Estudiants alemanys omplen els carrers contra el servei militar: “No volem ser carn de canó”

BerlínSota el lema “No volem ser carn de canó”, milers d'estudiants alemanys han protestat aquest divendres a diverses ciutats d'Alemanya contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. La “vaga escolar" ha convocat manifestacions en noranta localitats del país contra els plans del govern del conservador Friedrich Merz de reintroduir el servei militar, de moment amb caràcter voluntari. La nova llei tindrà, no obstant això, una sèrie d'elements obligatoris per als joves de divuit anys, com el deure de contestar un qüestionari i presentar-se a un examen mèdic.

“La meva vida, la meva decisió”, “Els joves necessiten llibertat”, “No ens atraparan”, “Volem més cervesa, no armes”, “No som carn de canó per a les seves crisis”, “La guerra és una merda”, “Cap servei militar obligatori per a una generació que mai l'ha demanat” i “Oposa't al servei militar obligatori”, resaven algunes de les pancartes de la protesta que ha recorregut els carrers de Berlín.

La protesta estudiantil ha coincidit amb l'aprovació al Bundestag –la cambra baixa del Parlament alemany– del projecte de llei per a “la modernització del servei militar”. Ha obtingut 323 vots a favor, 272 en contra i una abstenció. El projecte de llei haurà de ser aprovat abans de final d'any pel Bundesrat, l'òrgan de representació dels setze estats federats d'Alemanya, perquè entri en vigor al gener. El nou servei militar serà, de moment, voluntari, encara que la llei contempli la possibilitat de recórrer al “reclutament obligatori en cas de necessitat”. En aquest cas, el Bundestag hauria de votar primer una nova llei.

Dubtes entre els ciutadans

La berlinesa Anne Hackenberger, mare de dos nois de 17 i 14 anys, tem que els seus fills es vegin finalment obligats a fer el servei militar. “No entregaré els meus fills”, adverteix al govern alemany en la pancarta que porta. “La llei no està redactada de manera que puguem estar realment segurs que no acabaran a l'exèrcit. Hi ha molts condicionants en el projecte de llei", diu. I explica que, en cas de necessitat, es pot modificar, i també si no es presenten prou voluntaris. "Però no sabem què és suficient ni què és necessari. I llavors, què? La majoria de gent no estarà disposada a anar a la guerra. Per això, crec que no hi haurà tants voluntaris, per la qual cosa podria donar-se aquest cas de necessitat. No he criat els meus fills per enviar-los a les trinxeres”, adverteix aquesta mare.

“Amb el nou reclutament obligatori per a tots els joves nascuts el 2008, els responsables polítics tornen a imposar una càrrega als joves sense preguntar-los com se senten”, ha denunciat en un comunicat el Comitè Regional d'Estudiants de Berlín, que ha donat suport a les protestes.

Si la llei entra en vigor tal com està previst l'1 de gener, tots els homes alemanys de divuit anys hauran d'emplenar un qüestionari i presentar-se a un examen mèdic obligatori per determinar la seva aptitud física. Les dones poden fer-ho voluntàriament. En el qüestionari, es preguntarà a tots els joves nascuts a partir de l'1 de gener del 2008 les dades personals, aspectes sobre la seva salut i si estan o no disposats a fer el servei militar. Després de l'examen mèdic, es determinarà si el jove és apte o no per al servei militar, si finalment opta per fer-lo.

“L'obligació d'emplenar un qüestionari i de sotmetre's a un examen mèdic no té res a veure amb la voluntarietat”, ha denunciat la diputada d'extrema esquerra Desirée Becker, que ha exhortat els joves a informar-se sobre el dret a l'objecció de consciència.

“No vull que el meu germà petit, que va néixer el 2008, sigui reclutat”, explica la Merle a la protesta a Berlín. “Estic en contra de la violència i en contra del rearmament. Crec que hauríem de treballar més aviat per trobar una solució pacífica”, explica aquesta estudiant berlinesa de dinou anys.

En el seu discurs davant el Bundestag, el ministre de Defensa, Boris Pistorius, s'ha mostrat convençut que, amb condicions més atractives, es podrà atreure prou joves perquè s'allistin voluntàriament a l'exèrcit alemany. “Hi ha molts més joves disposats a assumir responsabilitats del que ens volen fer creure alguns sectors del Parlament o de l'opinió pública. Hi ha el sentit de la responsabilitat”, ha dit el ministre.

2.600 euros al mes

Per fer el servei militar més atractiu, el govern alemany ofereix una bona paga. Els que prestin servei voluntari rebran uns 2.600 euros bruts al mes. La durada mínima és de sis mesos. Si es comprometen a fer el servei militar durant un mínim de dotze mesos, se'ls concedirà, a més, una subvenció de 3.500 euros per treure's el permís de conduir de turismes o camions.

Que el servei militar sigui remunerat no és suficient per convèncer Lias Hackenberg per allistar-se. “Hi ha el perill que m'enviïn al front i que mori allà. No, la meva vida no val 2.000 euros, sincerament”, explica aquest jove berlinès, que farà disset anys d'aquí a pocs dies. “Espero que valgui més”, apunta la seva mare. “Prefereixo continuar vivint i renunciar als 2.000 euros”, conclou el Lias.

El pacifisme està molt arrelat a Alemanya pel trauma de les dues guerres mundials i la ideologia nazi. No obstant això, Alemanya ha accelerat amb Merz el rearmament davant l'amenaça de Rússia, que ha intensificat els seus atacs híbrids en diversos països europeus mitjançant drons, sabotatges i desinformació. El 2011, el servei militar obligatori va quedar suspès a Alemanya i la Bundeswehr es va convertir en un exèrcit professional. “La nova realitat exigeix un nou servei militar”, ha defensat Pistorius.