A poc a poc l’ampliació del Prat va tirant endavant, després d’haver aconseguit consensuar el suport de les diferents administracions. El projecte d’Aena afronta ara una de les etapes més rellevants per fer-lo possible amb la licitació per a la redacció del pla director en els pròxims dies. Aquest és el pas previ per poder començar les obres, amb el calendari previst a partir de l’any 2029.

L'aeroport de Barcelona continua en expansió i fa temps que no para de superar fites. Després d'haver assolit per primer cop els més de 55 milions de passatgers l'any passat, la infraestructura continua creixent aquest any i apunta a un nou rècord, desafiant els seus límits teòrics de capacitat màxima.

Amb l'acord d'ampliació del Prat s'ha desencallat també un dels principals conflictes que l'aeroport arrossegava des de fa dècades. Si l'aeroport de Barcelona es troba molt a prop de la ciutat, també ho està de l'altra gran infraestructura de la capital catalana. A l'altra banda del riu Llobregat hi ha el port de Barcelona, que també ha anat creixent cap a la ciutat del Prat i concentrant més activitat en aquella zona.

Quan el Govern ja té sobre la taula el projecte per ampliar el Prat i comença a fer els primers passos, els diferents grups polítics no han aconseguit posar-se d'acord sobre el futur de l'aeroport en un debat monogràfic sobre les infraestructures que s'ha celebrat al llarg d'aquesta setmana a la cambra catalana. Una de les propostes més clares era la d'Esquerra, on es criticava que el projecte d'ampliació "resulta incompatible amb una política pública compromesa amb la protecció de la salut", tal com s'ha encarregat de recordar el diputat Jordi Albert a la consellera de Salut, Olga Pané.

Amb l'acord per ampliar l'aeroport de Barcelona ja sobre la taula, Esquerra buscarà que el Parlament el rebutgi aquesta setmana en el marc del debat monogràfic sobre infraestructures. Davant de l'aposta del Govern per un aeroport més connectat, l'oposició s'ha dividit en la sessió celebrada aquest dimarts entre els que han reclamat frenar el projecte pactat entre l'executiu de Salvador Illa i el govern espanyol, i els que han defensat accelerar-lo.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va concedir ahir la seva primera entrevista a TV3. Va ser a les 10 de la nit, hora de màxima audiència. Hora per lluir-se. Va durar 50 minuts. Temps per explicar-se. Però van acabar sent 50 minuts plans, que no han fet portades, i d’on només es pot destacar l’anunci que Illa desbloqueja ampliació del Prat. El Govern i el consell de ministres espanyol reactivaran avui la taula Estat-Generalitat que ha de formular una proposta per ampliar l’aeroport del Prat: “Aquest és un assumpte essencial per a Catalunya i l’economia catalana, la millora de l'aeroport Barcelona Josep Tarradellas Barcelona - El Prat. Justament demà, al consell executiu portarem una proposta de tornar a convocar aquesta mesa tècnica. La meva proposta és escoltar els tècnics. I que des d’un punt de vista tècnic, ens diguin que l’aeroport s’ha de millorar. Tècnicament ens han de dir quina és la manera de poder millorar-lo perquè aculli vols intercontinentals i, per tant, seguirem les coses pas per pas”.

No va ser cap ciberatac. Els ciutadans tenim tan assumida la fragilitat de les infraestructures tecnològiques que ens atenen, que quan la matinada de dijous a divendres hem sabut que una incidència informàtica greu havia tombat serveis com els aeroports d’Aena, el telèfon 061 d’atenció sanitària i hospitals com el de Terrassa, molta gent ha pensat immediatament en l’enèsima intrusió dels ciberdelinqüents i s’han posat a esperar notícies sobre filtracions o segrestos de dades i exigències de pagament de rescat. Sobretot perquè en les primeres hores ni les autoritats ni les entitats afectades han donat cap detall sobre l’avaria.

Respecte a l’aeroport, malgrat tot, hem avançat molt els darrers tres anys. Quan a principis del 2021 Aena va presentar la proposta del Dora, els estaments catalans no estaven preparats per opinar. Però la societat civil catalana, fidel a la seva història, ha fet els deures i ara ja té criteri propi sobre les necessitats que ha de satisfer el nou pla de l'aeroport.

El futur de l’aeroport de Barcelona està, avui, en una cruïlla prou complexa. No penso que es resolgui ara, amb les posicions temoroses dels candidats a l’alcaldia, i probablement s’haurà d’esperar també a un nou Parlament. L’actual ja s’ha pronunciat de manera poc ortodoxa, sense validar un projecte, sense analitzar la proposta i amb una confluència de mirades curtes sobre el futur del país. És el que, de moment, tenim.

