En un context global marcat per l’emergència climàtica i la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, Abertis ha aconseguit disminuir un 25% les seves emissions directes –aquelles d'abast 1, les quals inclouen la crema de combustibles i el transport de flota pròpia– i indirectes –d'abast 2 i que fan referència a les emissions derivades del consum elèctric. Aquest objectiu s'ha assolit en tan sols cinc anys i ara, la companyia s'ha proposat un nou repte encara més ambiciós: arribar a reduir les emissions en un 50% abans de l'any 2030. És així com el grup especialitzat en la gestió d'infraestructures i mobilitat culmina amb èxit el seu primer Pla ESG (en anglès, environmental, social i governance) 2022-2024.

Un dèficit elèctric cada cop més preocupant i la caducitat de les centrals nuclears –l'any passat van produir més del 50% de l'energia consumida a Catalunya– ens han situat en una posició d'alerta. I només faltava la recent gran apagada. Catalunya consumeix més electricitat de la que genera. El 2024, el consum elèctric al Principat va ser de 44,1 TWh, mentre que la producció va situar-se en 37,4 TWh, de manera que el dèficit va ser d'un 15,19%.

Un any enrere, cap dels nou joves tenien idea de circuits ni tensions i avui ja han estat capaços, sota la tutela d’un mestre, de muntar plaques fotovoltaiques i punts de càrrega d’electricitat per a vehicles. A finals de maig, i després de 930 hores de formació i pràctiques, ja podran treballar com a auxiliars en el sector de les energies renovables. I si passen l’examen per al certificat verd fins i tot estaran capacitats per signar els butlletins elèctrics. Dayana González, de 28 anys i mare d’una criatura de dos, és l’única dona de l’equip, i amb el casc de seguretat a la mà explica que ja somia muntar la seva pròpia empresa i ser la cap.

Catalunya està molt lluny de la sobirania energètica, que és una sobirania molt concreta i necessària per assegurar el progrés del país. No estem fent els deures. El 2023 ha estat un mal any. No s'aprecia cap progrés. I ja se sap que, en sectors clau, no avançar quan tothom avança suposa recular. Això és el que ens està passant. És molt greu.

El dossier doble que hem publicat aquest cap de setmana, basat en dades recollides per l'Agència Europea del Medi Ambient del període 2007-2022, i que hem centrat en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) produïts per la indústria a Catalunya i Espanya, mostra clarament la necessitat de continuar millorant tant en els controls i la transparència dels equipaments com en els processos d'avenç cap a una economia més verda i més neta. S'han fet passos importants en aquest sentit, per exemple amb el desmantellament de les centrals tèrmiques de carbó: només en queden quatre d'actives, una d'elles situada a Alcúdia, a Mallorca, però tenen plans de tancament ja marcats. Està clar que encara hi ha un important camí per recórrer. Un camí que no té gaires secrets: amb el carbó ja descartat, ara, en el terreny industrial i pel que fa a les emissions de GEH, les instal·lacions que encapçalen el rànquing són, en l'àmbit de tot l'Estat, les tèrmiques de gas natural i les refineries de gas i petroli. Així, doncs, és peremptori anar cap a la producció d'energies renovables com l'eòlica o la solar, un terreny en el qual el conjunt de l'Estat ha avançat molt, però no Catalunya. Cal prémer l'accelerador en aquest camp si no volem ser un país energèticament dependent.

En només tres anys de vida, l'empresa de plaques solars Sunhero viu un moment dolç. Fundada a Barcelona el 2021 pels emprenedors alemanys Christopher Cederskog i Stefan Braun, la companyia ja té més de 100 treballadors –60 dels quals a Barcelona– i va tancar el 2023 amb una facturació d'uns 5 milions d'euros, molt semblant a la del 2022. Malgrat que el sector no passa el millor moment, cosa que evidencien empreses com Holaluz i SolarProfit, el cas de Sunhero és més esperançador.