs perquè les seves defenses no reconeixen les cèl·lules malignes com una amenaça.

Amb una simple anàlisi de sang es pot predir el risc de recaiguda de càncer de colon i de recte fins i tot abans de l'operació per extirpar el tumor. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar sobre les probabilitats que la malaltia reaparegui després de passar per quiròfan. Els investigadors han descobert que les persones que tenen nivells alts d’espermidina, una molècula present a les nostres cèl·lules, tenen 4,7 vegades més risc de tornar a tenir càncer que les persones que en tenen nivells més baixos.

Un assaig controlat amb gairebé 900 pacients de 55 centres oncològics de sis països ha demostrat que el fet de participar en un programa d'exercici estructurat augmenta el temps sense reaparició del càncer o altres patologies, així com de mort. En concret, l'estudi diu que es redueix un 37% el risc de mort i un 28% el de recaiguda de qualsevol mena de càncer.

L'exposició durant la infància a una molècula tòxica anomenada colibactina podria ser un nou marcador de càncer colorectal en edats primerenques. Un equip internacional liderat per la Universitat de Califòrnia a San Diego assenyala una toxina produïda per algunes soques d'Escherichia coli, presents sobretot al còlon i el recte, que tenen capacitat per alterar l'ADN de les cèl·lules. Segons aquests investigadors, el bacteri s'amagaria darrere "l'epidèmia de càncer colorectal" en menors de cinquanta anys.

Els catalans d'entre 50 i 69 anys reben sempre una carta a casa seva o un SMS per animar-los a participar en el cribatge de càncer colorectal. L'objectiu d'aquesta estratègia és detectar precoçment la malaltia. Tot i que està demostrat que la supervivència dels pacients augmenta quan es comença a tractar aquest càncer en fases més inicials, menys de la meitat de les persones cridades a Catalunya participen en aquest programa. En concret, se'ls ofereix la possibilitat de fer-se una prova de sang oculta en femta, una tècnica que és igual d'eficaç i molt menys invasiva que la colonoscòpia per identificar el càncer i reduir la mortalitat. Aquesta és la conclusió d'un estudi que han elaborat investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona-Idibaps i de l’Hospital Universitari de les Canàries i que ha publicat la revista The Lancet aquest divendres.

Pas endavant cap a la medicina de precisió. Investigadors de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron (VHIO) liderats per l'oncòleg Josep Tabernero han demostrat en un assaig clínic en fase III que combinar dos fàrmacs, cetuximab i encorafenib, amb quimioteràpia en pacients amb càncer colorectal metastàtic que tenen mutacions al gen BRAF resulta més efectiu per allargar-ne la supervivència i aconseguir una millor resposta que la teràpia estàndard, que es fa només amb quimioteràpia. Els resultats, que s'han presentat en un congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO GI) a San Francisco (EUA) i s'han publicat a la revista Nature Medicine, aplanen el camí perquè aquesta combinació es converteixi en el tractament de primera línia per a aquest grup de pacients amb la mutació.   

En els dies previs a una colonoscòpia, una intervenció que ha demostrat ser útil per a la detecció primerenca de malalties com el càncer colorectal, una de les coses més feixugues és la dieta restrictiva que cal seguir abans de sotmetre's a la prova. Inicialment, calia seguir tres dies d'àpats baixos en fibra, però ara les guies clíniques indiquen que només cal fer bondat les 24 hores prèvies a la colonoscòpia. Sovint és incòmoda per al pacient i hi ha persones que fins i tot li tenen por i decideixen no fer-se-la, i alguns experts creuen que aquest dia de dieta estricta també és un dels "majors frens" a l'hora de fer-se la prova. Per revertir-ho, professionals de l'Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí han avaluat en un estudi l'eficàcia de la colonoscòpia en pacients que han seguit la seva dieta habitual i han demostrat que sense modificar els àpats s'aconsegueix la mateixa qualitat i eficiència.

Menys de la meitat (46,5%) dels catalans d'entre 50 i 69 anys que són cridats a fer-se les proves de detecció precoç del càncer colorectal participen en el cribatge, malgrat que és senzill i permet guanyar temps a la malaltia. El càncer de còlon i recte és un dels tumors més freqüents tant en homes com en dones: només l'any passat se'n van diagnosticar prop de 7.000 casos a Catalunya. Ara bé, la xifra encara podria ser superior, sobretot en pacients en les fases més primerenques del càncer –quan encara no es manifesten símptomes i els tractaments són més efectius–, si augmentés la participació en el programa de cribatge. Segons les autoritats sanitàries, aquesta eina permet reduir un 30% la mortalitat, però, ara per ara, la participació es manté estancada en el mínim recomanat per Europa (45%). Els experts admeten no saber-ne els motius del cert, però addueixen dos obstacles principals: la por i les barreres culturals.