Les rebaixes fiscals del decret anticrisi han rebut l'aval del Congrés. El govern de Pedro Sánchez, que ja tenia garantida l'aprovació amb el sí de Junts, només ha obtingut el vot en contra de Vox. El PP, que ja no era determinant, finalment s'ha abstingut. Ara bé, els d'Alberto Núñez Feijóo han deixat la porta oberta a un vot a favor fins a l'últim moment condicionat a un gir d'última hora per part del govern espanyol, que no s'ha produït. El PP exigia el compromís de deflactar l'IRPF. En el debat parlamentari d'aquest dijous, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat que ara per ara el decret ja és "contundent" i "el més ambiciós" que s'ha plantejat en tota la legislatura. En canvi, per al PP el paquet de mesures que va aprovar divendres passat el consell de ministres és encara "insuficient". Tanmateix, no hi han votat en contra perquè "recull part de la seva proposta de baixades d'impostos".

El Senat ha aprovat la llei de multireincidència impulsada per Junts i assumida pel govern del PSOE, que ja fou aprovada al Congrés (ara hi haurà de tornar per a la seva aprovació definitiva) i que Junts mostra amb orgull com un gran assoliment de la present legislatura. Es presenta com una eina per combatre la petita delinqüència, entesa com un fenomen estretament lligat a la immigració. Per això inclou un enduriment notable de la llei d'estrangeria, amb nous requisits per obtenir el permís de residència, i també el típic augment de penes, com ara tres anys de presó per petits robatoris, etc.

Tot el debat al voltant de la immigració té moltes arestes i és presa fàcil de discursos demagogs i populistes. Per això és important tenir dades que ens serveixin per analitzar el fenomen en totes les seves dimensions. És molt interessant l'estudi que Funcas ha publicat aquest dijous i que xifra en un 47% l'aportació dels treballadors estrangers al creixement de l'economia espanyola des de l'any 2022. És a dir, la meitat del creixement és directament atribuïble a la immigració. O cosa que és el mateix, sense aquesta aportació de mà d'obra estrangera el creixement seria la meitat, o fins i tot menor, perquè hi hauria sectors sencers a la vora del col·lapse.

La majoria que s'ha articulat aquest dijous al Congrés no és habitual. En un clima de màxima tensió entre els dos grans partits espanyols, PP i PSOE han votat units una proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal i la llei d'enjudiciament criminal contra la multireincidència. Una norma que ha estat aprovada també per Vox i PNB entre crítiques dels grups de l'esquerra del PSOE, que hi han votat en contra, menys Esquerra, que s'ha abstingut per la pressió del món local.

Tots estem d’acord que és inacceptable que hi hagi persones que són detingudes centenars de vegades per cometre furts i petits robatoris i que després continuen actuant amb impunitat als nostres carrers. Comprensiblement, aquesta realitat genera frustració, desconfiança i una percepció de fracàs tant del sistema policial com del judicial que sempre acaba essent utilitzada pels que no dubten a instrumentalitzar-ho per treure’n rèdit polític.

La setmana de penintència de Pedro Sánchez ha acabat amb un moviment inesperat. Feia temps que Junts insistia en augmentar el càstig penal als delinqüents multireincidents. Doncs bé, ahir el PSOE va anunciar que desbloquejarà el redactat de la llei, que estava desada en un calaix des de feia un any. I el millor bé ara:

En el clima de polarització màxima que es viu a Madrid, resulta realment sorprenent l'acord que s'ha produït al voltant del projecte de llei de Junts per lluitar contra la multireincidència. El text estava bloquejat des de feia un any, però aquest dijous ha reviscolat després que l'informe de la ponència de la llei hagi rebut el suport del PSOE, el PNB i, atenció, el PP i Vox. El moviment resulta desconcertant, perquè la iniciativa de Junts ha produït un consens inèdit en la política espanyola i ha desplaçat l'eix de gravetat del PSOE cap a la dreta, ja que els socialistes han renunciat als seus socis habituals d'esquerres.

Dos dies després que Pedro Sánchez assumís els "incompliments" amb Junts i expressés públicament la voluntat de "reiniciar" la relació amb els de Carles Puigdemont, els juntaires han encarrilat una de les seves reivindicacions parlamentàries. Els socialistes s'han avingut ara a desbloquejar al Congrés la llei de multireincidència de Junts després de més d'un any en un calaix. Es tracta d'un dels compromisos pendents que el president del govern espanyol ja va avançar que trauria del congelador. Encara que a finals d'octubre Junts va acollir les paraules de Sánchez amb desconfiança, finalment els socialistes sí que s'han mogut. Ara bé, la llista de temes que encara queden en el tinter perquè els de Puigdemont facin marxa enrere en la decisió de trencar encara és llarga i conté afers d'una materialització més complexa que la de la norma per penalitzar més els furts.

