Dino a La Gormanda de Barcelona (c. Aribau, 160) a la taula que està situada al costat de la cuina oberta del restaurant. La Carlota Claver (Barcelona, 1980) dirigeix un equip de cuiners i cambrers, entre els quals hi ha el seu marit, Ignasi Céspedes. La Carlota és nervi i optimisme a parts iguals. Transmet passió i alegria per l’ofici, i tot rutlla a la cuina amb harmonia. Quan acaba el servei del migdia li demano que s’assegui a la taula des d'on l'he vist cuinar moixernons, porros amb curri i cocotxes de bacallà.

Aquest dijous La Sexta estrenava la seva versió de l’exitós Joc de cartes de TV3. Batalla de restaurantes té exactament la mateixa dinàmica, el fa la mateixa productora i l’equip del programa és pràcticament el mateix. El presenta el xef per excel·lència de la cadena, Alberto Chicote. Bregat televisivament en les pitjors cuines del país amb Pesadilla en la cocina, ara ha canviat el malson dels fogons pel mal rotllo a la taula. I és que la versió estatal del programa eleva el nivell d’agressivitat de la competició entre restaurants. El nou títol, amb una connotació més bel·ligerant, ja destil·la un increment de la crispació. El grafisme incorpora unes flames que, més enllà dels fogons, també suggereixen aquest augment de la temperatura emocional. Segurament el fet que la versió espanyola s’emeti en una televisió privada també permet collar més els cargols del conflicte dramàtic.

Em miro Joc de cartes, el programa de rivalitat culinària de TV3, i m’hi trobo una cuinera molt criticaire, que serveix uns canelons de porc, per error, a un altre concursant, que no en menja per raons culturals.

Alberto Chicote ja té nou programa per a Atresmedia i és un format ben conegut pels espectadors catalans. Es tracta de Juego de cartas, adaptació al mercat espanyol del Joc de cartes que Marc Ribas presenta a TV3 (i que al seu torn és adaptació de My restaurant rocks, present a televisions d'arreu del món). Segons ha avançat YoTele, el concurs es podrà veure a La Sexta a partir de la nova temporada, i se suma als espais que ha fet el xef per al grup mediàtic després del cèlebre Pesadilla en la cocina i també de Fuera del mapa.

Aquest dimecres, l’últim Joc de cartes va ser diferent. Una molt bona manera d’acomiadar la temporada. Quatre periodistes gastronòmics triaven un restaurant per defensar al concurs. La dinàmica del joc era la mateixa de sempre, però els que s’asseien a taula eren els especialistes i valoraven el restaurant i l’àpat que havien escollit els seus col·legues. I la idea va funcionar fantàsticament bé. Primer perquè el programa va apujar el nivell general dels restaurants i va aconseguir una competició més equilibrada del que és habitual. Hi ha hagut edicions que han grinyolat perquè alguns dels locals eren d’una categoria molt diferent de la dels seus competidors. Com si el programa no hagués aconseguit prou participants i s’haguessin hagut d’agafar a la desesperada al primer que trobaven per completar el joc. En alguna ocasió, el concurs, més que descobrir-te nous restaurants –com passava sobretot al principi–, semblava una mena de Pesadilla en la cocina per avisar-te que allà no hi posessis els peus. Això sí, el divertiment sempre s’ha mantingut, perquè fins i tot en les pitjors cuines, els espais més precaris i els xefs més desastrosos sempre hi ha espectacle.

Marc Ribas (Girona, 1976) és el cuiner brutal de TV3. "Brutal" és la paraula que utilitza al final de cada recepta del Cuines i brutals són les audiències que aconsegueix amb Joc de cartes, un dels programes més seguits de TV3. El concurs de gastronomia sembla no tenir aturador si hem de fer cas dels bons resultats obtinguts durant la temporada d'estiu.

Fa anys que la televisió pública està plena de programes i sèries que estan patrocinats per una marca de cervesa, gairebé sempre la mateixa. Els presentadors o els personatges sempre apareixen amb l’ampolla a la vista estratègicament col·locada. Però exhibir el consum d’alcohol en pantalla no sempre és tan fàcil.

