Amazon ha decidit acabar no només amb tots els negocis dels carrers de les nostres viles i ciutats, sinó també amb un dels trets típicament i tòpicament anglesos: la jardineria, que més que una afició és una forma de vida idealitzada per molta literatura de les illes. Entre d'altres, i potser la més captivadora, la de Jane Austen. Els exemples són nombrosos en tota la seva obra. La quintaessencia del jardí austenià seria el de la seva casa de Chawton, un poble del comtat de Hampshire, al sud d'Anglaterra, uns 95 km al sud-oest de Londres. L'escriptora hi va viure set anys, i al jardí hi va cultivar flors i conrear hortalisses.

I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

Jeff Bezos, propietari d'Amazon, i Lauren Sánchez, expresentadora de televisió, ja han segellat el seu amor davant d'una multitud de famosos. Aquest divendres la parella ha protagonitzat una exclusiva boda que ha tingut lloc a la petita illa veneciana de San Giorgio Maggiore, situada just davant de la plaça Sant Marc. Durant la celebració Sánchez ha compartit a Instagram la primera foto d’ella i Bezos com a casats i ha mostrat així un dels secrets més ben guardats d’aquests dies, el seu vestit. La presentadora ha optat per un disseny de tall sirena i amb blonda signat per Dolce & Gabbana. Segons ha explicat en una entrevista en exclusiva amb Vogue, el seu vestit de núvia està inspirat en un que va lluir Sophia Loren a la pel·lícula Cintia (1958).

El multimilionari Jeff Bezos, un dels homes més rics del món, i l'expresentadora Lauren Sanchez protagonitzaran aquesta setmana un dels casaments de l'any, una celebració que abans de tenir lloc ja ha estat envoltada de polèmica. Com molts famosos i celebrities, la parella ha optat per seguir la moda dels destination weddings, és a dir, organitzar un macrocasament en una destinació glamurosa o exòtica, sovint amb cap vinculació emocional amb els nuvis. Com a escenari per a la seva boda, Bezos i Sanchez han triat Venècia, una ciutat que fa anys que lluita contra les conseqüències del turisme massificat. No tothom veu amb bons ulls l'esdeveniment: Greenpeace i veïns de la ciutat han organitzat protestes i han aconseguit que la parella canviï una de les localitzacions principals del casament. En total s'esperen 200 convidats provinents d'arreu del món, alguns dels quals ja han desembarcat a Itàlia.

El neoliberalisme no era ni nou ni particularment liberal quan es va imposar fa cinquanta anys. El seu gran avantatge era la seva marcada desviació respecte del liberalisme clàssic: encara que rendia acatament als pensadors liberals, no compartia ni el seu mètode ni la seva idea del mercat. Avui ens trobem a punt d'una altra innovació ideològica igual de profunda.

A Katy Perry els grans estadis on acostuma a fer concerts li han quedat petits. La cantant de Firework ha viatjat avui a l'espai per uns minuts acompanyada de Lauren Sánchez, experiodista i promesa del magnat tecnològic Jeff Bezos, i quatre dones més, totes figures prominents de la societat nord-americana (la periodista Gayle King; Aisha Bowe, científica espacial de la NASA; Amanda Nguyen, científica especialitzada en bioastronàutica, i Kerianne Flynn, productora de cine). Aquesta tripulació exclusivament femenina –la primera des del 1963– ha conquerit l'espai a bord del New Shepard, un dels coets de Blue Origin, companyia de Bezos i competència de SpaceX, d'Elon Musk, i Virgin Galactic, de Richard Branson.

El magnat sud-africà i assessor de Donald Trump, Elon Musk, ha recuperat el primer lloc entre els més rics del món, segons la llista que ha publicat aquest dimarts la revista Forbes, que li atribueix un patrimoni de 316.401 milions d'euros. Això suposa que la seva fortuna ha augmentat un 75% respecte al 2024 i, de fet, als 53 anys ja acumula més riquesa que cap altra persona que ha aparegut mai a la publicació. En aquest sentit, Forbes destaca que l'explosió del patrimoni de Musk coincideix amb "un any en què va consolidar la seva influència política", amb l'encàrrec del president dels Estats Units per comandar el DOGE (Departament d'Eficiència Governamental).

Ann Telnaes era una de les dibuixants estrella del Washington Post. Un dia de primers d’aquest gener, la ninotaire, guanyadora d’un Pulitzer, va veure rebutjat un dels seus dibuixos. Hi apareixen un grapat de multimilionaris agenollats, reverenciant una enorme estàtua de Donald Trump, aleshores president electe. S’hi veuen el fundador de Meta, Mark Zuckerberg; Sam Altman, d’OpenAI; Patrick Soon-Shiong, propietari de Los Angeles Times, i el ratolí Mickey Mouse, emblema de la Walt Disney. I també Jeff Bezos, amo d’Amazon i –això és el més rellevant– del Washington Post mateix. Telnaes sabia que la seva vinyeta incomodaria els responsables del diari i, probablement, volia comprovar si la llibertat d’expressió –d’opinió– de què havia gaudit des que el 2008 va estrenar-se a les pàgines del diari continuava sent la mateixa o havia minvat. El responsable de les pàgines d’opinió del diari, David Shipley, va retornar-li el dibuix. I ella va respondre plegant i relatant el que havia passat en un text a la xarxa Substack. Parlava de “punt d’inflexió” i advertia que el que està passant és perillós.

