La Fiscalia Anticorrupció reclama la imputació de José Luis Ábalos al Tribunal Suprem pel cas Koldo, el mateix dia que Pedro Sánchez ha demanat "disculpes a la ciutadania", sense donar més explicacions. El ministeri públic ha enviat un escrit aquest dimecres al jutge de l'Audiència Nacional que investiga aquesta presumpta trama de corrucpió en el qual es mostra partidari d'elevar la causa a l'alt tribunal, que seria competent per investigar l'exministre de Transports, que és aforat davant el Suprem com a diputat al Congrés. Els delictes que se li atribueixen són el de suborn, tràfic d'influències i organització criminal. Ábalos no ha aparegut aquest dimecres a la cambra baixa durant una sessió de control en què el PP ha intentat acorralar el president espanyol per les causes que esquitxen al PSOE.

Quan falten pocs dies perquè el consell de ministres decideixi sobre els indults, aquest tema ha monopolitzat aquest dimecres la sessió de control al govern espanyol al Congrés. Tant el PP com Vox i Ciutadans han carregat contra el president espanyol, Pedro Sánchez; la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en una fotografia de Colón en diferit, utilitzant arguments similars. Fins al punt que la número dos de l'executiu ha criticat la líder dels taronges, Inés Arrimadas, per "deixar-se endur pels socis que l'han portat cap al no-res en política".

Amb la decisió de Pedro Sánchez d'aplanar el camí a l'indult dels presos polítics, i tot i l'informe en contra del Suprem conegut aquest mateix dimecres, la política espanyola ha entrat en un nova etapa. La discussió ja no és si el consell de ministres concedirà la mesura de gràcia, sinó que la Moncloa i la dreta espanyola estan en el terreny dels arguments i els retrets, davant la promesa del PP, Vox i Ciutadans de recórrer els indults al Suprem. Aquest nou escenari ha cristal·litzat aquest dimecres al Congrés, on el president espanyol ha defensat per primer cop els indults en seu parlamentària i ha demanat al cap de l'oposició suport en aquest sentit en un tens cara a cara en què, de nou, Pablo Casado ha vaticinat els últims dies de la legislatura.

Cada cop que Espanya pateix una crisi humanitària i migratòria a la frontera sud s'obre un nou front entre el govern espanyol i l'oposició. El Marroc ho sap bé i aprofita aquesta debilitat. Tot i que Pablo Casado va trucar dimarts a Pedro Sánchez interessant-se per la crisi a Ceuta i donant tot el seu suport per "garantir la integritat territorial" de l'Estat, aquest consens s'ha fet miques aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés, on la crisi amb el Marroc ha passat a monopolitzar el cara a cara entre el govern espanyol i l'oposició i no pas la pandèmia, com era habitual, i més després de la fi de l'estat d'alarma. Tot i que el líder del PP ha estès la mà al president espanyol, també li ha reclamat que rectifiqui en política exterior i l'ha acusat d'alimentar els problemes amb el Marroc. "Aquesta era la crònica d'una crisi anunciada", ha dit. Sánchez ha acusat el cap de l'oposició d'utilitzar qualsevol "calamitat" per intentar "enderrocar el govern d'Espanya". "No només és deslleial amb el govern [espanyol], sinó que ho és amb l'interès general dels espanyols", ha replicat el president.

El bloqueig total en les negociacions entre ERC i Junts per Catalunya, amb l'amenaça d'una repetició electoral, ja es fa sentir a Madrid. Significaria els tercers comicis aquest 2021 en un moment en què la Moncloa volia estabilitat per tirar endavant les reformes per sortir de la crisi del coronavirus. Però alhora una nova convocatòria a les urnes els podria servir per treure's l'espina de les eleccions madrilenyes amb una nova victòria del PSC -el 14-F va empatar amb escons amb els republicans però va guanyar en vots- i uns previsibles mals resultats per al PP de Pablo Casado, crescut per les eleccions madrilenyes.

