La transformació de la futura Model de Barcelona comença –ara sí– a prendre forma. Aquest divendres l'Ajuntament ha anunciat que ja es coneix la proposta guanyadora que s'encarregarà de donar forma als principals equipaments que s'han d'instal·lar a l'antiga presó, a l'Esquerra de l'Eixample: l'Institut Escola Xirinacs, el pavelló poliesportiu, el dipòsit d'aigües freàtiques i el nou sistema de subministrament d'energia. Es preveu que les obres d'aquests quatre projectes comencin la primera meitat del 2026 –un any després del que inicialment estava previst– i que ja se'n pugui fer ús durant el curs 2027-2028, és a dir, una dècada després de la sortida dels últims presos, el juny del 2017. D'altra banda, la reforma també inclourà l'Espai Memorial, que ocuparà la quarta galeria i part del panòptic. Actualment se n'està redactant l'avantprojecte i s'espera que es pugui lliurar al setembre. Ara per ara, però, no hi ha data concreta per a l'inici dels treballs.

Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) deia que la tercera universitat de la seva vida havia estat la presó, i va ser aquesta la que va acabar esperonant la seva literatura. Després d'estudiar filosofia i lletres i de passar per l'Escola de Periodisme de Barcelona, l'escriptor va ser condemnat, el 1962, a tres anys de presó per haver participat en una vaga de suport als miners d'Astúries. A dins d'una cel·la va créixer la idea per a la seva primera novel·la, Los papeles de Admunsen, escrita entre l'ingrés a la Model i el 1965.

El turisme penitenciari és una indústria en auge. Des de la cinematogràfica Alcatraz fins a la Model de Barcelona, passant per la presó sud-africana on va estar tancat Nelson Mandela, són espais que reben milers de visites. Es pot entrar a cel·les d'arreu del món que fins fa relativament poc eren llocs de repressió i de dolor. Moltes formen part dels circuits turístics i, de vegades, són destí d'un turisme massiu. N'hi ha que s'han transformat en espais de memòria que intenten explicar amb rigor tots els capítols de la seva història i la vida dels presos. D'altres, s'han convertit en negocis que bàsicament ofereixen experiències extremes.

“Allà us quedeu, us tanco a fora, fills de puta”, diu el personatge de Javier Gutiérrez a Modelo 77 quan es tanca la porta de la seva cel·la. És l'expressió irònica –però amarada de ràbia i frustració– d'un dels milers de presos que, durant la Transició, vivien en unes presons encara plenament franquistes on la repressió i les tortures eren habituals mentre a l'exterior la societat acariciava drets i llibertats mai vistes durant el règim. A les presons també es demanava l'amnistia, però no només per als presos polítics: aquesta va ser la lluita de la Coordinadora de Presos en Lluita (Copel), l'organització de presos que es consideraven tan víctimes del règim com els represaliats polítics i exigien llibertat per a tothom. “El que em sembla important de la Copel és que, en un escenari com el d'una presó, pensat per separar la gent i esborrar la identitat, va acabar unint els presos per buscar el benestar comú, demanant una cosa tan senzilla i utòpica com una amnistia”, diu Alberto Rodríguez, el director de la pel·lícula que ha inaugurat aquest divendres el Festival de Sant Sebastià.

Crec que és just reconèixer que Barcelona està en deute amb l’Hospital Clínic. Abans de la pandèmia ja ens posàvem les mans al cap per la saturació i la congestió de l‘hospital, però després d’aquests mesos i dels merescuts aplaudiments, cal començar les obres.

És un problema endèmic de Barcelona, i molt especialment del districte de l’Eixample: quan un espai queda alliberat del seu ús, s’acumulen massa propostes per a un únic emplaçament. Hi calen tots els equipaments que fa anys que estan pendents i, també, els anhelats espais verds o, senzillament, lliures de construccions. I encabir-ho tot és una quimera. Sobretot, si s’hi suma un edifici amb cert valor patrimonial o històric, com és el cas de l’antiga presó Model. L’anunci del projecte guanyador per transformar el centre penitenciari, ha posat en el centre del debat la conveniència de mantenir tota l’estructura de la presó i encabir en les antigues galeries els 140 pisos públics i alguns dels set equipaments.

La gran transformació de l’antiga presó Model, a l’Eixample de Barcelona, comença a intuir-se. Tot i que no es preveu que el concurs internacional per decidir qui tirarà endavant el projecte de reforma integral de l’espai es resolgui abans de principis de l’any que ve, la recuperació del recinte per a usos ciutadans comença a moure’s més enllà del pati del carrer Entença i de les visites i els actes que s’organitzen al recinte. De moment, el consistori presentava dimecres tres noves obertures, com si fossin finestres, al mur del carrer Rosselló que permeten visualitzar l’interior del pati de la quarta galeria de la presó i mostren una intervenció artística amb l’escrit “ Más allá de los muros, la calle ”, del poema Tarde de domingo, de Josep Domènech i Avellanet, empresonat i afusellat durant la dictadura.