Quin país es pot encabir a la Rotonda del Capitoli de Washington? Resposta: alguna cosa així com un Portugal i una Tailàndia. La riquesa neta de les famílies de cadascun és d'uns 1,3 bilions de dòlars, si fa no fa, segons les últimes dades disponibles de fa uns anys. Aquesta és aproximadament la riquesa acumulada dels multimilionaris que van ser a la segona presa de possessió presidencial de Donald Trump a Washington el passat 20 de gener. Bernard Arnault, propietari de l'imperi del luxe Moët Hennessy Louis Vuitton (LVMH) i home més ric d'Europa, va representar els forrats del Vell Continent. Mukesh Ambani, un industrial indi que és l'homòleg asiàtic d'Arnault, hi va representar els del Sud global.

El coet gegant New Glenn de Blue Origin, l'empresa espacial de Jeff Bezos, el propietari d'Amazon i del Washington Post, s'ha enlairat amb èxit aquest dijous des de Florida i ha arribat fins a l'òrbita terrestre. Ha estat el primer llançament de prova del coet i s'ha realitzat amb èxit, tot i que ha fallat el procés de recuperació de l'etapa reutilitzable, que no ha aconseguit aterrar correctament.

Seria impossible ajuntar-los tots en una mateixa festa, però sempre hi ha una ocasió en què podem reunir els megarics del planeta, amb les seves fortunes exposades a la vista de tothom. La revista Forbes ha publicat aquest dimecres l'edició número 38 de la seva llista, en què certifica que el 2024 és un nou any excepcional per als més opulents. El rànquing recull les persones del món que posseeixen almenys 1.000 milions de dòlars (930 milions d'euros): concretament, van ser 2.781 individus, un rècord que supera tots els anteriors. En conjunt amassen un patrimoni de 13,2 bilions d'euros. Aquesta xifra suposa un increment d'1,8 bilions respecte a l'edició anterior.

"Les nostres vides són força normals", afirma la promesa del tercer home més ric del món. Jeff Bezos i Lauren Sánchez han estat la parella escollida per la revista Vogue per ocupar les pàgines centrals del número que es publicarà al desembre. Però no ha calgut esperar que aquesta edició arribés als quioscs per veure el rebombori mediàtic de l'entrevista i, sobretot, de les fotografies fetes al desert de Texas amb els multimilionaris posant com una parella de cowboys enamorats. L'esplanada des de la qual Jeff Bezos llança els seus coets a l'espai, les instal·lacions de Blue Origin, l'interior d'un gran edifici subterrani on el multimilionari s'ha fet instal·lar un rellotge construït en honor a les generacions futures i l'helicòpter de Lauren Sánchez són algunes de les localitzacions on s'ha desenvolupat una entrevista que va durar hores.

Noves espècies emigren en temporada vacacional a les terres de Maui, a Hawaii. Es caracteritzen per ocupar nombroses hectàrees, viure lluny de les comunitats i ostentar xifres milionàries als comptes bancaris. Aquest és el cas del propietari d'Amazon, Jeff Bezos; la presentadora de televisió Oprah Winfrey; un dels executius d'Oracle, Larry Ellison; o el fundador de Pay Pal, Peter Thiel.

El fundador d'Amazon, Jeff Bezos, i la seva xicota, Lauren Sánchez, s'han compromès, segons informa la cadena CNN, que cita com a font de la notícia algú pròxim a la parella. La notícia del compromís entre el multimilionari, de 59 anys, i la periodista d'origen mexicà i guanyadora d'un Emmy, de 53, també ha estat confirmada per la revista People. Segons sembla, el compromís es va produir quan la parella estava de vacances al sud de França, el cap de setmana passat. Tots dos van ser fotografiats a la costa a bord d'un iot abans d'assistir dissabte a la preestrena de la pel·lícula Killers of the Flower Moon, al Festival de Cinema de Canes.

L'onada d'acomiadaments que sacseja els grans gegants tecnològics nord-americans ha arribat també a Amazon. El colós del comerç electrònic seguirà els passos de Meta amb una ronda d'acomiadaments massiva, que deixarà al voltant de 10.000 persones sense feina, fet que suposa menys de l'1% de la seva força de treball global, segons ha publicat el New York Times. Els acomiadaments començaran aquesta setmana.

No fa gaires anys que Jeff Bezos va arribar a assegurar que el negoci d'Amazon era una mena de maquinària de creixement perpetu, en què més compradors atreien més comerciants que, al seu torn, atreien cada cop més compradors. La teoria s'ha mantingut quasi inalterable durant els 28 anys d'història de l'empresa, amb un increment del volum de negoci ininterromput i que ha modificat el panorama del comerç minorista i els hàbits de compra de milions de persones de tot el món.

