Amb l’arribada del juliol s’acaben intenses setmanes del final de curs escolar. Per a molts docents arriba el moment més esperat: l’assignació de places. La mala notícia de l’ajornament fins a final de mes s’afegeix a la llarga llista de malestars i queixes en el sector educatiu. Un desastre més que farà córrer tinta a la suma del balanç d’aquest curs. Una manca de planificació que no ajuda a començar amb bon peu el curs vinent. Sembla que hi ha un sentiment generalitzat que les coses haurien pogut anar molt millor. Hem tornat a tenir un curs convuls, i marcat pels mals resultats de les proves PISA. Són molts els deures que haurà d’entomar el nou conseller o consellera per reconvertir la queixa en un clima de compromís i aprenentatge, conscients que cal millorar molt i que ens hi juguem molt en l’educació i l’escola.  

Va ser pionera a qüestionar l'ús de la tecnologia a les aules, ja en parlava als seus dos bestsellers, Educar en la realidad i Educar en el asombro (Plataforma Editorial). Doctora en educació i psicologia, Catherine L'Ecuyer és un referent en el món de l'educació, és canadenca però viu a Barcelona des del 2012, i és mare de quatre fills. Recentment ha publicat Conversaciones con mi maestra (Espasa) sobre l'origen dels diferents corrents educatius. Parlem amb ella sobre tecnologia, educació i innovació ara que les famílies s'estan unint per endarrerir l'accés al primer mòbil fins, almenys, els 16 anys.

Pedro Abrantes és un dels impulsors del programa portuguès Escola a Tempo Inteiro, que va ampliar l'horari d'obertura de les escoles perquè els infants hi fessin extraescolars gratuïtes. Es tracta d'una de les propostes educatives que han convertit Portugal en un dels referents educatius a Europa, i aquesta setmana l'ha presentat en unes jornades de l'Aliança Educació360.

La llei general d’educació de 1970, en ple tardofranquisme, ja pretenia superar el model obsolet de l’aprenentatge per memorització i anar cap a un aprenentatge focalitzat en la capacitat de comprensió. L’objectiu, meritori, es completava amb una extensió de l’ensenyament obligatori fins als catorze anys i la creació de la formació professional com a alternativa al batxillerat unificat polivalent i al curs d’orientació universitària, també de nova creació. L'objectiu de substituir aprenentatge memorístic per aprenentatge actiu va fracassar. També va fracassar la introducció de la formació professional.

¿Quantes vegades com a mestres hem sentit que un infant que aprèn a través de la pròpia experiència, recorda sempre allò que ha après? Moltes, oi? Doncs és a partir d’aquí que a l’escola de les Escolàpies Sant Martí han cregut oportú generar un espai en què l’experimentació sigui la promotora de l’activitat dels infants i, per tant, una de les seves fonts principals d’aprenentatge. I el paper que hi juga l’equip de mestres és intervenir sense interferir.

Un dels punts de la vaga educativa a Catalunya reclama aturar els nous currículums, que impulsen l'aprenentatge competencial i per àmbits i que, segons alguns docents, devaluen la qualitat del coneixement. En canvi, un nou informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) avala aquest model educatiu i, entre les cinc propostes concretes per "transformar l'educació", s'hi planteja "actualitzar els currículums i els coneixements comuns" i desplegar metodologies centrades "en problemes i projectes". Així ho ha vingut a presentar aquesta setmana a Barcelona el director d'innovació i futur de l'aprenentatge de la Unesco, Sobhi Tawil, que ha valorat que Catalunya ja estigui "en la dinàmica" d'aquesta transformació, més basada en la cooperació que en el model tradicional "de rànquings i competència".

Durant molts anys s’ha considerat Finlàndia com el paradís educatiu, ja que era el país que millor puntuava a l’informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes) de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics). PISA és l’indicador que des de l’any 2000, i cada 4 anys, avalua principalment les competències bàsiques de més de 70 països, i és el més utilitzat per comparar si el sistema educatiu d’un país és millor o pitjor en relació amb els altres. 

El curs 2015-16, durant una classe a cicle superior, el professorat de l’Escola Guinardó va adonar-se que l’alumnat era incapaç d’entendre una notícia científica que estaven llegint a l’aula. Va ser aleshores, explica Tuti Comalat, tutora de 5è de primària al centre, que els docents van creure necessari “crear un espai per intentar traduir les notícies a un llenguatge més entenedor per a ells”. Així és com va sorgir fa uns mesos el projecte Periodistes de la ciència, que consisteix en dedicar l’estona d’un dels patis setmanals a buscar notícies d’actualitat i resumir-les fent servir alguna foto per il·lustrar-les.  

L’escola IPSE és una escola parroquial, per a tothom, catalana, que potencia l’educació integral dels seus alumnes i proporciona una formació acadèmica sòlida i rigorosa. Treballa d’acord amb un ideari inspirat en els valors cristians i cerca coordinar una educació dirigida a la sensibilització en els valors indispensables per a la convivència humana. Tot això amb l’obtenció de la màxima qualitat en l’ensenyament, que porti a una satisfacció plena tant dels alumnes com de les famílies, i això és possible realitzant una tasca rigorosa i constant de revisió.

