Amb la recuperació del càrrec de primer ministre pel magnat Andrej Babis, la República Txeca s’incorpora a la inquietant esfera trumpista i alhora putinista de la Unió Europea. Un cavall de Troia que creix i es fa més fort. Ves per on, Andrej Babis prové, com l’hongarès Viktor Orbán, de l’antiga nomenclatura comunista, i es pot entendre perfectament amb el primer ministre eslovac Robert Fico. Tots tres tenen els mateixos orígens i saben que impedir o bé obstaculitzar l’ajuda a Ucraïna és la millor manera d’aconseguir gas rus, encara que el preu a pagar sigui debilitar més i més la UE.

El primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, ha reaparegut aquest dimecres després d'haver patit un intent d'assassinat el 15 de maig que el va deixar en estat molt greu. El dirigent eslovac ha publicat un vídeo a la seva pàgina de Facebook en què ha agraït la feina dels metges i en el qual, sobretot, ha aprofitat per carregar contra l'oposició i les organitzacions i mitjans crítics, a qui culpa d'haver generat un ambient de divisió política i social afavoridor d'actes de violència com el que ell mateix va patir.

La violència política no és un fet aïllat. Fa temps que la polarització i la radicalització s’han instal·lat en el debat polític europeu. El tiroteig contra el primer ministre eslovac, Robert Fico, és l’últim avís. Com ho van ser l’assassinat de la diputada laborista britànica Jo Cox en plena tensió pel Brexit el novembre del 2016 o la mort de la ministra d'Afers Exteriors sueca Anna Lindh, apunyalada en un centre comercial d'Estocolm el 2003. Ara fa gairebé un any l’expresidenta d’Eslovàquia Zuzana Čaputová, preocupada per les amenaces de mort que havia rebut, va anunciar que no es presentaria a la reelecció. "La gent que amenaça amb matar-me està utilitzant el vocabulari d'alguns polítics", va dir aleshores Čaputová apuntant cap a la retòrica bel·ligerant del partit de Robert Fico.

Les universalment conegudes melodies dels nocturns més famosos de Chopin es barregen amb el renou de la gent que xerra, tafaneja, passeja i pregunta preus a l’antic mercat central de Bratislava. Un noi toca els grans clàssics del compositor polonès en un piano disponible per a qui el vulgui tocar, envoltat dels que prenen tranquil·lament el seu cafè de dissabte al matí. A l’edifici, renovat el 2021 amb fons de la Unió Europea, s’hi combina un mercat de pagesos amb el típic foodhall hipster de tota ciutat europea moderna: vinils, llibres de segona mà, ceràmica.

Quan Robert Fico va assumir el càrrec de primer ministre d'Eslovàquia per tercera vegada l'octubre de l'any passat, va prometre que no enviaria "ni un sol projectil més" a Ucraïna. Tot i que en termes globals la interrupció de l'ajuda militar eslovaca no suposi un gran impacte per a Ucraïna, sí que es mira amb preocupació des de Brussel·les, ja que implica un canvi molt destacable en la política exterior del país centreeuropeu, que fins llavors havia sigut un dels més actius en la defensa del seu veí. I també és un dels principals motius de polarització política i social a Eslovàquia.

"El primer ministre recorda tot el que va passar. El va sorprendre com va passar de ràpid tot". Així explicava aquest divendres el president electe d'Eslovàquia, Peter Pellegrini, el que li havia explicat el primer ministre del país, Robert Fico, que es recupera a l'hospital d'un atac polític. Pellegrini –estret col·laborador de Fico que assumirà la presidència el mes que ve després de guanyar les eleccions de l'abril– ha visitat el cap de govern a l'hospital, on continua greu però estable, i ha explicat el que havia parlat amb ell durant una entrevista de televisió.

