L'amenaça russa força Irlanda a replantejar la seva neutralitat històrica

LondresLa República d'Irlanda es troba en un punt d'inflexió històric. La seva arrelada tradició de neutralitat militar —que es remunta al 1921, al final de la guerra d’Independència contra els britànics, i que durant dècades ha estat considerada un “article de fe” i un pilar de la identitat moderna del país— s’està afeblint sota el pes de la nova realitat geopolítica global arran de la invasió russa d'Ucraïna. Alguns experts, com Maeve Drury i Jason C. Moyer, de l’Atlantic Council, alerten de "vulnerabilitats crítiques" que han convertit Irlanda en un "punt feble" d’Europa. Juntament amb Àustria i Malta, Irlanda és un dels tres membres de la Unió Europea que no formen part de l’OTAN.

El Taoiseach (primer ministre), Micheál Martin, i el ministre de Defensa, Simon Harris, han proposat els últims mesos una sèrie de reformes dràstiques, com ara augmentar la despesa en defensa a un màxim històric, per fer front a una amenaça que ja no és teòrica, i que posa en risc la infraestructura submarina transatlàntica. El govern actual s'ha fixat com a objectiu els 1.500 milions d'euros a l'arribar el 2028, 150 milions més que el que es destinarà el 2026. La xifra, però, només representa el 0,25% del PIB.

La posició geogràfica d'Irlanda, un ric centre global de tecnologia i comerç (seu de big tech, big pharma i big data), converteix l'illa maragda en el punt de màxima vulnerabilitat d'Europa occidental. Aproximadament el 75% dels cables submarins que transporten dades entre Europa i els Estats Units, vitals per a les comunicacions globals i les transaccions financeres, passen per l'extensa zona marítima sota jurisdicció irlandesa.

Des de fa una dècada, l'aparició constant de vaixells russos sospitosos –com el vaixell espia Yantar (operat per l'agència russa d'investigació submarina GUGI)– prop de la costa irlandesa ha generat la por que el Kremlin estigui cartografiant i preparant sabotatges contra el que són infraestructures essencials. L'activitat hostil i els exercicis navals russos de 2022 prop d'aquests cables crítics, subratllen que la feblesa irlandesa la converteix en una "zona zero", potencial per a atacs que busquin danyar els països de la UE o l'OTAN sense arriscar-se a una resposta col·lectiva, segons els analistes de l'Atlantic Council.

Però la Marina irlandesa, encarregada de patrullar aquestes aigües territorials, es compon de només vuit vaixells, dels quals només quatre estan operatius a causa de la manca de personal. Aquesta realitat, unida a la manca d'equipament de vigilància especialitzat, fa que la seva habilitat per protegir les comunicacions submarines es consideri "essencialment nul·la". El país no disposa de radar primari, ni sonar (el que s'ha encarregat per part del ministeri de Defensa no podrà entrar en servei fins al 2027), ni la capacitat d'inspecció submarina necessària.

Frustració britànica

Aquesta situació ha generat una creixent frustració entre els aliats occidentals, incloent-hi el Regne Unit i els socis de la UE i l'OTAN, que consideren que Irlanda defuig una "responsabilitat internacional". Sota el paraigua de la neutralitat, Irlanda depèn tàcitament de la Royal Navy britànica per a la seva seguretat marítima i aèria, una dependència incòmoda i no reconeguda.

La reavaluació de la defensa s'ha concentrat en la imminent legislació per abolir el mecanisme anomenat del triple pany. Aquesta normativa exigeix l'aprovació del Consell de Seguretat de l'ONU, el govern i el Dáil per al desplegament de tropes a l'estranger. Paradoxalment, i malgrat els pocs efectius de l'exèrcit irlandès, Irlanda és un tradicional contribuent a les forces de pacificació de les Nacions Unides. Per raons històriques i culturals, Irlanda mai ha tingut un exèrcit nombrós i, com a resultat, el servei militar és un camí poc comú per als joves. El 2022 la Comissió de les Forces de Defensa va informar de 13.569 efectius permanents i reserves, mentre que els informes més recents indiquen 9.900 forces combinades. El 2025 l'exèrcit d'Irlanda consta d'aproximadament 7.400 efectius en servei actiu (5.950 de l'Exèrcit, 750 de l'Armada, 700 del Cos Aeri) i 1.500 reservistes.

Ara el govern de Martin vol eliminar el vistiplau de l'ONU per poder mobilitzar-se més ràpidament. Aquest punt ha portat la qüestió de la neutralitat al centre del debat polític. De fet, el govern insisteix que manté la neutralitat militar, però no la política, com ho demostren les seves dures posicions sobre Ucraïna. No obstant això, aquesta postura es considera poc lògica per alguns crítics, ja que Irlanda contribueix indirectament al finançament d'armes per a Kíiv a través del pressupost de la UE. La prova fefaent ha tingut lloc fa dos dies. El govern de Martin ha compromès aquesta mateixa setmana 125 milions d'euros d'ajuda a Ucraïna, en la primera visita de Volodímir Zelenski a la república des de l'inici de la guerra.

En tot cas, la possible oposició a la reforma del triple pany la podria liderar tant el Sinn Féin com la nova presidenta, Catherine Connolly, independent, que podria remetre la legislació al Tribunal Suprem de la república.

Però a diferència del que ha passat a Finlàndia i Suècia, que arran de l'agressió russa contra Ucraïna han entrat a l'OTAN –l'oposició pública a l'ingrés a l'aliança (el 49% en contra) continua molt alt– el govern està fent els seus primers passos significatius per mitigar els riscos. Dublín ha iniciat la redacció de la primera Estratègia Nacional de Seguretat Marítima, l'adquisició d'equips de vigilància i la consideració d'unir-se a la Joint Expeditionary Force (JEF), un subgrup de nacions nòrdiques de l'OTAN centrat en el combat dels potencials sabotatges russos.

El debat sobre la defensa i la seguretat no és només un afer intern irlandès. Quan Irlanda presideixi el Consell de la UE el segon semestre de l'any vinent, la defensa continuarà sent un dels temes més calents a l'agenda. El govern de Micheál Martin es pot veure forçat a clarificar el seu paper, i a acceptar la implicació que si val la pena unir-se a Europa, val la pena defensar-la. No debades, fent-se ressò d'altres líders europeus en una reunió del Consell Europeu del març de 2025 per debatre el suport als esforços d'Ucraïna per derrotar Rússia, el primer ministre Martin va destacar que "Europa ha de fer més per garantir la seva pròpia seguretat i defensa", ja que "Irlanda no és immune a aquestes amenaces".