Per què Vox va poder arribar a plantar cartells amb un missatge tan racista en un espai públic com el metro de Madrid? Qui va autoritzar-ho? Aquesta és la pregunta que encara cueja al govern espanyol, després que sortís a la llum que Renfe, una empresa en mans del mateix govern, fos la responsable d'autoritzar la publicitat electoral, encara que fos a través d'una empresa externalitzada. Però si hi havia un ens que hauria d'haver actuat sense dilació és la Junta Electoral Provincial de Madrid, apunten des del govern espanyol. La Moncloa, de fet, acusa l'òrgan electoral d'inacció per no ordenar la retirada immediata dels cartells xenòfobs actuant d'ofici. Unides Podem va presentar dimarts una queixa, però encara no hi ha hagut resposta. Davant d'això, fonts del govern de Sánchez consideren que l'actuació hauria de ser "de manual" i lamenten que últimament la Junta Electoral madrilenya "s'estigui gronxant".

La campanya madrilenya es judicialitza. A la denúncia del PP contra Pablo Iglesias davant la Junta Electoral Central (JEC) per haver anunciat la seva candidatura des del seu despatx de vicepresident segon del govern espanyol, s'hi sumarà ara una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció per part de Podem contra el PP per "suborn" pels casos de transfuguisme a Múrcia que van fer fracassar la moció de censura del PSOE i Ciutadans a la regió.

Només ha passat una setmana des de l'inici del terratrèmol polític a Espanya amb la presentació de la moció de censura a Múrcia, i al Congrés de Diputats ja ha arrencat la precampanya per a les eleccions madrilenyes del 4 de maig. El líder del PP, Pablo Casado, ha aprofitat la sessió de control al govern espanyol per difondre els eslògans d'Isabel Díaz Ayuso a la cambra. "A Madrid guanyarà la llibertat", ha afirmat, després de dir amb sarcasme que Pablo Iglesias torna a Vallecas -és on es troba l'Assemblea de Madrid- però amb "cotxe oficial". El cap de l'executiu també ha sortit del guió i ha aprofitat per criticar al PP el transfuguisme promogut a Múrcia i l'ha qualificat de "corrupció". Per això li ha recomanat a Casado no canviar-se de seu: "Estalviïn-se el trasllat. Representen la pitjor versió del PP: la de la corrupció i la ultradreta".

Pedro Sánchez pren partit per primer cop després de les eleccions catalanes. Un dia després que la Moncloa tragués ferro al 51% dels vots de l'independentisme, el president espanyol ha defensat que els resultats indiquen que els catalans volen la formació d'un Govern del PSC amb els comuns. Durant la primera sessió de control al Congrés després del 14-F, el líder socialista ha posat Vox i Junts per Catalunya en un mateix sac –diu que alimenten "expressions d'odi i xenofòbia"– i ha apostat perquè el pròxim Govern sigui "diferent" i "progressista", "liderat pel partit socialista i els comuns". És el que al seu parer demana la societat catalana, perquè considera que els resultats evidencien que l'única sortida és "d'esquerres" i per un "retrobament i diàleg dins de la legalitat".

La treva entre el PSOE i el PP per la moció de censura de Vox va ser només un miratge. La batalla pels pressupostos, amb el rerefons d'un presumpte pacte ocult amb EH Bildu, ja impregna totes les esferes de la política a Madrid. La sessió de control al govern espanyol al Congrés ha estat marcada, justament, per la negociació dels comptes. El líder del PP, Pablo Casado, ha ordenat a tot el seu equip assetjar el PSOE per la negociació amb el partit abertzale.

El govern espanyol ha hagut d’acabar cedint per avui tirar endavant al Congrés la pròrroga de l’estat d’alarma de sis mesos, fins al 9 de maig, que defensarà davant de l’hemicicle el ministre de Sanitat. El PSOE s’ha compromès a acceptar l’esmena presentada per Esquerra que proposa reduir l’estat d’alarma a quatre mesos, fins al 9 de març, prorrogables dos mesos més, fins al 9 de maig. Els dos partits van arribar a un acord dimarts a la nit, tot i que ahir els republicans no confirmaven si hi acabarien votant a favor. Des del govern espanyol, però, donaven per fet que tenien els vots suficients per tirar la pròrroga endavant. El PP ha anunciat que s'abstendrà i tant el PNB com el PDECat votaran a favor.