L'intent d'assassinat del primer ministre d'Eslovàquia, el populista i pro Putin Robert Fico, arriba en un moment de màxima polarització política al país i a només dues setmanes de les eleccions europees. A més de ser una terrible desgràcia personal, l'atemptat és un símptoma més d'una Europa cada cop més tensada, on els discursos d'extrema dreta guanyen terreny i quotes de poder enmig d'un gran desconcert popular. És un nou i greu avís. Quan la discussió pública només admet dialèctiques simplistes, a favor i en contra, llavors es van trencant els ponts de diàleg i s'obre la porta als extrems. Siguin de perfils individuals, com semblaria el cas, o grupals.

L'opinió dels taxistes sol ser la primera impressió que un periodista rep quan acaba d'aterrar a un país estranger. "El que ha passat és una tragèdia enorme, una catàstrofe", resumeix el Martin, que em porta de l'estació de trens de Bratislava al centre de la capital eslovaca. Fa tot just 24 hores que "un vell boig", com el defineix ell, va disparar cinc trets al primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, quan el polític s'atansava a uns quants seguidors que l'esperaven, en ple carrer. Segons les últimes informacions oficials, Fico està conscient, però encara en un estat de salut molt greu a la unitat de cures intensives d'un hospital al centre del país, a prop de la ciutat de Handlová, on ahir va patir el primer intent de magnicidi d'un líder europeu en més de vint anys.

Com que mai me'n recordo de les efemèrides, em va alegrar assabentar-me, gràcies a la conversa de Xavier Graset amb els editors Jordi Cornudella i Jordi Martí Font, que aquesta setmana s'han complit 130 anys del naixement de Joan Salvat-Papasseit, un dels poetes essencials del segle XX català. Cornudella i Font han publicat (als segells Edicions 62 i Lo Diable Gros, respectivament) sengles edicions de l'obra poètica completa de Papasseit, amb motiu del centenari de la seva mort, que enguany es commemora amb tot el lluïment que fa al cas. No falla: si va néixer fa cent trenta anys i commemorem que en fa cent que va morir, ens surt que Joan Salvat-Papasseit va viure trenta anys. Una mort prematura, la seva, tot i que —com va indicar Cornudella—, a diferència d'altres poetes estimats pels déus (se'n diu així dels que moren joves), com Joaquim Folguera o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Papasseit no transmet gens de sensació de tenir una obra, ni una vida, incompletes: va viure pocs anys, però ho va fer amb intensitat i alegria, i va escriure molt, i la major part del que va escriure era i és i serà boníssim. Martí Font, per la seva banda, demanava l'atenció per al Papasseit àcrata i agitador, que l'any 1920 publica el Primer Manifest Català Futurista (en què s'adreça als poetes i els exhorta: “Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs, és a dir, immortals”, i també: “Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar”), i que en un dels seus cal·ligrames inclou, en lletres ben grans, aquella frase desafiant i tantes vegades repetida: “ESCOPIU A LA CLOSCA PELADA DELS CRETINS”. Anarquista, independentista, avantguardista, el tarannà de Papasseit era jovial i encantador, però tampoc rebutjava necessàriament —encara que ell no la practiqués— l'acció directa.

Aquest dimecres, quan el primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, va anar a saludar els seguidors que l'esperaven darrere d'una tanca a la ciutat de Handlova, Juraj Cintula es va obrir pas entre ells i va disparar cinc vegades contra el cap de govern eslovac, que va caure a terra rodolant. L'atacant va ser reduït allà mateix i detingut de seguida. Ha estat acusat d'intent d'assassinat premeditat per venjança i s'enfronta a 25 anys de presó. Però qui és l'home que va intentar assassinar el populista primer ministre eslovac?

El primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, que ha estat tirotejat aquest dimecres, és un vell conegut al país i una figura que aixeca passions i no deixa ningú indiferent. Analitzem què suposa l'intent de magnicidi amb el politòleg Juraj Marušiak, director de l'Institut de Ciències Polítiques de l'Acadèmia Eslovaca de Ciències de Bratislava.