Que contentes estan la Berta i la Ginesta. Passaran el cap de setmana a casa dels avis i segur que viuran moltes aventures. Però durant l’estada, la Berta, la germana gran, recorda constantment a la Ginesta allò que pot fer o no pot fer, i això a la Ginesta no li agrada. L’àvia les ajudarà a ubicar-se en el seu lloc, sense haver d’assumir responsabilitats que no els pertoquen. És des d’aquest espai que es podran cuidar i estimar. Aquest és l’argument del conte Ambordre, una història escrita a sis mans per Estefania Martínez, Ivette Julià i Amèlia Tió, totes tres mares i docents de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, i que ha publicat recentment Excellence Editorial. 

Escolàpies Sant Martí és una escola del districte de Sant Martí de Barcelona, que forma part d’un grup de 10 escoles repartides entre Catalunya, València i les Illes Balears. Aquestes escoles es gestionen conjuntament des de l’Equip de Titularitat de la Fundació Escolàpies, que forma part d’un grup de tres fundacions d’escoles Escolàpies ubicades en tot el territori espanyol.

Els reptes als quals s’enfronta l’educació avui en dia són gairebé il·limitats; si bé és cert, tal com apunta Núria Mora, secretària de Transformació Educativa de la Generalitat, que un dels més importants és l’equitat, “és a dir, garantir l’accés a una escolarització pública i de qualitat”. Aquest objectiu és, juntament amb el de “la promoció de l’ús de la llengua catalana i la transformació del sistema”, entre altres, els que han donat forma a la mostra Portes obertes a l’escola pública, organitzada pel departament d’Educació i a l’abast de tothom al Palau Robert fins a mitjans abril.

El passat 2 de desembre es va celebrar al gimnàs de l’l'Institut Escola Vila-romà de Palamós una jornada de donació de sang que culmina el seu projecte transversal sobre la sang que s’ha treballat a nivell de tot el centre, en col·laboració amb l’Hospital de Palamós, el seu partner Magnet. La campanya va ser un èxit amb un total, aconseguint 141 donacions i superant amb escreix la cinquantena que s’havien marcat com a objectiu. El projecte, a més, va permetre a l’alumnat de l’IE Vila-romà apropar-se al món de la salut i al coneixement del cos humà d’una forma vivencial.

El Col·legi Mare de Déu dels Àngels pertany als centres educatius Natzaret que proposen, fonamentalment, col·laborar amb la família i la societat en el desenvolupament de la funció educativa. En aquest sentit, i teneint present la problemàtica generada pels microplàstics i nanoplàstics en els ecosistemes marins, han impulsat el projecte Un mar de plàstics.

“Cal diferenciar entre aprenentatges imprescindibles i aprenentatges desitjables”. Qui fa aquesta afirmació, que sembla un punt de partida irrefutable, és el catedràtic emèrit de psicologia evolutiva i de l’educació de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona César Coll. Què és un aprenentatge imprescindible i què un de desitjable? “Saber utilitzar les noves tecnologies per accedir a la informació, per contrastar-la i per comunicar-se és un aprenentatge del tot imprescindible, tant com llegir, escriure i saber expressar-se –arrenca com a exemple–, però ho són igual que aprendre a treballar en equip, cooperar, saber demanar ajuda o trobar el gust per la feina ben feta”, que són “imprescindibles” perquè “si no s’aprenen quan s’han d’aprendre, després és molt difícil i pot condicionar els aprenentatges posteriors”.

Les finances ètiques i les economies transformadores són aquelles que fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d’objectius socials i ambientals.

El Khalil és alumne de quart de primària de l’Escola Pia de Terrassa. Som a 9 de juny, a finals de curs, a classe de català, i ell i tots els companys de taula i de classe mostren amb orgull el conte, un àlbum il·lustrat, que han creat individualment i en equip. El de la seva taula té com a protagonista un cogombret que cau per la pica i passa diferents aventures molt divertides. L’han escrit, il·lustrat, maquetat, dissenyat, llegit en veu alta, corregit, debatut, millorat i, finalment, compartit i gaudit... molt! Se’ls veu eufòrics i satisfets de la bona feina feta. I amb raó. En un curs i amb 9 anys, han après a treballar individualment i en equip i han adquirit nou vocabulari i habilitats del món editorial, literari i del camp del dibuix i la il·lustració, cosa que a aquesta curta edat ha sigut tota una descoberta. 

El Pla d’Educació Digital 2020-2023 impulsat pel Govern en plena pandèmia suposa un compromís d’actualitzar progressivament les escoles a l’era digital després d’anys de falta d’inversió. L’acceleració del pla ha planificat l'equipació progressiva del sistema amb dispositius i connectivitat a 3r i 4t ESO, a la FP i al batxillerat i amb programes de formació en competència digital, elements indispensables per crear les bases de la incipient digitalització educativa. La digitalització accelerada ha exigit un sobreesforç per als centres i docents, que han sigut capaços de trobar solucions creatives i flexibles en un context molt advers i que ara es troben amb el repte d’avançar en aquest procés de transformació digital de l’educació. Però amb dispositius, connectivitat, orientacions i capacitacions bàsiques no n’hi ha prou per assegurar que la digitalització educativa serveix per millorar els aprenentatges i reduir les bretxes digitals.