El Congrés de Diputats ha viscut aquest dimecres una prèvia del que amb tota probabilitat es viurà la setmana que ve amb el debat de la moció de censura de Vox, abocada al fracàs per la manca de suports. Durant la sessió de control, el govern espanyol ha replicat a les peticions de dimissió del vicepresident segon i líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, després de la petició d'imputació pel cas Dina posant el PP i el partit de Santiago Abascal en el mateix calaix. El debat ha derivat ràpidament en un xoc d'acusacions sobre el rol del poder judicial –quan fa una setmana era sobre el paper de la monarquia, evidenciant de nou que el xoc institucional s'ha instal·lat a l'Estat– després que el PSOE i Unides Podem hagin registrat al Congrés la reforma exprés per acabar amb el veto del PP a la renovació de l'òrgan de govern dels jutges.

El cas Kitchen s'ha convertit ja en la principal arma del govern espanyol per pressionar el PP de Pablo Casado, assetjat pels tribunals i al Congrés, que ja ha fet el primer pas per impulsar una comissió d'investigació pel presumpte espionatge a Bárcenas amb fons públics. A l'argument de no estar complint la Constitució que tant enarboren els socialistes pel bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial s'ha sumat ara un nou cas de corrupció. El president espanyol, Pedro Sánchez, va evitar entrar en el cos a cos la setmana passada amb Casado per aquest tema, quan feia només 48 hores que la Fiscalia havia demanat la imputació de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal. Però aquest dimecres s'ha convertit en el principal ariet del líder socialista durant la sessió de control al Congrés.

Sensació agredolça aquest dimecres al Congrés per al govern de Pedro Sánchez. La Moncloa ha vist com el pacte europeu per al fons de reconstrucció portava el PP a avalar a última hora els pactes de reconstrucció en matèria de la Unió Europea, però de retruc s'ha trobat que l'objectiu de sumar dreta i esquerra als acords acabava fent naufragar un dels quatre blocs en què es van dividir els treballs a la comissió parlamentària hereva del que havia de ser la reedició dels Pactes de la Moncloa per sortir de la crisi del coronavirus: el de polítiques socials. Fa poques setmanes els quatre dictàmens de les conclusions per a la reconstrucció van avançar a la comissió gràcies al fet que Vox va decidir no participar-hi. Però el partit ultra sí que ha votat aquest dimecres al ple. La conclusió: l'únic bloc en què Ciutadans no ajudava Sánchez, en matèria social, i sí que ho feia ERC, s'ha acabat rebutjant.

El Congrés ha contemplat aquest dimecres un cert desgel entre el govern espanyol i el PP, però encara és difícil predir si tindrà recorregut o és fruit del context. Vox ja s'ha situat en el no a tot i Pablo Casado s'ubica en un terreny intermedi, que pot incloure votar favorablement al decret de nova normalitat aquest dijous i arribar a alguns pactes a la comissió de reconstrucció del Congrés, especialment en temes de sanitat. Les mesures econòmiques i fiscals són les que segueixen separant el PSOE del PP. La campanya a Euskadi i Galícia, on el candidat és Alberto Núñez Feijoó i vol conservar la majoria absoluta, ha portat Casado a rebaixar uns decibels el seu to, tal com s'ha vist també aquest dimecres a la sessió de control al govern espanyol a la cambra baixa.

El govern espanyol i el PP continuen enfangats en la bronca política. Cadascun acusa l'altre de crispar el Congrés i de negar-se a pactar solucions a la crisi sanitària, social i econòmica. Aquest xoc l'han protagonitzat, aquest dimecres, Pedro Sánchez i Pablo Casado durant la sessió de control al Congrés. El president espanyol ha tornat a estendre la mà al líder de l'oposició. "¿Preservarà en la bronca o prendrà el camí de la veritat?", li ha dit. Un minut abans Casado ha tornat a citar quatre propostes de pacte que, al seu parer, són "l'antídot" al "verí de la confrontació" que la Moncloa està estenent per la societat. "De vostè depèn: la pilota és a la seva teulada", ha resumit. Sánchez ha abonat la tesi que la dreta i la ultradreta només busquen derrocar el govern espanyol a costa de la crisi sanitària. "El que han vist els espanyols ha sigut una dreta i una ultradreta fent front comú per fer caure un govern escollit democràticament. El resultat, un gran fracàs", ha assenyalat, i ha assegurat que "el govern [espanyol] està bé, governa i legisla".