La ministra de Sanitat, Mónica García, ha enviat aquest dimarts un requeriment formal a les comunitats governades pel PP perquè li remetin en un termini màxim d'un mes les dades dels programes de detecció primerenca de càncer de mama, còlon i coll uterí dels últims cinc anys que els va reclamar després dels errors detectats a Andalusia i que s'han negat repetidament a facilitar-li. García ha afegit que si no tenen tots els indicadors sol·licitats dels últims cinc anys, els executius estaran obligats a remetre almenys els resultats que tinguin disponibles fins ara o bé aquells que utilitzin actualment en l'avaluació dels programes autonòmics de cribatges. Per la seva banda, en diverses comunitats governades pel PP, com Madrid i Andalusia, s’argumenta que la petició no s’ajusta a la normativa vigent i que l’eina per compartir dades encara no és operativa.

Milers de persones han donat suport aquest diumenge a les víctimes de l'escàndol del retard en les mamografies a Andalusia en una concentració a Sevilla convocada per l'associació Amama, que agrupa diverses dones amb càncer de mama. La protesta ha omplert la plaça on hi ha la seu de la presidència andalusa i ha estat un altaveu no només per denunciar la gestió i la resposta del govern popular de Juanma Moreno Bonilla en aquest cas –que afecta almenys 1.300 dones, segons les dades reconegudes fins ara per la Junta–, sinó també per exigir una "sanitat pública i de qualitat".

Els errors de comunicació i els retards en el cribatge del càncer de mama a Andalusia són un escàndol majúscul de mala gestió administrativa i són un drama humà per a moltes famílies. Cada dia surten més dones afectades per aquest desastre mèdic: moltes van rebre un diagnòstic i un tractament tardà després que no se les informés que el programa de detecció precoç no donava resultats concloents, és a dir, que el resultat que havien rebut podia estar equivocat. Realment és molt gros. I, així i tot, d'entrada des de la conselleria andalusa de Salut es va minimitzar el problema. Finalment, però, davant l'evidència d'un escàndol que ha anat creixent en volum d'afectades, el govern andalús de Moreno Bonilla va admetre aquest nyap de conseqüències potencialment terribles i va acabar estimant en 2.000 les possibles afectades. Al ritme que anem, encara és possible que arribin a ser més. Els advocats estan desbordats: cada dia els arriben nous casos a desenes.

L'escàndol de les mamografies és la crisi política més important que ha hagut d'afrontar Juanma Moreno Bonilla des que va arribar a la presidència d'Andalusia el 2019 i ha fet despertar el fantasma de la dana i Carlos Mazón en el PP. Per què? Doncs perquè aquest cas afecta el cor del relat polític de Moreno Bonilla, que es basa en l'excel·lència en la gestió. El baró andalús no basa el seu capital polític en les guerres culturals i en la polarització, com Isabel Díaz Ayuso, sinó en ocupar el centre polític i presidir un executiu amb aires tecnòcrates. Si li falla la gestió, el relat li cau.

A Catalunya totes les dones entre 50 i 69 anys reben una carta de Salut cada dos anys per fer-se una mamografia per a la detecció precoç del càncer de mama. Ainhoa Castelruiz Valverde va fer els 50 el 5 d'octubre passat, però no va tenir temps de rebre la carta. A principi de desembre ella mateixa es va detectar un bony a l'aixella. Li han fet una mastectomia i actualment rep quimioteràpia. "Em van preguntar si m'havia fet alguna mamografia abans per poder comparar", recorda des de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), a l'Hospitalet de Llobregat, on està en tractament. La pregunta la va descol·locar: "Potser m'he saltat alguna revisió?" L’Ainhoa es feia revisions ginecològiques a la sanitat pública cada tres anys. "No em van fer mai cap mamografia. L'únic que et fan és palpar-te els pits".

El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones i també el que causa més defuncions, tot i que la supervivència de les pacients voreja el 90%. L'any 2023, a Catalunya, van morir 1.067 dones per aquest tipus de càncer, per la qual cosa les autoritats sanitàries insisteixen en la detecció precoç de la malaltia: com més aviat es detecta el tumor, més altes són les possibilitats de curar-se. Dels 5.337 casos que es van diagnosticar, gairebé la meitat van ser de dones d'entre 50 i 69 anys i, per això, els experts han recomanat que els programes de detecció precoç es dirigeixin a les dones d'aquesta franja d'edat. A aquestes pacients se'ls fa una prova cada dos anys anomenada mamografia, que consisteix a radiografiar les mames a la recerca de cèl·lules o lesions canceroses i, així, anticipar-se a fases més avançades del càncer. Ara, els experts recomanen que les proves periòdiques comencin als 40 anys i s'allarguin fins als 74.