Un rescat fallit i un refugi sota les roques: els dos morts en l'incendi de Ponent eren pagesos

Cabanabona / BarcelonaDos homes van morir dimarts intentant fugir de les flames a Coscó, a la comarca de la Noguera. Segons fonts consultades per l'ARA, són dos pagesos d'una finca propera, el propietari i un treballador, que van intentar esquivar el foc que en aquell moment estava cremant descontroladament a la Segarra. El treballador hauria trucat al propietari perquè el rescatés, ja que en aquell moment es trobava malament pel fum de l'incendi en una zona de camps. El propietari hi va anar amb un cotxe i el treballador va arribar a pujar-hi, segons les primeres hipòtesis.

Tot i això, mentre conduïen per un camí forestal es van trobar atrapats. Tot apunta que van intentar fugir a peu i, finalment, van decidir amagar-se sota unes roques. Els Agents Rurals van trobar els seus cossos a sota de les roques, segons fonts consultades per aquest diari. En aquell moment els Agents Rurals estaven perimetrant l'incendi i ja trepitjaven zona freda.

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de les morts. La policia té les víctimes identificades gràcies a testimonis, és a dir, que hi havia persones de l'entorn d'aquests dos homes que els van trobar a faltar. Tot i això, encara esperen la identificació completa, que preveuen que no serà ràpida per l'estat dels cossos. Els homes tenien 45 i 32 anys i tots dos eren veïns d'Agramunt. El poble ha decretat dos dies de dol oficial i ha recordat les dues víctimes amb un minut de silenci.

A Agramunt regna la confusió, l’angoixa i la pena per les conseqüències d’un incendi que, més enllà de devastar milers d’hectàrees, va posar fi a la vida de dos veïns. Especialment afectats es mostren tots aquells que coneixien les víctimes. “Al final és un poble i ens coneixem tots. No ens esperàvem aquesta desgràcia, li podria haver passat a qualsevol de nosaltres”, reflexiona Josep López. Hi coincideix la Sílvia Querol, que agafa de la mà el seu fill petit mentre parla amb l’ARA, i diu que sent molta impotència: “Estem molt tristos. Vam passar por, sobretot pels nens, perquè aquell núvol feia molta por”. L’Evenilda Saiz explica que per a ella és molt dolorós el que ha passat, ja que una de les víctimes era familiar llunyà i al carrer només es parla d’això. “Tothom està trist i no pares de sentir: «Pobres nois». Eren joves”.

Els municipis de la Segarra i la Noguera, que van veure escampar-se el violent foc en qüestió de poca estona, des de Cabanabona fins a Guissona, passant per Vilanova de l'Aguda, Torrefeta i Florejacs, Sanaüja i Guissona, explicaven aquest dimecres l'angoixa viscuda les últimes hores. El patiment encara l'arrosseguen i alguns d'ells reconeixen que es van jugar la vida per salvar les propietats o el bestiar. Josep Pamplona, veí de Ponts i propietari d’una masia en una finca de Vilanova de l’Aguda, va anar fins a la casa pairal on encara viu la seva mare de 92 quan va assabentar-se de l'incendi. Va ajudar-la i, de pas, va recuperar la maquinària que era enmig dels cultius. “M’he salvat de miracle –explica–, no havia d’haver fet el que vaig fer”, admet.

El seu vehicle va bolcar quan conduïa a gran velocitat enmig del fum. No tenia visibilitat. Per sort, ho va salvar tot, excepte l’hort i un petit parc infantil de davant de la casa, que van quedar calcinats. "Fa molta pena", diu una de les seves filles que ara viu a Guissona, però que hi acudeix regularment. "Aquí tinc tota la meva infància", confessa.

Rossend Pons és ramader a Vilamajor (a Cabanabona) i va veure com l’incendi s’acostava a la seva granja de porcs en el moment més fatídic. Amb el tractor i una cisterna va regar el perímetre de la seva explotació amb els purins del bestiar, una decisió inaudita que va salvar gairebé tots els animals. La seva dona, Neus Mangues, es va quedar incomunicada quan acompanyava les filles a un curs de natació a Guissona. La impotència que va sentir per no poder tornar a casa la va desesperar: “Si l’administració no ens cuida més als que cuidem aquest territori, el món rural acabarà desapareixent al nostre país”, afegeix.

A Vilamajor hi ha un altre ramader, Jaume Vilalta, que no va poder fer res per salvar alguns dels seus porcs, que van morir asfixiats pel fum espès de l'incendi. Malgrat tot, assegura que les baixes no han estat excessives gràcies a l’extremada rapidesa amb què va moure's el foc. “Si ho penses, que estiguem encara vius ha estat un miracle dins una gran catàstrofe”, assegura Vilalta, que va viatjar ahir la nit de Barcelona per ajudar en les tasques de rescat.

Por i ansietat

El foc va arribar al peu de les cases d’alguns dels nuclis més petits, com Coscó, Renant i Vilamajor, i en molts casos l’extingien els Bombers o els mateixos veïns. On no van acudir els serveis d’emergència va ser a la Rovira, una enorme masia de sis generacions dels afores de Cabanabona on viuen dues famílies. El foc va rodejar l’edifici i asseguren que no van rebre cap assistència. "Admeto que no vam tenir por, perquè estàvem protegits per la casa de pedra, però lamento que ens haguessin deixat de la mà de déu –diu Joan Marquilles–. Ni tan sols els vehicles d’emergència paraven per preguntar-nos si estàvem bé", denuncia. Ho van viure amb ansietat. Els inquilins de la Rovira encara tenen molt present l’incendi que van patir també el juliol de 2009, un episodi d’unes característiques molt semblants a l’actual. "La història s’ha repetit", conclou Marquilles.

La majoria de masies i petits nuclis de la zona han sofert, a més de tot plegat, un tall en els serveis de llum i de fibra òptica. Tècnics de diferents empreses elèctriques i de subministrament d’aigua estan revisant avui les instal·lacions per reparar-les.

Molts pagesos, membres de les diferents ADF (Associacions de Defensa Forestal), han estat treballant durant la matinada i al llarg d’aquest matí llaurant el perímetre de la zona devastada per evitar que el foc revifi i afecti noves àrees. "Ens recomanaven quedar-nos a casa, però tots volíem salvar el que poguéssim", diuen alguns. "Ahir a la tarda vaig ajudar a apagar el brot que es va declarar primer a Ribelles, però el segon de Torrefeta i Florejacs ja va ser impossible d’aturar”, explica Ramon Gatnau, un agricultor de Vilanova de l’Aguda.

Tant ell com molts dels seus companys de l’ADF, que van fer tot el possible per salvar masies, coberts i maquinària, no van poder evitar que els seus camps d’ordi, encara per collir, quedessin calcinats. “Ara veurem com es porten les companyies asseguradores”, comenta un altre pagès de Cabanabona.

La Larysa va arribar a Agramunt com a refugiada de la guerra a Ucraïna i defineix l’incendi com “l’Apocalipsi”: “Hi havia fum per tot arreu i no podies sortir al carrer. L’avís al mòbil de confinament ens va arribar quan ja estàvem a casa amb les finestres tancades, però sort que aquí tot va passar molt de pressa”. S’explica amb un català prou bo, i diu que li sap molt de greu que això hagi passat en un poble a què està “agraïda” per l’acollida que li han fet.