Dues turistes japoneses entren en un vagó de la L1 del metro de Barcelona. Arribant a l'estació d'Arc de Triomf, noten que algú els remena la bossa. És un jove amb una samarreta del Manchester United que, a l'adonar-se que l'han enxampat, avorta el robatori i fuig. Dos vigilants de seguretat intenten barrar-li el pas, però n'agredeix un i s'escapa per les vies del tren. Comença a córrer fins a la següent estació, Marina, on torna a pujar a l'andana, brut de pols negra, per fugir. Es tracta d'un "marró dos", que en l'argot policial significa que té dos antecedents, i dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra l'acaben detenint, posant contra la paret i col·locant-li les manilles, mentre un tercer vigilant explica tremolant que ha hagut de fer servir el gas pebre per reduir-lo.

La mateixa setmana del trencament de Junts amb el PSOE, Pedro Sánchez s'obre ara a desbloquejar un dels pactes amb la formació de Carles Puigdemont i Junts vota favorablement a una llei del govern espanyol, la dels serveis d'atenció a la clientela. El president espanyol ha fet un gest per treure del congelador la llei sobre multireincidència, si bé ha sigut un anunci genèric que ni la Moncloa ni al PSOE esperaven, i que caldrà veure si tindrà o no recorregut.

Sovint, res és el que sembla. Quan els agents dels Mossos d'Esquadra veuen tres persones entrant a botigues i intentant vendre primer un telèfon i després unes joies, els segueixen. El mòbil és un iPhone Pro Max 16, però que ells venen bastant més barat, per uns 300 euros. I les joies diuen que són d'or, però les cadenes les volen col·locar a 25 euros. Quan, finalment, els aturen, veuen que una d'elles té dos "vermells". Per l'emissora ressona diverses vegades aquest color: és el codi intern per dir que algú té una ordre de detenció pendent. Res és el que sembla perquè els venedors resulten ser fugitius, l'iPhone és fals –els agents han anat fins a la botiga Apple a corroborar-ho– i l'or no era or –també han anat a una botiga especialitzada a comprovar-ho.

La història comença en un centre comercial de Lisboa, o pels carrers de Milà. El següent episodi és en un pis del Raval de Barcelona, i el desenllaç es grava al nord d'Àfrica o a la Xina. El protagonista és un telèfon mòbil que algú roba a un portuguès o a un italià, i el veloç mercat negre el porta fins a la capital catalana, on espera en un pis abans de viatjar a un altre país per trobar el seu futur propietari. Barcelona, tal com adverteixen els Mossos d'Esquadra, s'ha convertit en un hub de la revenda de mòbils i aquestes dues històries ho demostren: la setmana passada, la policia catalana va detenir 20 persones que compraven mòbils robats al Raval. Van recuperar més d’un miler de telèfons. Un era del portuguès del centre comercial, l'altre del vianant de Milà, però també n'hi havia d'un comprador d'un supermercat a Gandia, d'un assistent a un festival a Torrejón de Ardoz i d'un visitant de la Feria de Abril de Sevilla.

Nou dispositiu conjunt dels cossos policials per enxampar lladres i delinqüents multireincidents a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra, juntament amb la guàrdia urbana, les policies locals i la policia espanyola, van dur a terme ahir un nou pla Kanpai (així és com han batejat aquest tipus d'operacions) que els va permetre identificar i detenir en només set hores fins a trenta persones que acumulaven en total 226 antecedents i localitzar quatre persones més investigades penalment que acumulen un total de 48 antecedents.

La sensació d'impunitat a vegades es demostra amb petits gestos. Com el que ha tingut aquest divendres a la tarda un lladre multireincident de només dinou anys i amb dotze antecedents quan els Mossos d'Esquadra l'han aturat i l'han registrat a la rambla del Raval de Barcelona. Mentre esperava ser registrat, s'ha aixecat la samarreta i ha dit, somrient i sorneguer, que portava una pistola. Era una pistola de plàstic, prou de joguina perquè cap agent se sorprengués. Això sí, ha acabat perdent-la, i acabarà destruïda a la comissaria de la policia. Aquesta escena s'ha viscut enmig d'una identificació massiva de persones per part dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana. Han trobat droga, però no han detingut ningú. Tot formava part de la nova ofensiva de la policia contra la multireincidència, que no només busca detenir, sinó precisament acabar amb la sensació d'inseguretat dels veïns i d'impunitat dels lladres com el multireincident de dinou anys. L’any 2024, només a Barcelona, la policia va detenir 452 lladres multireincidents que van cometre fins a 9.114 delictes.

