1. La política francesa viu amb l’ai al cor per l’amenaça de l’extrema dreta, que es trasllada a tot Europa en forma de por a una escalada generalitzada del neofeixisme. És una inquietud conforme amb la lògica d’uns temps en què les dretes semblen donar per bona la deriva cap a l’autoritarisme postdemocràtic, i els neofeixistes ho capitalitzen amb el clàssic joc de l’original i la còpia. I ja fa temps que els noms de Marine Le Pen –en funció del procediment penal que té pendent– o Jordan Bardella apareixen com a aspirants potencials a la presidència de la República. Tanmateix, les eleccions municipals i regionals d’aquest cap de setmana, sense ser determinants, han evidenciat la distància que hi ha entre les paraules i les coses, i han donat a França senyals que poden induir a creure que el suflé reaccionari no és tan potent com podria semblar, sempre que les dretes no li donin un cop de mà.

¿França Insubmisa (LFI) és un partit d'extrema esquerra? En un país on el govern classifica oficialment els partits en diferents blocs polítics, la resposta no és inofensiva. Pot marcar el futur polític de França. El partit creat per Jean-Luc Mélenchon el 2016 sempre ha tingut l'etiqueta d'esquerra radical –que la formació assumeix–, i ja estava classificat en el bloc de l'esquerra, però una circular que el ministeri de l'Interior va publicar el 2 de febrer de cara a les eleccions municipals que se celebren al març situa la formació al bloc de l'extrema esquerra.

El president francès, Emmanuel Macron, ha nomenat aquest dissabte el nou govern, a proposta del primer ministre, Michel Barnier. Dos mesos i mig després de les eleccions anticipades que van expressar el rebuig a la coalició presidencial, França té el govern més escorat a la dreta, en què Macron manté el control de carteres importants, juntament amb els seus socis conservadors, i no hi ha ni un sol ministre del Nou Front Popular, que va guanyar les eleccions legislatives i és la primera força de l'Assemblea Nacional.

Ni el carismàtic i polèmic líder de La França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, ni cap altre dels líders dels partits de l'esquerra francesa aliats en el Nou Front Popular (NFP) s'esperaven guanyar les eleccions legislatives. Tenien l'esperança, però sabien que era una missió gairebé impossible: totes les enquestes auguraven la victòria de l'extrema dreta de Marine Le Pen. El diumenge 7 de juliol a la nit arribava la sorpresa. El NFP –format pels insubmisos, els socialistes, els ecologistes i els comunistes– havia obtingut 182 escons a l'Assemblea Nacional, lluny de la majoria absoluta però més que qualsevol altre bloc. L'esquerra serà la primera força parlamentària, per davant dels macronistes i de Le Pen. "Hem aconseguit un resultat que ens deien que era impossible", afirmava Mélenchon la nit electoral.

El president Macron ha tornat a fer un Sánchez, després de copiar al president espanyol amb una convocatòria electoral inesperada i aparentment a contracorrent, ara, havent vist que la seva aposta no li ha sortit exactament com somniava, s’apunta al recurs de la carta a la ciutadania com a forma de comunicació directa amb el personal en moments de malenconia. Hem de deduir que és un indici de qüestionament dels mecanismes habituals d’intermediació, començant per la premsa escrita?

El politòleg Jean-Yves Camus és investigador a l'Institut Francès d'Estudis Internacionals i Estratègic (IRIS) i un dels principals experts europeus en moviments d'extrema dreta. En conversa telefònica explica a l'ARA les claus del resultat de les eleccions legislatives a França i l'escenari que s'obre ara.

El que és essencial passa davant del que és important (i, tanmateix, el que és important no pot quedar desatès). A França, el Nou Front Popular ha fet possible el que és essencial, que era evitar tornar a tenir una França subjugada pel feixisme. El que és important, ara que això s'ha aconseguit, és formar un govern amb una suma de forces difícil d'alinear. El líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, no deixa de ser un vell comunista, amb un discurs de vegades agressiu, presentat per alguns com un lambertista (per Pierre Boussel, àlies Lambert), formulació d'un trotskisme sectari però influent dins una part important de les esquerres franceses. El president de la República, Macron, és un altre demagog, amb uns principis ideològics basats en un elitisme que l'incapacita per al diàleg social. Ell ha demostrat el fracàs de la idea que la dreta liberal pot contenir la ultradreta assumint part dels seus postulats. Al contrari, d'aquesta manera no fa més que enfortir-la.

