El salt de Jaume Puig com a director del grup inversor català GVC Gaesco i els canvis a la cúpula de Seat són els principals moviments de directius entre l'empresariat en una setmana en què Caixa d'Enginyers ha ratificat un nou mandat del seu president, Félix Masjuan. També destaquen els nomenaments a Eroski, Lorena Canals i Culmia.

El fons d'inversió EP Corporate Group, controlat pel magnat txec Daniel Křetínský, ha adquirit el 50% de la propietat de la cadena catalana de supermercats Caprabo, fins ara en mans al 100% del grup cooperatiu basc Eroski.

Les negociacions entre el grup Bon Preu i Eroski per a una possible compra de Caprabo s'han acabat sense acord. En un comunicat emès aquest dijous per Bon Preu, la companyia presidida per Joan Font ha anunciat que no continuarà les converses amb el grup cooperatiu basc per adquirir la històrica marca de supermercats catalana, que forma part del conglomerat d'Eroski des del 2007.

Caprabo continua sense remuntar. La cadena de supermercats, que en els últims mesos s'ha vist envoltada per rumors de venda que sempre ha negat, ha tornat a tancar un any amb una reducció de vendes. L'exercici 2019 –que va de l'1 de febrer del 2019 al 31 de gener del 2020– ha facturat 790 milions d'euros, cosa que suposa una caiguda del 13% en comparació amb un any enrere. La xifra queda molt lluny dels gairebé 2.200 milions d'euros que va facturar el 2008. I, a això, se li ha de sumar que té una quota de mercat de només el 5%, menys de la meitat que fa una dècada.

El grup valencià Mercadona va ser la cadena de supermercats amb més facturació a Catalunya el 2018, seguida de l'empresa catalana Bon Preu Esclat i de la madrilenya Dia, segons dades publicades pel departament d'Empresa de la Generalitat.

Els bancs creditors de la cadena de supermercats Eroski, propietària del grup català Caprabo, han ofert a la companyia una retallada de fins a 240 milions d’euros sobre el seu deute si accepta vendre’s actius que actualment posseeix, segons ha pogut saber l’ARA.

Eroski va anunciar ahir un acord de refinançament amb les entitats bancàries que representen més del 75% del deute per refinançar, que s’enfila aproximadament als 1.540 milions d’euros. Aquest nou pla de retorn del deute “aclareix el seu horitzó financer”, segons l’empresa basca, fins al juliol del 2024. El pacte a què s’ha arribat amb la banca divideix el deute en dos trams, un de 951 milions amortitzable a cinc anys i un altre amb un únic pagament de 585 milions també el 2024.

“Bravo Caprabo!", exclamava Ruud Hesp, el porter holandès del Barça, a les pantalles de televisió. Tot i el català precari del futbolista, la campanya publicitària i l’eslògan van ser un dels moments àlgids de la cadena de supermercats Caprabo, que en l’última dècada ha passat de ser un dels emblemes del comerç català a deixar de ser aquesta referència i a trobar-se amb una salut delicada. A més, no es pot descartar que Eroski -propietari de Caprabo des del 2007- es vegi obligada a vendre el grup de supermercats en la dura negociació que està mantenint amb la banca per refinançar el seu deute.

L’aigua embotellada que causa molèsties digestives als consumidors ja ha afectat unes 120.000 ampolles o garrafes –que equivalen a més de 250.000 litres–. Són els envasos que s’han retirat de manera preventiva perquè formen part d’un lot que l’Agència de Salut Pública de Catalunya està analitzant. El lot és de l’empresa Aigua del Montseny –propietària de la font d’Aiguaneu– i correspon a les garrafes de cinc litres de la marca blanca de Condis i d’Eroski i a les ampolles d’un litre i mig d’Eroski. El cas va començar amb la denúncia d’un client que va patir irritació del tracte digestiu, però ahir es va saber que una veïna de Blanes havia notat cremor després de beure aigua d’una de les marques afectades.

Que els mercats de poble siguin una parada obligada de visitar per a la majoria de turistes no és casualitat. No és només l’aura folklòrica que envolta les parades de pagesos i venedors la que atreu els visitants, és que en bona part de la resta d’Europa -si no és Nadal- aquest tipus de comerç costa de trobar. Aquí els botiguers aguanten estoicament l’envestida de les cadenes de supermercats en una mena de partida d’escacs en què la gran distribució va tombant peons mentre el comerç local se les empesca per protegir el rei i allargar la partida. A França, per exemple, súpers i hípers ja copen més del 99,7% del mercat del consum quotidià. En canvi, a Catalunya (com passa a Espanya o Itàlia), aquestes cadenes han crescut molt més lentament, però ara ja superen el 50% de la quota de mercat i sembla que tenen clara l’estratègia per continuar avançant.