Perquè un projecte tècnic tingui èxit, es requereix superar un mínim de seguretat tècnica. Un pont ha de tenir un coeficient de seguretat suficient, ràtio entre els esforços que ha d’aguantar i aquells amb els quals col·lapsaria. Un projecte tècnic necessita també ser econòmicament viable, és a dir, que el retorn de la inversió suposi una rendibilitat assegurada. Hi ha projectes públics en què la seva rendibilitat econòmica no és rellevant, només ho és la seva utilitat pública.

Aquests dies de tant trepitjar gebre em sembla sentir una trencadissa de vidre sota els peus. I mentre l'extrema rigidesa provoca incomptables desmembraments, m'encaboria la capacitat de resistència dels ecosistemes (de terra baixa) del meu voltant. No sé si recordo haver vist tantes glaçades seguides d'aquesta densitat, d’aquesta profunditat. Diries que la gelabror s'entén fins a l’arrel. 

¿Es pot compensar mediambientalment el trasllat de la Ricarda a un altre lloc i, per tant, l’allargament de l’actual pista mar fins a 3500 m? El debat sobre l’aeroport es basteix sobre la inviabilitat de fer-ho.

En les darreres setmanes s’ha tornat a parlar, i molt, de l’aeroport del Prat; del seu present i del seu futur. Han vist la llum enfocaments nous sobre idees no tan noves: la construcció d’una nova pista sobre el mar. El debat que s’ha generat té una virtut: posa sobre la taula un tema central de ciutat i de país, i ens convida a pensar a llarg termini sobre el tipus de país que imaginem i que desitgem.

Vueling i Aena han posat en marxa aquest dimecres una prova pilot perquè els seus clients facturin el bitllet i el seu equipatge i embarquin a l'avió amb un reconeixement biomètric. Els viatgers poden fer aquest procés de validació a casa, amb el seu DNI o passaport; a través de l'app d'Aena o en una màquina habilitada al vestíbul de l'aeroport del Prat, ubicada al costat dels taulells de la companyia. La prova pilot s'ha iniciat en un vol de Barcelona a Màlaga, una de les rutes més concorregudes de l'aerolínia, amb set connexions diàries, i s'allargarà mig any. A partir d'aquí, la companyia estudia implantar-ho en altres destinacions populars com Sevilla i Madrid. Amb el reconeixement facial, els usuaris podran facturar l'equipatge, passar el control de seguretat i embarcar a l'avió exposant-se davant d'una càmera que verificarà la seva identitat. Els impulsors calculen que es podrà estalviar un 45% del temps necessari per agafar un avió.

Aena ha resolt aquest dijous un dels molts interrogants que van quedar ahir a l'aire en relació a l'ampliació de l'aeroport del Prat: "La inversió queda en suspens fins que no s'obri una nova finestra d'oportunitat regulatòria, i això és d'aquí cinc anys". Maurici Lucena, el president del gestor aeroportuari, ha donat així per definitiva la ruptura entre el govern català i l'espanyol al voltant d'aquesta qüestió. Sembla, doncs, que no hi ha marge de maniobra per tancar un nou acord.

De Josep Canudes (Barcelona, 1894 - Friburg, Suïssa, 1975) a L’Opinió(6-VI-1931). Fa 90 anys ja era polèmic l’aeroport de Barcelona. Canudes, periodista esportiu, va obtenir el 1917 el primer títol de pilot a Catalunya. Cap dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat, durant la guerra va ser pilot d’enllaç al front d’Aragó i director de l’Escola d’Aviació Militar.

Clam de les organitzacions econòmiques, socials, veïnals i ecologistes en contra de l'ampliació de l'aeroport del Prat proposada per Aena. Més de 300 col·lectius de diferents àmbits han reivindicat aquest dimecres que l'ampliació de la infraestructura seria "insostenible" per les crisis climàtica, energètica, econòmica i de la biodiversitat, en una conferència al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L'acció es contraposa amb l'acte celebrat a principis de juny a l'escola de negocis Esade, en què 200 entitats econòmiques es van posicionar a favor de la reforma.

Amb Germà Bel i Pedro Nueno vaig tenir l’honor de participar, l’any 2007, en l’acte de l’Iese on la societat civil i econòmica de Barcelona va reclamar la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Aquella batalla es va perdre. Un concurs convocat pel govern Zapatero que hauria representat un avenç important va ser cancel·lat pel govern de Rajoy, l’any 2011, en una de les seves primeres decisions. Malauradament a partir de llavors la perspectiva s’ha allunyat.

L'antiga torre de control de la T2 de l'aeroport del Prat es va convertir en el centre d'operacions des d'on Aena va gestar el Pla Barcelona per construir la T1. Aleshores aquestes instal·lacions en desús es van convertir en un símbol de la transformació de la instal·lació i ara el gestor aeroportuari vol repetir l'experiment. L'edifici serà la nova seu d'Aena Ventures, l'acceleradora de start-ups relacionades amb el sector de l'aviació de la companyia, segons ha explicat a l'ARA Amparo Brea, directora d'innovació, sostenibilitat i experiència al client d'Aena.