L'ull humà pot analitzar una imatge de satèl·lit en uns deu minuts. El sistema Project Maven, el programa d’anàlisi d'imatges amb intel·ligència artificial del Pentàgon i en el qual participen empreses com Palantir Technologies, pot processar mil imatges en un segon. Aquesta enorme capacitat de computació ha convertit la guerra a l'Iran en un dels primers conflictes on els sistemes d'intel·ligència artificial tenen un paper central en la identificació i priorització d’objectius, i on la velocitat de càlcul condiciona el ritme de les operacions. I ho fa molt més que en conflictes anteriors. La guerra de Tel-Aviv i Washington contra Teheran suposa el debut a gran escala per a una tecnologia que fins fa poc era poc més que un experiment, tot i que Ucraïna i Gaza n'han vist ja alguns primers assajos generalitzats.

És la gran revolució del segle. La intel·ligència artificial ha transformat la indústria, les finances, la salut i la vida dels ciutadans. En poc més de tres anys, els usuaris s'han acostumat a les gestes tecnològiques de ChatGPT i altres processadors d'intel·ligència artificial per externalitzar neguits i decisions del dia a dia que abans requerien més temps i esforç. I tot apunta que estem només al començament.

Rosalía té una magnífica casa en un carrer tranquil del Poblenou de Barcelona; evidentment, com toca al Poblenou, és una antiga nau rehabilitada. Té 117 metres quadrats, bigues a la vista, grans finestrals i un interiorisme molt cuidat amb materials nobles. Com a mínim així ho indiquen desenes de notícies amb títols com ara "Bigues metàl·liques i minimalisme: així és la impressionant casa de Rosalía en ple centre de Barcelona" i "Així és la casa on viu Rosalía cada vegada que ve a Espanya: un refugi urbà creat amb motius industrials". Els articles enumeren detalls de l'immoble, expliquen algunes característiques del barri i alguns fins i tot s'atreveixen a relacionar l'estil de l'habitatge amb el moment artístic de la cantant. Gairebé cap cita d'on ha tret la informació. Però és que tots aquests detalls encaixen amb un projecte que mai s'ha fet realitat. 

Després del llançament, el 20 de gener, de DeepSeek R1, seguit per l'enorme caiguda de les accions de la fabricant de xips Nvidia i marcats descensos en les valoracions d'altres empreses tecnològiques, alguns van parlar d'un "moment Sputnik" en la cursa sinoamericana per la supremacia en intel·ligència artificial. Tot i que és cert que a la indústria nord-americana de la IA li calia una sacsejada, el que ha passat planteja algunes preguntes complexes.

Llegeixo Ética de la inteligencia artificial, del professor Luciano Floridi, un assaig que acaba de publicar Herder. Floridi és un dels experts mundials en aquesta qüestió, i les 460 denses pàgines del llibre tenen poc a veure tant amb el maximalisme catastrofista com amb l'optimisme ingenu i acrític sobre la intel·ligència artificial generativa (IAG). Ni aquest sofisticat artifici tecnològic ens enfonsarà en la misèria ni tampoc redimirà el gènere humà, com afirmen alguns des que el 30 de novembre del 2022 ChatGPT va disposar d'un ús comercial (són jutge i part). Floridi, o altres autors com Éric Sadin, perceben riscos importants en l'ús de la IAG, però també n'albiren oportunitats sense precedents. Els en poso un exemple arran d'una informació que vaig llegir fa uns dies a l'ARA sobre el desgavell de les línies d'autobús interurbanes a Barcelona. La intel·ligència artificial no ha de condicionar, ni per descomptat solucionar, les complexes decisions polítiques que planteja el tema, però sí que pot millorar molt les qüestions tècniques que se'n derivin.

En la seva vuitena edició, les Jornades de la Innovació i les Noves Tecnologies INNTEC d’aquest any tractaran sobre la democratització de la IA generativa i la transformació digital dels despatxos professionals, amb diverses ponències en format de conferències, taules rodones i exposició de casos pràctics. Les jornades es duran a terme els dies 6 i 7 de maig al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.