Mentre tothom parla del Joc de calamar de Netflix, a mi m’agrada més el Joc de cartes de TV3. És una altra forma d’esbudellar-se. Possiblement és, ara com ara,  el meu programa de televisió favorit. A la primera part, sovint descobrim quatre restaurants de Catalunya que no coneixem. Normalment n’hi ha un –o dos– que me’ls apunto per anar-hi. Però cada setmana també n’hi ha dos –o tres– que, automàticament, esborro de qualsevol llista. A l’hora que els concursants tasten els plats, des de casa pots sucar pa amb l’olor. A la segona part, quan els quatre xefs, amos o gerents dels restaurants veuen les puntuacions que la resta els han posat, ja no descobrim la gastronomia del país sinó, directament, les vísceres. La manera com es trinxen els uns als altres és molt pròpia de Catalunya. Per poder guanyar el concurs –i els 5.000 euros del premi i una placa de nyigui-nyogui– es treuen els ulls. Tothom calcula, tothom té una estratègia, tothom puntua baix la cuina, el servei o el menjar de l’altre restaurador per perjudicar-los i, així, tenir més possibilitats de batre’ls. Com més tocat tingui al contrincant, millor per a mi. Aquesta és la màxima. És un joc on els murris, si no es passen d’imbècils, hi tenen molt a guanyar. Perquè una cosa és endur-se el concurs televisiu del dimecres, però l’altra és guanyar-se la confiança dels espectadors que mai posarien els peus al restaurant d’un borinot com aquell, sigui a Peralada, a Cervelló, a Tossa o a la quinta forca. Déu me’n reguard de fer de crític de televisió, una feina que, si és sincera i rigorosa, és molt delicada. Només escric això perquè, cada setmana, quan veig com volen els ganivets al Joc de cartes m’adono que el programa és una metàfora perfecta del país. Aquí es tracta de trinxar-nos tots, els uns als altres, encara que siguem del mateix gremi. A la Catalunya 2021, al capdavall, no som tan lluny, doncs, de la carnisseria del calamar coreà. 

]]> Dimecres va ser una nit decebedora a TV3. Ens van substituir l’extraordinari Joc de cartes, un dels millors concursos que ha tingut mai la cadena, pel nou Pop Up Xef, un succedani amb el qual no té res a veure més enllà del seu presentador, en Marc Ribas. I això que a nivell d’audiència el programa va arrasar i va mantenir el lideratge: un 21,4% de quota de pantalla i 533.000 espectadors.

]]> Antena 3 ha estrenat un format molt boig que ha desbancat Joc de cartes del seu liderat d’audiència dels dimecres. Per primera vegada, el concurs gastronòmic no va guanyar a Catalunya. Si normalment té una quota de pantalla al voltant del 21%, aquesta setmana ha caigut quatre punts per culpa de l’emissió d’un altre concurs de característiques frenètiques que ja ha arrasat en disset països d’arreu del món. A Catalunya va arreplegar 428.000 espectadors i un 22,5% de quota. A Espanya va seduir més de 3.740.000 espectadors. Un 27,4% de quota, que és una barbaritat. La millor estrena de l’àmbit de l’entreteniment dels últims vuit anys a Espanya. És Mask singer: adivina quién canta, una competició de famosos cantant amb un misteri afegit: no sabem qui són. Les celebritats actuen a l’escenari amb les veus distorsionades i vestits amb una disfressa completa, que els tapa de cap a peus. Només hi ha l’ajuda d’uns vídeos molt folls de pistes horroroses. En cada programa hi participen sis famosos que el presentador, Arturo Valls, assegura que són de primeríssim nivell: esportistes d’elit, polítics, periodistes, artistes i actors internacionals. Dalt de l’escenari es transformen en un pop, un lleó, un marcià, un unicorn, un gira-sol... i competeixen de dos en dos fins a quedar tres finalistes. Paral·lelament, un grup d’investigadors (José Mota, Malú i Los Javis) van jugant com si fossin espectadors fins que el públic decideix quin personatge revelarà la seva identitat.

]]> Ara que haurem de fer els àpats a casa o emportar-nos la carmanyola, els únics menús que veurem seran els del Joc de cartes de cada dimecres. En les últimes edicions sembla que al programa li hagi costat trobar restaurants que vulguin formar part del joc. Els quatre establiments que hi participen tenen un nivell molt desigual entre ells. Cuines amb moltes pretensions competeixen amb senzills bars de menú i el concurs sembla injust o amb nul·les opcions per a alguns dels candidats, que acaben fent un paper de bona voluntat esperant arreplegar algun comensal pietós gràcies a la repercussió que dona sortir en pantalla. Aquest últim dimecres, l’Escorxador d’Igualada, el restaurant d’uns principiants, s’enfrontava a establiments d’un pressupost o d’una tradició que convertien la seva presència en simbòlica o simple farciment per poder dur a terme la gravació. Amb el sector de la restauració tocat de mort per culpa de la pandèmia, el concurs gastronòmic agafa una flaire diferent i fins i tot noves perspectives de futur de cara a possibles properes temporades. El programa es pot convertir, per als participants, en el millor anunci per salvar-se o en l’estocada definitiva per acabar de tancar. De fet, alguns dels restaurants que han participat en el concurs ja han hagut d’abaixar la persiana definitivament, fins i tot abans que s’emetés el programa en què van competir. Joc de cartes s’ha adaptat com ha pogut als protocols anticovid: ningú pot posar la forquilla al plat dels altres i a la cuina treballen amb mascareta. Posen en escena una distància social que després, a taula, és relativa. Caldrà veure com afecta aquest daltabaix del sector en les noves temporades d’un programa que, si fem cas dels seus bons índexs d’audiència, encara tindria molt recorregut.

]]>

Sí, avui us proposo fer una versió personalizada d'un joc de cartes que es diu "El mechero" o de la seva versió comercial: el Jungle Speed. Us ho proposo perquè a mi em van fer un "Castells speed" una vegada i mola molt tenir el teu propi Jungle!