Els Mossos d'Esquadra han posat en marxa un nou pla per fer front al fenomen de la multireincidència. S'anomena pla Kanpai i substitueix el que hi havia fins ara, el pla Tremall, després d'una extensa anàlisi de la nova prefectura de la policia catalana, tal com va explicar aquest diumenge l'ARA en un dossier sobre la multireincidència. El pla Kanpai s'iniciarà en els dies vinents i sortirà de Barcelona ciutat, ja que s'implementarà en zones metropolitanes. Segons fonts dels Mossos, una de les novetats és que les unitats d'ordre públic, l'Arro i la Brigada Mòbil, s'incorporaran en les tasques de seguretat ciutadana. És a dir, "saturaran" més les zones crítiques per "eliminar la sensació d'impunitat", i també identificaran potencials sospitosos. És un pla de llarga durada, que fonts dels Mossos ja avisen que no servirà per rebaixar les dades de forma immediata. Tot i això, les xifres de delictes contra el patrimoni estan caient, i el 2024 es va registrar la dada de furts a Barcelona més baixa de la dècada.

No hi ha dubte que la lluita contra el fenomen de la multireincidència en furts és un dels objectius prioritaris de les forces de seguretat, perquè més enllà del dany concret en cada robatori provoquen una forta sensació d'inseguretat, i això acaba malmetent també la convivència. A Catalunya es produeixen 23 furts cada hora, deu dels quals a Barcelona, que és l'epicentre d'aquest tipus de delinqüència. L'ARA s'intenta aproximar a aquesta realitat a través d'un dossier que pretén identificar-ne les causes i també les solucions que s'hi poden posar.

La conversa té lloc en una rambla, la del Raval de Barcelona, on admet que ha robat molts cops. És conegut al barri per ser un dels experts més professionals en l'art del Ronaldinho. No és per fer tocs ni malabarismes amb una pilota, sinó per acostar-se a la cama d'una persona i anar fent moviments estranys per generar estupefacció i, sobretot, distracció. En el moment que la víctima bada, ell aprofita per pispar-li el mòbil. "Faig furts? Sí. Està malament? Sí. Però no soc violent ni faig mal a ningú", repeteix en més d'una ocasió durant la conversa.

La jornada laboral comença d'hora, tant que falten tres hores perquè surti el sol i els turistes encara estan entrant a les discoteques del Port Olímpic. Són les tres de la matinada d'aquest dijous quan es registra un dels primers robatoris del dia a Barcelona. A la sortida d'un local d'oci nocturn, roben un IWC Portofino Chronograph, un rellotge valorat en 6.000 euros. Les dades de delictes contra el patrimoni estan baixant —des del 2017 que no s'havien registrat tan pocs furts al país— però el ritme continua sent frenètic, de 23 furts cada hora a Catalunya, i gairebé la meitat, 10, a Barcelona. La gent s'acostuma a moure calculant els costos i els beneficis d'una acció. Com la d'escollir una feina de nits (més son, menys trobades amb amics, però més diners) o de comprar-se un cotxe elèctric (més car, però menys emissions i menys diners en gasolina). Els lladres no viuen en un món a part, i el que ha començat la jornada laboral tan d'hora ha calculat que el cost que el detinguessin era molt més baix que el benefici que ha aconseguit en dos minuts de feina.

Atendre arrestats per tota mena de delictes a Barcelona i representar-los davant del jutge que decidirà si queden en llibertat provisional o han d'anar a la presó mentre esperen judici. És la normalitat d'un dia de guàrdia d'un advocat d'ofici i també la tasca que farà durant les pròximes 24 hores l'advocat Pol Olivet.

La relació entre la policia i els lladres sovint s'acaba convertint en el joc del gat i la rata: quan els primers augmenten la pressió en un focus de robatoris, els segons es traslladen a nous espais i, fins i tot, poden canviar d'estratègia per continuar delinquint. Això està passant aquests dies a l'aeroport del Prat, un dels punts amb més robatoris del país. Tal com va avançar aquest diari, el ritme incessant de furts (s'han multiplicat per deu en una dècada) va fer que els Mossos d'Esquadra posessin molts més efectius a la infraestructura, un reforç que està començant a donar resultats i que ha aconseguit aturar la sagnia de robatoris. En el moment més crític hi havia un furt cada hora, i ara n'hi ha quatre o cinc al dia. Han augmentat les patrulles, les detencions, les identificacions... Però alguns habituals a les instal·lacions no han desaparegut: han canviat d'escenari.