Dilluns el 60 minuts del canal 33 va emetre El món segons Amazon, un documental que val molt la pena que recupereu del servei a la carta perquè segurament hi descobrireu circumstàncies que desconeixíeu d’aquest supermercat mundial.

Jeff Bezos ja ha fet el seu casalet d’estiu. En menys d’onze minuts ha sortit a l’espai i ha tornat a la Terra, en la demostració de com de curt, de car i de contaminant pot ser un caprici. Quedem-nos, però, amb aquest plaer precoç. Per què vagar pel més enllà durant dos mesos si amb un suca-mulla de deu minuts ho pots explicar igual? Aquesta mateixa setmana, la FIFA estudia si ha de variar el reglament del futbol i fer que tingui dues parts de trenta minuts. El motiu? Fer-lo més amè perquè la gent jove s’hi enganxi. Diuen que un partit tradicional de 90 minuts se’ls fa massa llarg. Les audiències manen. No fa gaire, l’empresari Gerard Piqué va revolucionar el món del tenis amb arguments molt similars. Va explicar que els partits de la Copa Davis, al millor de cinc sets, duraven massa hores i ja ningú tenia tant de temps per mantenir l’atenció davant la pantalla. Solució? Muntar competicions que amb una hora i mitja estigui tot enllestit. La pressa ens ha devorat. Són els signes del temps. La inèrcia que ens ha arrossegat sense remei. Tot va començar amb el fast food, amb les cadires pensades perquè al cap de deu minuts de seure al McDonald's hi estiguéssim incòmodes, i s’ha accelerat exponencialment amb les xarxes socials. Per què hem de llegir un llibre si una ocurrència de Twitter en té prou amb 140 espais per fer-nos gràcia? Per què hem d’escoltar tot un disc, si ens n’agrada una sola cançó? Demà passat ja ningú no tindrà temps per escoltar un tema sencer. Ens conformarem amb la tornada i passa que t’he vist. Qui té, avui, cinc hores per a un Parsifal? Anirem a veure Hamlet i demanarem que ens ho facin amb dos esquetxos... Allò del “To be or not to be” i gràcies. Aquesta és la qüestió. Vivim accelerats i, espigolant d’aquí i d’allà, amb un tast de tot ja en tenim prou. Al final, el gran pensador Carles Rexach ho va teoritzar amb dos anunciats molt simples. El primer: “Córrer és de covards”. I el segon: “Primer dinem, després sopem”. Ell sí que és savi. 

]]> Amb la mateixa agilitat que Amazon reparteix les seves comandes, Jeffrey Bezos i els seus tres acompanyants completaven amb èxit el viatge a l’espai amb la càpsula New Shepard. Unes vacances de deu minuts i vint segons, un trajecte d’anada i tornada en un temps propi d’una atracció de fira, però a un cost multimilionari. I com si estigués pensat expressament, ho vam poder seguir en directe a través del Telenotícies migdia. Raquel Sans va connectar en tres ocasions diferents amb Van Horn, a Texas, per veure com s’enlairava el coet, com evolucionava part del seu trajecte i finalment com aterrava amb èxit. Les imatges, sobretot a l’inici, semblaven més pròpies d’un videojoc o d’una recreació virtual que no pas d’un esdeveniment real. Televisivament, el més revelador d’aquesta missió era la constatació de fins a quin punt el Challenger va condicionar la percepció de les aventures espacials. Han passat 35 anys des d’aquell accident fatídic en què van morir tots els tripulants, però durant l’estona que vèiem la New Shepard enlairant-se a tota velocitat era inevitable tenir la sensació que allò podia petar en qualsevol moment. Era com si el cap s’anticipés a la desgràcia i esperéssim veure una explosió enmig del cel. Aquest suspens hitchcockià, però, posava en evidència les bones sensacions que provoca que passin coses en temps real al Telenotícies. Bezos va dissenyar una missió espacial idònia per a la immediatesa mediàtica. La intriga per veure com aniria tot plegat donava a l’informatiu un neguit extra i insòlit molt agradable.

]]>

Un dels episodis clau de la Guerra Freda va ser la cursa espacial entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va tenir com a punt culminant l'arribada de l'home a la Lluna el juliol del 1969. Avui en dia hi ha un cert consens que aquella cursa amb rerefons polític va impulsar la recerca científica a nivells mai vistos i fa poc s'ha estrenat una sèrie, For all mankind, que planteja què hauria passat si els soviètics haguessin arribat a la Lluna abans que els nord-americans. Doncs bé, en l'actualitat, el més semblant a aquell pols de la segona meitat del segle XX és la competició entre tres multimilionaris, Richard Branson, Jeff Bezos i Elon Musk, per ser els primers a explotar l'anomenat turisme espacial, és a dir, que qualsevol pugui volar més enllà de l'atmosfera i veure el planeta Terra des de l'espai.

]]>