Quatre de cada deu universitaris no entren al grau i centre que han triat en primera opció. Aquesta proporció, que en etapes educatives com pot ser la formació professional (FP) seria alarmant, és una tendència que es repeteix al sistema universitari català. Aquest 2025, a la preinscripció del mes de juliol, només un 58% (27.927) dels estudiants a qui es va assignar una plaça van aconseguir cadira al grau i universitat que havien triat en primera preferència. A la preinscripció del mes de juliol de l'any passat, el 62% dels universitaris van aconseguir estudiar on volien, el mateix percentatge que els que ho van aconseguir l'any 2023.

Que gairebé tots els estudiants (95%) que s'han presentat a la selectivitat hagin aprovat no vol dir que els resultats de Catalunya a les PAU siguin bons. De fet, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres el departament de Recerca i Universitats, en la primera edició de la nova selectivitat la proporció d'aprovats ha baixat 2 punts respecte a les proves del 2024 i del 2023 quan va haver-hi un 97% d'aprovats, i un punt respecte als resultats dels anys 2022 i 2021.

Gentrificació, lobis i la impossibilitat d'assumir el lloguer. La crisi de l'habitatge ha estat, sense cap mena de dubte, la protagonista del primer examen de llengua catalana sense lectures obligatòries de la selectivitat. La prova, que alguns dels estudiants han admès que era "assequible", com la majoria de proves de les PAU d'aquest any, ha començat amb un exercici de comprensió lectora sobre un fragment de l'article La gentrificació verda, el perill obviat, de Josep Maria Boronat i Pujals – i no Joan Maria, com apareixia per error a l'examen–.

Després de dècades de selectivitat, aquest 2025 per primera vegada una dona ha aparegut a l'examen de filosofia. La filòsofa Martha Nussbaum, amb una reflexió sobre la necessitat de fer obligatòria l'educació, ha estat la protagonista de la prova de filosofia al costat de René Descartes i les seves Meditacions metafísiques. Un examen que han fet gairebé la meitat dels alumnes, a diferència de l'any passat que només el van triar menys d'un terç, i que alguns han titllat de "molt fàcil".

Ara sí que sí. Després d'anys de propostes i esborranys, aquest dimecres més de 44.000 alumnes d'arreu de Catalunya estrenaran el nou model de selectivitat. Unes noves PAU que busquen ser unes proves més competencials –per tant, menys memorístiques– i que ja han generat polèmica abans de començar.

Els 44.200 alumnes que a partir de dimecres es juguen una part del seu futur a la selectivitat fa mesos que, d'una manera o altra, es preparen per a aquest moment. En paral·lel, també fa setmanes que els engranatges per fer que les PAU funcionin com un rellotge —o, si més no, intentar-ho— han començat a girar. En aquest entramat hi ha des de la coordinadora de les PAU i la cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat a Catalunya fins a 221 tribunals que organitzen 35 proves i, evidentment, els més de 2.400 professors que estan implicats en la selectivitat.

Finalment, les faltes sí que restaran punts a les proves de selectivitat on el pes de l'escriptura sigui important. El Govern s'ha fet enrere d'un anunci fiasco que havia generat alhora alerta i confusió, tant entre els alumnes com en els docents i les famílies. Des del departament d'Universitats, dimecres es va dir que l'ortografia només restaria punts en els exàmens de llengua i literatura, però l'endemà, aquest dijous, després de la reacció de l'opinió pública, ràpidament s'han escudat en una confusió per tornar a la casella de sortida. Quan falta menys d'una setmana per a les PAU, un xou així resulta lamentable. De manera que, d'entrada, qui suspèn és la selectivitat mateixa: els responsables de la seva organització. Una badada així no ajuda gens a prestigiar la prova i sobretot crea inseguretat tant en els alumnes com en els examinadors.

Gir de guió important a les proves de selectivitat que 44.200 alumnes faran a Catalunya la setmana que ve. A diferència del que s'havia donat a entendre a principis de curs, a les PAU d'aquest any les faltes d'ortografia només restaran a les assignatures de llengües i literatures. És a dir, que l'ortografia no es tindrà en compte (i no penalitzarà) en cap de les 25 matèries entre obligatòries i optatives que no avaluen directament una llengua o una literatura.

En les darreres setmanes els alumnes de 2n de batxillerat de Catalunya (i també de la resta de l'Estat) han sortit al carrer per denunciar que encara no saben com seran els exàmens de la selectivitat d'aquest curs. Les protestes han estat un nou capítol de la polèmica al voltant de com seran i com haurien de ser les noves proves d'accés a la universitat (PAU).

El degoteig de queixes per com seran els nous exàmens de la selectivitat continua. Més enllà de la preocupació pel fet que ja amb el curs començat ni professors ni alumnes coneixen encara com seran les noves proves d'accés a la universitat (PAU), ara diversos docents de llengua catalana i castellana critiquen que els nous models d'examen de la seva assignatura impliquen un increment de temari pel qual els seus alumnes no estan preparats. A diferència del que va passar amb l'examen d'història, on alguns docents van veure amb mals ulls que amb el curs començat canviï gairebé per complet l'estructura de la prova, en el cas de llengua catalana i castellana, els canvis estructurals no són tan grans respecte a models anteriors, però sí que hi ha una modificació molt destacada que ve derivada de l'eliminació de les lectures obligatòries al batxillerat: a les noves PAU la comprensió lectora valdrà la meitat que fins ara.

Els més de 40.000 alumnes catalans que aquest any es preveu que es presentin a la selectivitat estan a un pas, ara sí, de saber com seran les PAU del 2025. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), que engloba els màxims responsables de les universitats de tot l'Estat, ha donat aquest dimarts el vistiplau al nou model de selectivitat que s'haurà d'implantar aquest mateix curs i que s'assembla molt al que detallava el decret que el consell de ministres va aprovar el juny passat.

Ara sí que sí, després de gairebé tres anys d'estira-i-arronsa, d'infinitat d'esborranys i de convocatòries electorals que aturaven el procés, aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat el decret per regular la nova selectivitat. Unes noves proves d'accés a la universitat que s'aplicaran el juny de l'any que ve (2025) i que, per tant, faran els estudiants que aquest curs han fet primer de batxillerat.

Després del rebombori sorgit aquest dimecres davant els canvis pel que fa a les lectures obligatòries de la selectivitat, aquest matí el departament d'Educació ha intentat matisar en què consistiran exactament aquests canvis. El primer document que es va fer arribar a tots els instituts assegurava que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i el departament d'Educació havien acordat que a la convocatòria de les PAU 2025 "ja no hi hauria lectures obligatòries" a les matèries comunes de llengua catalana i llengua castellana. Però aquest matí diversos representants del departament d'Educació (a través de les xarxes socials i d'una entrevista) han rebaixat la contundència del canvi.