Les eleccions presidencials del 2022 havien de ser l’última cursa de la llarga vida política de Jean-Luc Mélenchon, que aleshores tenia 70 anys. Però amb el 22% dels vots es va quedar només a un punt de Marine Le Pen, que va acabar disputant la segona volta amb Emmanuel Macron. Una diferència massa petita per tirar la tovallola i abandonar el lideratge de França Insubmisa (LFI), el partit que havia fundat sis anys abans per ser l’esperança dels milions de francesos que no deixaven d’ocupar els carrers defensant salaris, pensions i serveis públics.

Dominique Sistach és politòleg i membre de l'Observatori de les Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean Jaurès i professor de dret públic a la Universitat de Perpinyà. A preguntes de l'ARA analitza els resultats de la primera volta de les legislatives a França d'aquest diumenge.

A França, les forces d'esquerra han format un Nou Front Popular per aturar l'avenç de la ultradreta, i l'activista Julian Assange ha obtingut per fi la llibertat després d'arribar a un acord amb el govern dels EUA. Són dues notícies inconnexes, en principi, i a més cal mirar la corresponent lletra petita de cadascuna. El Nou Front Popular ha aconseguit escurçar distàncies respecte al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, i les expectatives als sondejos del candidat ultradretà, Jordan Bardella, per a les eleccions legislatives de diumenge que ve, queden per sota de la majoria absoluta. Ara bé, el Front d'esquerres no obtindria suports per formar govern, i són notòries les tensions internes en una aliança entre el Partit Socialista, el Partit Comunista i la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon: l'expresident socialista François Hollande (el que tenia un perruquer caríssim) no s'ha estat d'etzibar-li a Mélenchon que, si realment vol ser útil a les esquerres, el millor que pot fer és “posar-se a un costat i callar”. Pel que fa a Assange, al creador de Wikileaks li ha calgut declarar-se culpable per obtenir l'acord que li ha permès sortir d'una presó britànica cap a Austràlia, després de 12 anys de privació de llibertat, persecució judicial salvatge, campanyes de difamació, agressions contra els seus familiars i un fort desgast físic i psíquic, del qual està per veure si es podrà recuperar. No s'ha d'oblidar, a més, que la benevolència de Biden ve induïda per la necessitat urgent que té el president americà de sumar algun punt a favor davant del seu electorat, en una campanya per a la reelecció contra Trump que se li presenta molt costeruda.

La campanya electoral per a les legislatives a França, que el president Macron va decidir convocar anticipadament, està resultant duríssima. En un moment difícil per al futur del país –amb l'extrema dreta de Le Pen liderant les enquestes– i per al president de la República, que pot perdre la seva majoria a l'Assemblea, s'ha desfermat una guerra en què gairebé tot s'hi val. Fins i tot assenyalar un partit com a culpable de la violació d'una nena de 12 anys. La brutal agressió sexual ha estat utilitzada pels líders polítics per fer campanya en contra d'una de les principals formacions que integra el nou Front Popular, França Insubmisa, el partit considerat d'esquerra radical liderat per Jean-Luc Mélenchon.

Durant l’última campanya electoral de les presidencials, el líder de La França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, va proclamar que, si es convertia en president, el seu seria “un mandat de lluita contra la violència de gènere”. Per a l’esquerra considerada radical, les mesures per acabar amb la violència contra les dones eren una de les seves prioritats. Pocs mesos després, Mélenchon ha demostrat la vacuïtat de la seva proclama electoral. El seu número dos, Adrien Quatennens, ha admès públicament aquesta setmana almenys dos episodis de violència: una bufetada i una discussió que va acabar amb el colze de Céline, la seva dona, lesionat. Ni Mélenchon ni el partit han condemnat els fets de manera inequívoca.

Emmanuel Macron va guanyar la segona volta de les eleccions legislatives. Però el resultat és vist com un fracàs per al president, ja que no va obtenir prou vots per mantenir la majoria absoluta a l'Assemblea. Els resultats de diumenge, de fet, dibuixen una situació de majories molt complicada que podria portar a una situació de bloqueig, de paràlisi política. En parlem amb Francis Ghilès, investigador sènior associat del CIDOB.