L'Ajuntament de Barcelona ha convocat un concurs públic per seleccionar l'equip tècnic que elaborarà el projecte per transformar la presó Model. Les propostes tindran com a punt de partida el Pla Director del 2019, en consens amb el procés participatiu amb el veïnat i els actors de l'entorn de l'antiga presó, així com la modificació del Pla General Metropolità, que es va aprovar al mes de març. El guanyador s'escollirà a principis del 2020 i haurà d'elaborar l'avantprojecte de parc urbà i verd, així com un document de base a partir del qual es redactaran els projectes de cada equipament.

La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dijous el plantejament urbanístic que permetrà transformar el recinte de l'antiga presó Model. Aquest pla mantindrà la "memòria històrica" de la Model i reconeixerà "la dignitat de les persones que van estar empresonades per lluitar contra la repressió injusta", segons ha informat la tinent d'alcalde Janet Sanz.

A Barcelona hi ha dos espais que signifiquen dues coses completament contradictòries: la presó Model i la Rambla. No és que la Model hagi estat durant decennis l’emblema de la manca de llibertat -en alguns casos legitimada per un mal ús dels drets que atorga un estat democràtic; en d’altres injustificable a causa d’un règim dictatorial-, i que la Rambla sigui l’escenari permanent, abans més que ara, de la llibertat de passejar per una de les avingudes urbanes més permissives del continent.

Després de temps treballant-hi, la transformació de la presó Model ja té preu: reconvertir la històrica presó i un dels símbols de la repressió a la ciutat en un pulmó verd farcit d’equipaments costarà 94,3 milions d’euros. Com va avançar dilluns l’ARA, l’Ajuntament de Barcelona té la intenció d’encabir als terrenys de l’històric centre penitenciari de l’Eixample un institut escola, una escola bressol, una residència de gent gran, 150 pisos públics, un espai per a joves, un espai d’economia social i solidària, un poliesportiu semisoterrat i un espai de memòria que reti homenatge a la història de l’espai. I fer-ho mantenint l’essència de l’edifici original. El consistori hi posarà inicialment 47,5 milions d’euros, una mica més del 50% del pressupost total, i confia que la resta arribi d’altres administracions que també han d’invertir en el projecte, segons va explicar ahir la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. La principal, la Generalitat, que s’hauria de fer càrrec del centre escolar que substituirà l’escola -ara instal·lada en barracons- i la residència d’avis prevista.

Després de temps treballant-hi, la transformació de la presó Model ja té preu: reconvertir l'antic centre penitenciari en un pulmó verd amb equipaments socials costarà 94,3 milions d'euros. Com va avançar aquest dilluns l'ARA, l'Ajuntament de Barcelona té la intenció d'encabir-hi un institut escola, una escola bressol, una residència de gent gran, un espai per a joves, un espai d’economia social i solidària, un poliesportiu semisoterrat i un espai de memòria que reti homenatge a la història de l'espai. L'aportació municipal, però, tot just superarà el 50% del pressupost total. El consistori hi posarà 47,5 milions d'euros. La resta, gairebé la meitat, estan a la corda fluixa. Segons ha explicat la tinent d'alcalde d'urbanisme, Janet Sanz, el consistori espera que altres administracions hi inverteixin. La principal assenyalada ha sigut la Generalitat.

Una seixantena d’actes de caràcter públic, 84 jornades de portes obertes amb més de 60.000 assistents, 34 rodatges, programació de festa major i, en total, 70.900 visitants que han passat per alguna de les propostes. Són les xifres de l’antiga presó Model des que, el juny del 2017, va veure sortir els últims reclusos i, a principis d’aquest any, va començar el seu procés d’obertura als veïns. Tot i que la gran transformació que ha de convertir l’antic centre penitenciari en una suma de verd, d’equipaments i d’habitatge tot just s’està dibuixant i no començarà a tocar pedra fins al 2020, la conquesta de l’espai pel veïnat ja ha començat. “Volíem que hi passessin coses des del minut 1”, remarquen des del consistori.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, iniciarà un procediment pels "danys puntuals" causats en l'ocupació que van fer els Comitès de Defensa de la República (CDR) a l'antiga presó Model dissabte passat. L'acció va començar una hora abans de la manifestació que reclamava la llibertat dels presos polítics i exiliats. A petició del Partit Popular (PP), Colau ha fet públic que exigirà la reparació dels danys, seguint un procediment ordinari, i ha recordat que l'ocupació va tenir un caràcter temporal i pacífic. "La protesta ciutadana és la base democràtica d'una ciutat i d'un país", ha declarat Colau, que s'ha erigit com a "ferma defensora del dret a la protesta pacífica no violenta".

Els activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que ahir van quedar-se a sopar i a dormir a l'antiga presó Model de Barcelona i que avui hi han passat el matí han donat per acabada l'ocupació iniciada després de la manifestació per l'alliberament dels presos polítics i els exiliats. Durant la nit han rebut la visita del president Quim Torra, de Marcela Topor, la dona de Carles Puigdemont, i de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, entre d'altres.

Èxit de públic a les portes obertes a la presó Model de Barcelona i a l'exposició 'La Model ens parla: 113 anys, 13 històries', situada a l'interior de l'edifici. L'antic centre penitenciari de l'Eixample va obrir les portes als veïns a principis de juliol. En només un mes s'han exhaurit les 64.000 entrades gratuïtes previstes fins a finals de novembre. Els ciutadans han pogut reservar les entrades per internet o trucant al 012.

La presó Model tancarà aquest mes de juny, després de 113 anys d'història.