Quatre de cada deu universitaris no entren al grau i centre que han triat en primera opció. Aquesta proporció, que en etapes educatives com pot ser la formació professional (FP) seria alarmant, és una tendència que es repeteix al sistema universitari català. Aquest 2025, a la preinscripció del mes de juliol, només un 58% (27.927) dels estudiants a qui es va assignar una plaça van aconseguir cadira al grau i universitat que havien triat en primera preferència. A la preinscripció del mes de juliol de l'any passat, el 62% dels universitaris van aconseguir estudiar on volien, el mateix percentatge que els que ho van aconseguir l'any 2023.

El procediment de l’anomenada –ras i curt– selectivitat fa aigües per tot arreu. A les proves d’aquest any, primer es va dir que les faltes d’ortografia només descomptarien nota als exàmens de llengua catalana i literatura; després, al veure que aquestes faltes també serien inevitablement als exàmens d’història o de qualsevol matèria, potser fins i tot les matemàtiques, van dir que farien baixar la nota a qualsevol matèria; i seguidament, veient que tot plegat acabaria en desastre, van dir que no comptarien gaire enlloc, o gens ni mica, perquè total...

Matemàtiques i física, les enginyeries aeroespacials i informàtiques i els graus de medicina continuen liderant el rànquing de les notes de tall universitàries més altes a Catalunya un any més. La nota més alta de totes ha tornat a ser la del grau simultani de matemàtiques i física, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s'enfila fins als 13,370 punts sobre un total de 14. La segueix molt de prop el mateix grau, però de la Universitat de Barcelona (UB), que se situa en una nota de tall de 13,170 punts. Es tracta de graus que ofereixen molt poques places (20 en dues universitats diferents, 40 en total) i per això accedir-hi és tan complicat.

Fa pocs dies, l’Espanyol va fer una piulada per felicitar Eloi Tost per haver tret un 12,908 a la selectivitat, la millor nota dels set jugadors del seu planter, tots aprovats, que es van presentar a les proves d'accés a la universitat (PAU). El davanter reusenc del juvenil B, intern a la residència del club, necessitava una puntuació alta per entrar al grau d’enginyeria aeroespacial, i l’Espanyol li ha donat totes les facilitats per obtenir-la, perquè, com a La Masia, també a la Dani Jarque es posa molt èmfasi en els estudis.

Que gairebé tots els estudiants (95%) que s'han presentat a la selectivitat hagin aprovat no vol dir que els resultats de Catalunya a les PAU siguin bons. De fet, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres el departament de Recerca i Universitats, en la primera edició de la nova selectivitat la proporció d'aprovats ha baixat 2 punts respecte a les proves del 2024 i del 2023 quan va haver-hi un 97% d'aprovats, i un punt respecte als resultats dels anys 2022 i 2021.

No ho necessitava perquè li han concedit una beca per estudiar a la universitat i aprovant les PAU en tenia prou, però, tot i això, Catalina Goytisolo del Col·legi Canigó de Barcelona ha estat l'estudiant que ha obtingut la millor nota aquesta selectivitat. Amb un 9,9 a la fase general, ha compartit podi amb dues estudiants més, totes noies: Berta García de l'INS Vilanova del Vallès i Raquel Giménez del Col·legi La Vall de Bellaterra.

Ara que s’han acabat els exàmens de la selectivitat, deixo aquí el comentari d’una professora que ahir va acompanyar els seus alumnes a la prova: “L’examen de mates ha sigut un drama, la meitat n'han sortit plorant. Per no parlar del fet que deu fer dies que dormen malament i s’alimenten de cafè o de Monsters, però és que en general qualsevol contrarietat els és un drama”. 

Gentrificació, lobis i la impossibilitat d'assumir el lloguer. La crisi de l'habitatge ha estat, sense cap mena de dubte, la protagonista del primer examen de llengua catalana sense lectures obligatòries de la selectivitat. La prova, que alguns dels estudiants han admès que era "assequible", com la majoria de proves de les PAU d'aquest any, ha començat amb un exercici de comprensió lectora sobre un fragment de l'article La gentrificació verda, el perill obviat, de Josep Maria Boronat i Pujals – i no Joan Maria, com apareixia per error a l'examen–.

La història del futbol professional està plena de jugadors que han deixat els estudis per centrar-se en l'esport. I no només els que estan als clubs grans com el Barça, l'Espanyol, el Girona o el Reial Madrid. Els primers contractes, encara que siguin amb quantitats modestes, fan que molts adolescents –i, lamentablement, algunes famílies– perdin el món de vista i considerin que anar a classe és una pèrdua de temps; que és millor entrenar-se per escalar categories i guanyar cada vegada més diners. Els que pensen així amb prou feines acaben tenint el graduat escolar. Amb els anys, la minoria de futbolistes que tenen èxit i fan carrera a Primera o Segona guanyen prou diners per compensar-ho. Però la immensa majoria es queden pel camí o s'acaben retirant passats els trenta sense formació acadèmica ni sense la possibilitat d'haver estalviat. És llavors quan comencen els problemes de debò.

Després de dècades de selectivitat, aquest 2025 per primera vegada una dona ha aparegut a l'examen de filosofia. La filòsofa Martha Nussbaum, amb una reflexió sobre la necessitat de fer obligatòria l'educació, ha estat la protagonista de la prova de filosofia al costat de René Descartes i les seves Meditacions metafísiques. Un examen que han fet gairebé la meitat dels alumnes, a diferència de l'any passat que només el van triar menys d'un terç, i que alguns han titllat de "molt fàcil".

