Educació eliminarà les lectures obligatòries de català i castellà a la selectivitat

A partir del curs vinent els estudiants que no triïn les optatives de literatura només s’examinaran de textos breus

3 min

Alumnes fent la selectivitat, en una imatge d’arxiu. Els canvis a la prova d’aquest any han generat la indignació de professors i estudiants. — Alumnes fent la selectivitat en una imatge d’arxiu. Els canvis a la prova d’aquest any han generat la indignació de professors i estudiants. Francesc Melcion

BarcelonaCanvis importants a la selectivitat. A la convocatòria de les PAU de l'any vinent (2025) ja no hi haurà lectures obligatòries a les matèries comunes de català i castellà. Així es dona a entendre en un document que s'ha fet arribar als instituts que ofereixen batxillerat i al qual ha tingut accés l'ARA. Al document, que firma el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), es detalla que el departament d'Educació i el mateix CIC han arribat a l'acord que, a la convocatòria de les PAU 2025, en el cas de les matèries comunes de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura –les assignatures de llengües que fan tots els alumnes independentment de si fan un batxillerat científic, tecnològic, humanístic o social– "ja no hi haurà lectures obligatòries".

En lloc de les lectures obligatòries, s'explica que "en el bloc corresponent a literatura es proposaran dues opcions amb breus textos al voltant dels quals es faran preguntes d'educació literària". També s'especifica que aquest bloc de literatura tindrà un valor de 2 punts.

El canvi implica que els alumnes que no cursin específicament una assignatura optativa de literatura catalana o literatura castellana no hauran de llegir cap obra que sigui cabdal a la història de la literatura catalana i castellana per examinar-se a la selectivitat. D'aquesta manera, a diferència del que ha passat fins ara, els alumnes que no facin les modalitats de literatura ja no hauran de respondre preguntes d'obres com La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, Antígona de Salvador Espriu, Luces de bohemia de Valle-Inclán i Nada de Carmen Laforet. Tots aquests són llibres que s'havien proposat com a lectures obligatòries en les últimes convocatòries de la selectivitat a Catalunya.

En el cas de les matèries de modalitat de literatura catalana i literatura castellana sí que es manté una llista de lectures obligatòries. Tot i això, el document apunta que respecte al model actual de la prova "es revisaran aquells aspectes que la puguin millorar d'acord amb la dimensió competencial del currículum", sense detallar quin tipus de canvis podria comportar aquesta millora.

"Consolidar competències"

Fonts del departament d'Educació defensen que "amb el nou currículum competencial, cada centre treballarà l'educació literària amb les lectures que consideri". Asseguren que "no hi haurà una llista de lectures concretes obligatòries, però l'alumnat de batxillerat haurà de fer diverses lectures per consolidar les competències i els sabers necessaris, a proposta del centre".

En aquest sentit, expliquen que l'acord d'Educació amb el CIC estableix que a les PAU 2025 i també a les convocatòries posteriors s'avaluï la competència literària amb "preguntes sobre tòpics, gènere i recursos literaris, basades en fragments que no necessàriament seran els mateixos que hauran llegit els alumnes, però que els serviran per connectar amb els sabers apresos i les lectures realitzades durant l'etapa, tot avaluant el judici crític i la comprensió lectora".

Diversos col·lectius docents, com la plataforma DocentsCat, ja han posat el crit al cel davant l'anunci. Gemma Gómez és docent de català d'un institut públic i membre de la plataforma i assegura que "el canvi devalua la importància de la literatura catalana" i dubta si el fet que cada centre esculli les lectures pot suposar un problema. "Tenim molts docents fent de professors de català que no són filòlegs; per tant, la tria d'obres que puguin fer no té per què estar validada amb uns paràmetres filològics", lamenta, i adverteix que això també obre la porta que "es triïn novel·les fàcils que no siguin prou representatives".

Per la seva banda, el membre del comitè d'experts PISA i director de l'Institut Sobrequés i Vidal de Girona, Joan Cumeras, assegura que, tot i que el canvi no s'ha fet a petició dels docents, entén que es fa amb la intenció "d'avançar cap a un sistema més competencial i menys memorístic". Ara bé, Cumeras també avisa que es corre el risc que la lectura perdi pes, ja que fins ara es garantia que durant el batxillerat tots els alumnes que feien la selectivitat llegien com a mínim quatre llibres.

L'expert PISA també reconeix que el canvi pot fer que els alumnes es preocupin més per qüestions genèriques sobre la literatura que de la lectura obligatòria en si, cosa que considera positiva: "No crec que hi hagi res més competencial que saber fer una lectura activa per poder comprendre el món", defensa. Malgrat tot, també adverteix que sense les lectures obligatòries "serà feina dels docents fer el possible per motivar l'alumnat, que normalment està centrat només en allò que entra a les proves on es juga les possibilitats de seguir els estudis que vol".