L'actriu i cantant Selena Gomez, coprotagonista juntament amb Karla Sofía Gascón del film nominat als Oscars Emilia Pérez, ha trencat el silenci després de la polèmica pels tuits racistes, homòfobs i insultants de l'actriu espanyola. "Part de la màgia ha desaparegut, però escullo continuar estant orgullosa del que he fet i estic, senzillament, agraïda. Visc sense penediment", ha dit l'actriu, a qui Karla Sofía Gascón titllava en un missatge rescatat del seu compte de Twitter de "rata rica que es fa la pobra desgraciada". Gascón assegurava en una entrevista a la CNN que no reconeixia que el tuit fos seu i demanava perdó, però també denunciava ser víctima de la cultura de la cancel·lació.

La madrilenya Karla Sofía Gascón, protagonista del narcomusical Emilia Pérez, va fer història sent la primera actriu trans nominada a l'Oscar. Una setmana després, pràcticament s'ha esvaït la possibilitat que el guanyi per uns tuits que han sortit a la llum on llança missatges racistes i islamòfobs: contra el moviment Black Lives Matter, contra la diversitat dels Oscars, contra els "putos moros", contra la comunitat xinesa i el "drogoaddicte estafador" George Floyd, que va morir assassinat a mans de la policia, entre altres perles. Ha estat una periodista canadenca, Sarah Hagi, qui va rescatar els missatges, segons han avançat mitjans com Variety i Hollywood Reporter. Després ha transcendit a les xarxes que també va llançar missatges catalanòfobs.

Fa uns anys, Jacques Audiard (París, 1972) va quedar totalment fascinant amb un personatge de la novel·la Ecoute, de Boris Razon, un capo del narcotràfic que volia fer la transició a dona. Audiard no podia deixar de pensar-hi. Tant, que va trucar a Razon i li va dir que li prenia la idea. Estirant el fil d’aquell personatge i explorant les conseqüències de la violència endèmica de la cultura mexicana ha acabat donant forma a Emilia Pérez, una de les pel·lícules que més soroll han fet aquest any des que es va estrenar al Festival de Canes i va guanyar el premi del jurat i el d’interpretació femenina.

El cinema de Jacques Audiard mai ha entès de fronteres entre els gèneres cinematogràfics i sempre ha forçat el pacte amb l’espectador. És a dir, la idea de creure's o no, acceptar o no, el que veiem en la pantalla gran. El cinema és, així doncs, un salt de fe per al director d’Un profeta i Deephan. I la seva desena pel·lícula podria haver sigut el triple salt mortal més arriscat de la seva trajectòria si no fos perquè el film s’esgota en la descripció del seu enunciat: Emilia Pérez és, com s’ha repetit des que va guanyar el premi especial al Festival de Canes –i un premi conjunt per a les actrius–, un musical trans que explica amb cançons la història d’un narcotraficant mexicà que fa la transició a dona, l’Emilia Pérez del títol (Karla Sofía Gascón), amb l’ajuda d’una advocada (Zoe Saldaña).

Després de guanyar la Palma d'Or el 2015 amb Dheepan, Jacques Audiard s'ha intentat allunyar de la cruïlla entre drama social i cinema criminal en què el van voler encasellar arran de l'èxit d'El profeta. Primer amb el magnífic western humanista Els germans Sister (2018) i després amb el tríptic de relats sobre romanticisme i incomunicació de París, districte 13 (2021). Sobre el paper, un drama sobre narcos mexicans seria un retorn a les coordenades estètiques dels seus inicis, però Emilia Pérez, presentada aquest dissabte al Festival de Canes, és un temerari salt a l'abisme que no té comparació amb cap pel·lícula anterior del director: un musical sobre el líder d'un càrtel mexicà que vol canviar de sexe i de vida.