El miracle no ha estat possible i la unió de les esquerres (Nupes) no ha aconseguit fer-se seu el control de l’Assemblea Nacional, tot i que havia tingut esperança fins a l’últim moment. Però els bons resultats de les eleccions legislatives, que li atorguen 149 escons, encara provisionals, converteixen Nupes en el principal grup de l’oposició del Parlament francès i confirmen l’èxit de l’aposta personal de Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa, per reagrupar els partits d’esquerres en una plataforma per fer front comú electoral. 

Quatre hores després de tancar-se les urnes i de fer-se públiques les primeres projeccions, quan ja havien sortit a fer declaracions tots els líders polítics, el president Emmanuel Macron no havia parlat. No s’havia deixat veure ni havia fet cap tuit. El silenci era prou eloqüent. Macron ha perdut aquest diumenge la majoria absoluta al Parlament a les eleccions legislatives i es complica la governabilitat. Ensemble, la seva coalició a l’Assemblea, serà el grup majoritari, però el recompte de vots definitiu li atorga només 245 escons, lluny dels 289 diputats de la majoria absoluta. 

Ni el president, Emmanuel Macron, ni el líder de la unió de les esquerres, Jean-Luc Mélenchon, són candidats a les eleccions legislatives que França celebra aquest diumenge en segona volta. Però, paradoxalment, els comicis es perceben com un duel entre els dos líders. Després de les presidencials de l’abril, el cicle electoral es tanca amb l’elecció dels diputats de l’Assemblea Nacional, i Macron lluita ara per mantenir la majoria absoluta. No ho tindrà fàcil: la nova unió ecològica i social de les esquerres (Nupes) ha agafat embranzida i amenaça de deixar el president sense els 289 escons que li calen per dominar el Parlament.

Gairebé dos mesos després de les eleccions presidencials en què Emmanuel Macron va ser reelegit, els francesos voten aquest diumenge a la segona volta de les eleccions legislatives per escollir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. A la primera volta, celebrada el 12 de juny, la majoria presidencial de Macron (Ensemble) i la unió de les esquerres (Nupes) van empatar amb percentatge de vots, però el dia decisiu per conèixer la composició del Parlament serà aquest diumenge. A França, les legislatives es coneixen popularment com la tercera volta.

L'esquerra francesa planta cara a Emmanuel Macron. La unió dels partits d’esquerres (Nupes), sota la batuta de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, ha aconseguit igualar el percentatge de vots de la coalició parlamentària del president, Emmanuel Macron, coneguda amb el nom d'Ensemble (Junts), a la primera volta de les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge. Encara amb resultats provisionals, Nupes i Ensemble empaten amb el 25% dels vots cadascuna, amb unes dècimes d’avantatge per a l’esquerra. “La veritat és que el partit presidencial, després de la primera volta, ha estat vençut”, ha destacat Mélenchon aquest vespre fent valer les dècimes que situen Nupes per davant d’Ensemble.

Tot i els resultats històrics de Marine Le Pen a l’elecció presidencial de l’abril, l’extrema dreta ho té més que complicat per aconseguir una majoria parlamentària a les eleccions legislatives del juny. El sistema polític francès –en què cada escó de l’Assemblea Nacional es juga a dues voltes– fa pràcticament impossible que Reagrupament Nacional es converteixi en la primera força. Le Pen ja no creu en miracles i aquest dimecres ha llançat la seva campanya per a les legislatives donant per descomptat que el seu partit no serà la força majoritària però postulant-se com a cap de l’oposició “per liderar el combat contra la política social que Emmanuel Macron vol posar en marxa”.

Després de la desfeta de les presidencials, els partits d'esquerra canvien d'estratègia i negocien ara anar tots units a les eleccions legislatives que se celebren al juny. El líder de La França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, tercer a la primera volta de les eleccions presidencials amb el 22% dels vots, lidera les negociacions per a un acord "històric" entre les formacions d'esquerra. La matinada d'aquest dilluns, Mélenchon ha sumat a l'acord Els Verds (EELV) i ara ultima un pacte amb els socialistes (PS) i amb el Partit Comunista (PCF). Després dels bons resultats electorals de les presidencials, el líder insubmís aspira a convertir-se en primer ministre gràcies a una aliança dels partits progressistes que es coneixerà amb el nom d'Unió Popular. "El nostre objectiu és la victòria", clamava diumenge Mélenchon. Aquesta aliança serà una de les claus per determinar si el primer ministre francès serà d'esquerres, d'ultradreta o el polític que decideixi nomenar Macron, que podria ser socialista o conservador.