Com podeu llegir a la crònica de Pol Casaponsa Sarabia en aquest diari, el pensador nord-americà Noam Chomsky va ser víctima el passat dimarts d'una notícia falsa que el donava per mort. Chomsky té noranta-cinc anys i un estat de salut delicat, però no tan sols és viu, sinó que havia rebut l'alta de l'hospital de Sao Paulo on es trobava ingressat perquè pogués seguir el tractament des del seu domicili. Tanmateix, la notícia del seu decés va aparèixer a xarxes i es va propagar com la pólvora. A pesar que l'esposa de Chomsky es va afanyar a desmentir-ho, va ser molt més difícil fer prevaler la veritat del que ho havia estat fer córrer la mentida.

Acostumo a fugir del debat sobre la llibertat d’expressió i les bombolles comunicatives com de la pesta perquè sempre et posa en una situació de superioritat moral improductiva, com si tu fossis un paladí de la llibertat i la raó contra bàrbars analfabets, que és justament la trampa. Però veure Tucker Carlson al costat de Santiago Abascal m’ha fet pensar que hi ha una oportunitat. Carlson és una de les cares mediàtiques més influents de la nova dreta americana, el gran portaveu de la teoria segons la qual les eleccions del 2020 van ser “robades” a Donald Trump per una conxorxa. La presència de Carlson a Ferraz certifica que les dretes europees intenten reproduir el model americà i que aquest model té consciència i estratègia globals. Aquests dies que no parem de sentir els nostres mitjans plens de declaracions absurdes i perilloses amb la finalitat de fer-nos sentir al costat correcte de la història, tenim una oportunitat perfecta per intentar resistir la temptació de cancel·lar l’altre.

L’evolució ens ha dotat de cervells ben preparats per sobreviure i reproduir-nos, però també sabem que es tracta d’òrgans que mostren una clara tendència a deixar-se enganyar amb facilitat, especialment de manera col·lectiva. Herodot deia que “és més fàcil enganyar a molts homes que a un de sol”. 

Fa pocs dies van aparèixer a Pittsburg, a Memphis i a Los Angeles uns cartells publicitaris on es podia llegir "Birds Aren't Real" [Els ocells no són reals]. A Instagram i a TikTok els comptes Birds Aren't Real acumulen centenars de milers de seguidors i els vídeos de YouTube sobre el tema s'han fet virals.

A principis d’aquest any hi va haver una insurrecció que va intentar invalidar el resultat de les eleccions presidencials nord-americanes i apoderar-se del Capitoli de Washington. Els insurrectes creuen que Donald J. Trump va guanyar les eleccions, que hi va haver un frau electoral massiu, i alguns semblaven convençuts que participaven en una revolució.

Fa unes setmanes el New York Times publicava que la senadora Elizabeth Warren havia incorporat la poeta Camonghne Felix com a cap de comunicació del seu equip de campanya per a les presidencials nord-americanes del 2020. La notícia d’entrada sorprèn perquè una poeta no és la mena de perfil habitual en els equips d’experts que preparen els debats de la cursa presidencial, però segurament és una decisió que té tot el seu sentit si tenim en compte la intoxicació lingüística i la banalització del llenguatge que poblen la política avui.

El president de França, Emmanuel Macron, va anunciar dimecres una futura llei per lluitar contra la proliferació de notícies falses durant el període electoral, un fenomen del qual ell mateix va ser víctima durant la campanya de les presidencials de l'any 2017.

La intenció del PP de controlar internet i les xarxes socials va de veres. Les denúncies d'ingerències russes van assentar els fonaments d'una llarga campanya començada ja la legislatura interior. I aquest dimarts els populars al Congrés han fet el primer pas al Congrés per delimitar com hauria de ser la llei per acabar amb les anomenades 'fake news' (o notícies falses) amb un "gran potencial de desestabilització del sistema democràtic". El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha registrat així una proposició no de llei –no vinculant– en què insta el govern de Mariano Rajoy a elaborar mecanismes per acabar amb les "operacions de desinformació a través de la transmissió de notícies falses a internet" com en el cas del "referèndum secessionista de Catalunya". La iniciativa va de la mà de la Moncloa i ha assegurat que en els pròxims pressupostos generals de l'Estat, que està previst que es presentin finalment al gener, s'augmentarà la partida per controlar internet.

“La primera conseqüència del Procés ha sigut la polarització dels mitjans i l’alteració del debat públic i privat”, va assegurar ahir el periodista Moncho González Cabezas. Ell va ser un dels redactors del codi deontològic de la professió periodística, un text que celebrava els 25 anys d’existència amb una jornada dedicada a la postveritat en l’àmbit comunicatiu de la crisi Catalunya-Espanya. A la taula rodona, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va fer èmfasi en quina ha de ser l’actitud del periodista en casos de conflicte.

Els avis deien que s’enxampa abans un mentider que un coix. Però els últims temps han posat a prova aquesta noció, amb la multiplicació de sofisticades webs capaces de convertir en virals notícies inventades. El programa Sense ficció posa aquest dimarts (21.55 h) el focus en aquestes noves tècniques de manipulació, caracteritzades pel qüestionament perpetu dels fets. Amb el títol de Veritats de mentida, Montserrat Besses dirigeix aquest documental, que suposa la primera col·laboració entre els serveis informatius de TV3 i el departament de nous formats de la casa, d’on penja el veterà programa de reportatges.

El populisme ha sigut un dels temes amb més incidència en els diaris del 2016, segons el rànquing de l’Anuari dels valors de la Fundació Carulla. Tot i que el procés sobiranista i la corrupció política i econòmica continuen encapçalant el llistat de les temàtiques més freqüents, l’anuari posa èmfasi en el populisme com un dels temes que irrompen amb més força i que, a curt termini, pot tenir un impacte directe en la societat catalana i les democràcies liberals. L’informe, que es va presentar ahir en roda de premsa, fa una anàlisi quantitativa de totes les portades i notícies d’interior aparegudes als vuits diaris amb més difusió a Catalunya.

¿És aplicable al periodisme l’esperit col·laboratiu wiki, que ha permès crear l’enciclopèdia més vasta de la història? El creador de Wikipedia, Jimmy Wales, creu que sí i per això ha anunciat la imminent posada en marxa de Wikitribune, un mitjà amb el qual vol fer front a la proliferació de les anomenades fake news (notícies falses), cada cop més presents per culpa de webs que intenten alterar el relat públic amb informacions inventades però de gran poder viral.

El president nord-americà, Donald Trump, ha atacat aquest dilluns a Twitter els "mitjans falsos" i ha reivindicat la seva política exterior enfront de la del seu predecessor, el demòcrata Barack Obama.