Un populista pro Putin, favorit a les eleccions d'Eslovàquia

BarcelonaEslovàquia celebra aquest dissabte unes eleccions anticipades que poden sacsejar una mica més els fonaments de la unitat europea. La majoria d'enquestes i analistes preveuen una victòria ajustada del partit Direcció-Socialdemocràcia (Smer-Sociálna Demokracia), liderat per un vell conegut del panorama polític del país, Robert Fico, que ja ha sigut primer ministre en tres ocasions. Utilitzant una retòrica populista i pro-russa, Fico ha promès tallar l'aixeta de l'ajuda a Ucraïna, un país amb el qual comparteix frontera, cosa que suposaria un gir radical en la política exterior eslovaca que, de retruc, pot embarrancar l'assistència de la Unió Europea a Kíiv.

El potencial retorn de Fico també podria suposar un fre a la democratització del país, segons alguns analistes, que alerten que Eslovàquia podria evolucionar cap a una democràcia il·liberal, seguint la tendència d'Hongria i Polònia –que també celebra eleccions d'aquí dues setmanes–. A més, podria convertir-se en una nova pedra a la sabata de Brussel·les, que ja fa anys que braga amb els governs de Budapest i Varsòvia.

Tot i que Smer és oficialment un partit socialdemòcrata –forma part del grup socialista del Parlament Europeu– i té les arrels a l'esquerra, el seu líder ha accentuat cada cop més una tendència que l'acosta més als partits populistes de dretes europeus que no pas als partits tradicionals de centreesquerra, segons apunta a l'ARA Juraj Marusiak, el director de l'Institut de Ciències Polítiques de l'Acadèmia Eslovaca de Ciències. El politòleg admet que Smer és una formació "difícil de descriure". "És una barreja d'interessos personals de Robert Fico, postcomunisme, socialdemocràcia i populisme nacionalista", afirma.

A més, destaca que el partit no ha assumit algunes de les principals causes de l'agenda socialdemòcrata, com ara la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del col·lectiu LGTBI. "Estan focalitzats en un electorat conservador, principalment de zones rurals i petites ciutats", indica Marusiak, que assenyala que la popularitat de Fico està creixent també en grans ciutats com Bratislava, sobretot després del col·lapse de la coalició de centredreta.

Caos polític

Les eleccions d'aquest dissabte arriben abans d'hora, després del caos polític dels últims tres anys. Els comicis del 2020 els va guanyar la plataforma anticorrupció Olano (Gent Ordinària i Personalitats Independents), liderada per Igor Matovic, que va arribar al poder amb el lema "Acabem amb la màfia tots junts", després que Smer hagués governat durant 12 anys dels anteriors 14. Però un any després, afectat per les crítiques per la mala gestió de la pandèmia –entre altres qüestions, per haver comprat centenars de milers de dosis de la vacuna russa contra el covid sense consultar-ho amb els seus ministres– i per les disputes internes amb els seus socis, Matovic va dimitir i Eduard Heger, del mateix partit, va assumir el càrrec de primer ministre. Aquest executiu, però, va perdre una qüestió de confiança el desembre passat i ara mateix qui governa a Eslovàquia és un executiu provisional format per experts nomenats per la presidenta, Zuzana Caputova.

Juraj Marusiak creu que la recuperació de la popularitat del partit de Fico respon principalment a la "terrible gestió" de la coalició encapçalada per Olano. "El nivell de descontentament social és extremadament alt, potser el més alt de la UE", afirma el politòleg.

Acusacions de corrupció

Aquesta situació ha afavorit Robert Fico, malgrat les recurrents acusacions de corrupció que ha rebut en el passat. El 2018, de fet, es va veure forçat a dimitir després d'unes grans protestes, les més multitudinàries des de la caiguda del comunisme, després de l'assassinat el periodista d'investigació Jan Kuciak i la seva parella. El reporter estava especialitzat en els casos de corrupció, entre els quals havia destapat vincles entre empresaris i Smer. Quan el van matar estava a punt de publicar un article sobre els suposats vincles entre polítics i la màfia italiana a Eslovàquia. La possible relació de l'assassinat amb les elits polítiques eslovaques va encendre la societat, cosa que en les següents eleccions va acabar beneficiant els partits que es consideraven l'"oposició democràtica".

Però la postura ferma de Fico en contra de la immigració i d'allargar l'assistència a Ucraïna, dos temes centrals a la campanya electoral, l'han fet ressorgir. "Ha adoptat una interpretació pro-russa de la guerra [a Ucraïna], probablement perquè és una demanda de la seva base electoral", apunta Marusiak. Eslovàquia ha estat tradicionalment un dels països de la UE més russòfils, juntament amb Bulgària. Segons una enquesta publicada a finals de l'any passat, a més de la meitat dels eslovacs els agradaria que Rússia guanyés la guerra contra Ucraïna –la gran majoria dels votants de Smer van triar aquesta opció– i només un terç es van situar a favor de Kíiv.

Malgrat que la majoria de sondejos fa setmanes que donen el partit de Fico com a guanyador, algunes enquestes més recents apunten a una victòria ajustada de la formació liberal i pro-occidental Eslovàquia Progressista (Progresivne Slovensko). Però, en qualsevol cas, el més complicat serà formar coalicions de govern, guanyin els uns o els altres. Un dels potencials socis més probables per a Fico és el partit d'ultradreta República (Republika), tot i que molt probablement no tindran prou suport i els caldrà buscar altres socis. Una opció és Veu (Hlas), una escissió de Smer, d'ideologia socialdemòcrata, encapçalada pel també ex primer ministre Peter Pellegrini, que d'entrada ha vetat una coalició amb República, als quals considera "feixistes". "Però Fico és un polític molt flexible, i en altres ocasions ja ha aconseguit establir coalicions amb partits molt contradictoris", conclou Marusiak.