L'auge de l'extrema dreta autoritària està posant contra les cordes la democràcia i la convivència. És un fenomen global molt preocupant al qual està donant ales el president nord-americà, Donald Trump, braç a braç amb el magnat tecnològic Elon Musk. L'onada fa temps que creix també a Europa, on ja governa a Itàlia i creix en gairebé tots els països. Catalunya i Espanya no se n'escapen. Al conjunt de l'Estat, Vox és la tercera força parlamentària, i aquí la ultradreta ha fet forat tant en el camp espanyolista com en l'independentista amb Vox i Aliança Catalana, dos partits que, més enllà de la seva adscripció nacional, comparteixen amb tota l'extrema dreta europea –Le Pen, Orbán, Weidel, Wilders, Meloni...– la islamofòbia i un discurs xenòfob antiimmigració sense cap concessió a la convivència ni a les fragilitats socials i econòmiques de famílies i persones sovint abocades a l'alegalitat i a feines precàries. Són partits que, lluny de buscar la integració cívica, lingüística i cultural dels nouvinguts, reforcen directament la seva estigmatització i branden la solució de l'expulsió. Precisament el seu discurs pot ser caldo de cultiu d'actituds radicals. La intolerància genera intolerància.

La legislatura catalana va arrencar amb un pacte entre el PSC, Junts, Esquerra, els comuns i la CUP per renovar el cordó sanitari a l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. Tanmateix, i malgrat aquest compromís, la mesa i la junta de portaveus del Parlament han acordat donar la presidència de dues comissions al partit espanyolista, la de textos normatius i la de peticions. ¿S'ha esquerdat el cordó sanitari, almenys contra Vox? Diverses fonts dels grups signants ho neguen i justifiquen la decisió: asseguren que, amb el reglament de la cambra a la mà, no hi havia més remei que donar la presidència de dues comissions a Vox per complir amb el repartiment proporcional que es preveu a la norma. Per evitar que els serveixin com a altaveu a discursos de l'odi, els van donar les dues comissions que són més residuals en la vida parlamentària, subratllen aquestes mateixes fonts.

El pacte a l’Ajuntament de Barcelona que deixa al marge Vox de les presidències de districtes i comissions i de les trobades amb entitats i grups de treball municipals no vulnera els drets de la formació d’extrema dreta. Així ha resolt el jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona el recurs interposat per la formació extremista, en què al·legava que l’acord municipal vulnerava el dret fonamental a la participació política i a la llibertat d’expressió. La magistrada considera que el cordó sanitari que van promoure els comuns i que va ser subscrit per totes les altres formacions –PSC, TriasxBCN i ERC– tret del PP “no té efectes jurídics”. 

En la legislatura que ara acaba, el cordó sanitari a Vox ha evitat que poguessin presentar ni pactar cap iniciativa legislativa al Parlament i ha dut el Govern a excloure'ls de cimeres sobre temes que han marcat la legislatura, com la sequera o la gestió dels mals resultats a les proves PISA. Ara bé, això no ha impedit que Vox hagi revalidat a les urnes els seus 11 diputats ni que hagi entrat a la cambra catalana un segon partit d'extrema dreta: es tracta d'Aliança Catalana, que irromp al Parlament amb dos escons després d'aconseguir una primera alcaldia a Ripoll i liderar temporalment la de Ribera d’Ondara, dos municipis on el cordó sanitari a l'extrema dreta independentista va fracassar per falta d'acord entre els grups municipals que hi podien plantar cara. Però és aquesta una bona estratègia per evitar que els ultres avancin a les institucions?