]]>

Han recorregut tot Catalunya en furgoneta per gravar Joc de cartes, els uneix la passió per la música i es diverteixen “fent el tonto”. “La resta de l’equip diu que semblem un matrimoni que portin 40 anys casats”, explica el cuiner i presentador de televisió Marc Ribas. L’altra meitat del matrimoni és el Joan González, l’auxiliar de producció que l’acompanya al volant de la furgoneta des dels inicis del programa, l’any 2017. El Joanet, per al Marc. “La temporada passada va tenir un paper més rellevant perquè apareixíem junts a les entradetes del programa, on fèiem conya. Com que hi ha bona relació ens va semblar xulo mostrar com fem el tonto normalment. És un amic de la feina, però al final són amb els que t’acabes relacionant més, i no pas amb els amics de tota la vida”, reconeix el Marc, que afegeix: “A mi això del millor amic o amiga em sembla molt infantil, una cosa que es té a l’escola. A la vida, amb el pas dels anys, es va perdent. A vegades el que teòricament és el teu millor amic o amiga sap menys de tu que aquests amics de la feina, on acabes passant llargues i intenses jornades”.

]]> Joc de cartes és, sense cap mena de dubte, un dels millors programes de la graella de TV3 i, per descomptat, el millor concurs. El dimecres és un dels dies en què és gairebé obligat sintonitzar la televisió pública. El programa acompleix la funció pública de parlar del territori, entronca amb elements de la cultura gastronòmica del país i, a sobre, entreté. Promou les visites a restaurants del país (de ben segur que també dissuadeix d’anar a alguns altres), és tema de conversa a les sobretaules i és comentat en directe en grups de WhatsApp de famílies i amics.

]]>

Marc Ribas va passar de cuiner a presentador de televisió, i ara està passant de presentador a xòuman. Durant les últimes setmanes ja ha fet gala de la seva faceta d’actor còmic en els petits gags que introduïen els capítols de la versió d’estiu de Joc de cartes, i a partir d’ara tindrà ocasió de seguir explotant la seva vis còmica en la tercera temporada regular del concurs de restaurants, que després d’haver quedat fora de la graella durant tot el curs passat torna a TV3 aquest dimecres a les 22.30 h reforçant l’aposta per l’humor, segons la seva directora, Carla Lladó. En aquest sentit, guanyarà protagonisme el personatge del Joanet, el conductor de la furgoneta amb què es desplaça Ribas i que s’ha convertit en el company d’aventures del presentador en aquests esquetxos.

]]>

TV3 mantindrà 'Joc de cartes' a la graella durant la temporada d’estiu, cada dimecres a les 21.50 h. El director de la televisió pública, Vicent Sanchis, ja havia avançat fa tres setmanes al Parlament que la cadena treballava amb aquesta voluntat, però va vincular la continuïtat del programa al fet que la Generalitat fes una aportació extraordinària que permetés a TV3 disposar de prou recursos.

]]>

'La catedral del mar' ha arribat amb força a Antena 3. El primer capítol de la sèrie va tenir 502.000 espectadors a Catalunya i es va quedar a només un pas de liderar el 'prime time'. Ho va impedir 'Joc de cartes', que va reunir 519.000 persones, només 2.000 menys que el seu rècord històric. Però tots dos formats van aconseguir la mateixa quota de pantalla, un 20,2%.

]]>

La nova temporada de Joc de cartes, que s’emet els dimecres a TV3, es manté per sobre del 20% de share de mitjana. La primera gala de la nova edició de MasterChef, que va arrencar el 22 d’abril, va aconseguir un 16,8% de share a tot Espanya, rècord absolut del format en la seva nit d’estrena. La versió infantil, MasterChef Junior, tancava al gener la temporada més vista fins ara. Ven a cenar conmigo, que podeu seguir de dilluns a divendres, ha aconseguit establir-se en una de les franges maleïdes de Cuatro, entre les 20.30 i les 21.30 h. I la seva edició Gourmet, que reuneix famosos de segona fila del panorama televisiu estatal, treu més rèdits que molts dels programes de producció pròpia de la cadena. Tot això sense oblidar la notable rebuda que sempre aconsegueix Pesadilla en la cocina, un dels referents més consolidats i exitosos de La Sexta i que acaba d’estrenar nova tongada de capítols; Top Chef, un altre reality que va arrencar amb bon peu però que va acabar sent víctima del desgast i una mala programació, o el llarguíssim llistat de títols i referències que es poden trobar en la televisió de pagament: des de petites obres d’art com Chef´s table, de Netflix, fins a programacions integrals de canals temàtics com Canal Cocina.

]]>

El concurs gastronòmic 'Joc de cartes' va aconseguir, la setmana passada, superar per primer cop la barrera psicològica del mig milió d’espectadors, amb 507.000 seguidors. En l’edició d’aquest dimecres va aconseguir elevar aquest rècord una mica més i va deixar-lo en 521.000 televidents, el 22,5% dels que a aquella hora miraven la petita pantalla. El programa va ser líder indiscutible del 'prime time' i va ajudar TV3 a sumar un nou dia de lideratge comodíssim: 17,6% contra el 10,0% de Telecinco, segona classificada.

]]>