Recollir una nevera amb mostres de sang d'un hospital amb un dron per transportar-la cap a un altre i, així, guanyar temps i connectivitat. Aquesta és la demostració que s'ha fet aquest dimarts a l'Hospital Comarcal del Pallars, provant el que serà el primer corredor de transport sanitari amb drons de l'Estat. El projecte, liderat pels departaments de la Presidència i Salut, es posarà en marxa aquest estiu entre aquest centre hospitalari, a Tremp, i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, on s'han enviat les mostres, amb l'objectiu de millorar els temps de resposta i l'equitat territorial a l'hora d'enviar bosses de sang, fàrmacs o material mèdic de petites dimensions a zones rurals o de muntanya.

El Govern posa fil a l'agulla al desplegament de l'estatut de municipis rurals, un marc legal impulsat durant la darrera legislatura i aprovat aquest estiu amb què es vol frenar el despoblament de bona part del país. Aquest dissabte, el president Salvador Illa i quatre consellers s'han desplaçat a Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, per trobar-se amb més de 300 alcaldes i representants de consells comarcals i entitats municipalistes. En el marc d'aquesta trobada, l'executiu ha anunciat algunes mesures, entre les quals destaca una línia d'ajuts per rehabilitar edificis en desús als municipis amb menys habitants del país. Amb aquesta mesura, el Govern preveu recuperar 400 habitatges des d'ara fins al 2029.

Les pluges d'hivern i primavera han estat una arma de doble tall. Tot i haver afavorit el creixement dels cultius com els cereals, les altes temperatures del juny han convertit aquests camps en zones inflamables. Així ho explica en declaracions a l'ARA el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, que assegura que Catalunya està sota l'amenaça de focs agrícoles "molt violents". Els casos més recents són els de dimarts a Sanaüja i Torrefeta i Florejacs (la Segarra), que abans de donar-se per controlats dimecres a la nit es van saldar amb dues víctimes mortals i més de 5.500 hectàrees cremades.

Catalunya viu una de les pitjors crisis de salut mental de la història. Gairebé una de cada quatre persones de més de 15 anys té malestar emocional i un 11% té depressió moderada o greu. També s'han incrementat els suïcidis i no s'havien vist mai unes dades tan elevades de catalans que han tingut conductes suïcides no letals, és a dir, d'ideació o intents de suïcidi. I a aquest context se li suma la falta d'especialistes com psicòlegs i psiquiatres, que és encara més greu a les zones rurals. La situació és especialment greu a l'Alt Pirineu i Aran, on el 2022 només hi havia tres professionals a jornada completa per atendre els menors en centres de salut mental infantil juvenil (CSMIJ) –que el 2023 passaven dels 600– i vuit per als centres d'adults (CSMA), amb reforços puntuals. Ara part de l'atenció als més petits ha passat a ser telemàtica per la falta d'especialistes. "Fa cinc mesos que al meu fill el visita per videotrucada un psiquiatre d'Andalusia. És una situació bastant surrealista", explica la Flors, que porta el seu fill al CSMIJ de Tremp.