Els més de 44.000 alumnes catalans que aquest dimecres fan la selectivitat ja han superat la primera prova de foc: l'examen de llengua i literatura castellanes. Una prova que, tot i la por per l'embolic de quant podien penalitzar les faltes d'ortografia, la majoria d'estudiants han qualificat de "senzilla i assequible". "No està bé que ho digui, però crec que m'ha sortit de puta mare", ha afirmat el Lucas, que s'examina de les PAU a la Universitat Pompeu Fabra.

Ara sí que sí. Després d'anys de propostes i esborranys, aquest dimecres més de 44.000 alumnes d'arreu de Catalunya estrenaran el nou model de selectivitat. Unes noves PAU que busquen ser unes proves més competencials –per tant, menys memorístiques– i que ja han generat polèmica abans de començar.

Aquests dies, les estudiants d’algunes zones d’Espanya on ja han fet la selectivitat pengen a internet uns vídeos on diuen quines són les notes que creuen que han tret. Una amiga grava, l’altra té els resultats al mòbil i ella, la interfecta, que no els sap, aventura la nota.

Els 44.200 alumnes que a partir de dimecres es juguen una part del seu futur a la selectivitat fa mesos que, d'una manera o altra, es preparen per a aquest moment. En paral·lel, també fa setmanes que els engranatges per fer que les PAU funcionin com un rellotge —o, si més no, intentar-ho— han començat a girar. En aquest entramat hi ha des de la coordinadora de les PAU i la cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat a Catalunya fins a 221 tribunals que organitzen 35 proves i, evidentment, els més de 2.400 professors que estan implicats en la selectivitat.

L'embolic al voltant de si les faltes d'ortografia han de penalitzar o no en tots els exàmens de la selectivitat ha fet reflotar el debat del nivell que tenen els estudiants que avui entren a la universitat. Tot i que dimecres un dels arguments per justificar les correccions de les PAU de la coordinadora de les proves, Pilar Gómez, va ser que als alumnes, "després de 15 anys escolaritzats, no els haurien de preocupar les faltes d'ortografia" [perquè no n'haurien de fer], la realitat és ben diferent si es pregunta als professors que reben els universitaris a primer curs: la valoració sobre el seu nivell va del "no satisfactori" al "molt decebedor".

Finalment, les faltes sí que restaran punts a les proves de selectivitat on el pes de l'escriptura sigui important. El Govern s'ha fet enrere d'un anunci fiasco que havia generat alhora alerta i confusió, tant entre els alumnes com en els docents i les famílies. Des del departament d'Universitats, dimecres es va dir que l'ortografia només restaria punts en els exàmens de llengua i literatura, però l'endemà, aquest dijous, després de la reacció de l'opinió pública, ràpidament s'han escudat en una confusió per tornar a la casella de sortida. Quan falta menys d'una setmana per a les PAU, un xou així resulta lamentable. De manera que, d'entrada, qui suspèn és la selectivitat mateixa: els responsables de la seva organització. Una badada així no ajuda gens a prestigiar la prova i sobretot crea inseguretat tant en els alumnes com en els examinadors.

Les faltes d'ortografia restaran punts a qualsevol examen de la selectivitat dels pròxims 11, 12 i 13 de juny que contingui exercicis de redacció, segons ha informat aquest dijous el departament de Recerca i Universitats. La consellera Núria Montserrat ha hagut de rectificar públicament en una intervenció al 3/24 la informació que ella i el seu equip van donar dimecres en una sessió de treball amb periodistes sobre les novetats de les PAU, entre la qual destacava que els errors ortogràfics només restarien a les assignatures de llengües i literatures i, per tant, no penalitzarien en cap de les 25 matèries, entre obligatòries i optatives, que no avaluen directament una llengua o una literatura.

Gir de guió important a les proves de selectivitat que 44.200 alumnes faran a Catalunya la setmana que ve. A diferència del que s'havia donat a entendre a principis de curs, a les PAU d'aquest any les faltes d'ortografia només restaran a les assignatures de llengües i literatures. És a dir, que l'ortografia no es tindrà en compte (i no penalitzarà) en cap de les 25 matèries entre obligatòries i optatives que no avaluen directament una llengua o una literatura.

Queden just tres setmanes perquè milers d'alumnes s'enfrontin a la selectivitat, la prova de foc que determinarà què i on estudien. Més enllà de com s'han preparat en els darrers dos cursos de batxillerat i de les hores d'estudi que encara els queden, un dels factors determinants a l'hora d'obtenir la nota que es necessita per accedir a un grau és fixar-se en quines assignatures específiques compten més en funció del que es vulgui estudiar. Els aspirants que es presenten a la selectivitat tenen fins al 27 de maig per fer la matrícula i escollir fins a tres assignatures optatives per a la fase específica.

En l'última dècada la proporció d'alumnes catalans que acaben el batxillerat amb una nota d'excel·lent –una mitjana d'entre un 9 i un 10– ha augmentat quatre punts. Mentre que l'any 2015 un 8,4% dels estudiants de batxillerat tancaven l'expedient amb aquestes qualificacions brillants, l'any 2023 –l'últim del qual ofereix dades el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), que recull resultats de tot l'Estat–Catalunya va comptar amb un 12,5% d'excel·lents entre els alumnes que finalitzaven aquesta etapa postobligatòria de l'educació.