Anna Engel és coordinadora del màster interuniversitari de psicologia de l'educació a les universitats catalanes. La psicologia de l'educació és aquella branca que se centra en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Engel ensenya als futurs mestres d'educació infantil i primària i imparteix classes en el màster de psicologia de l'educació a persones que, en el futur, es dedicaran a assessorar els docents. Aquesta setmana ha estat una de les ponents de la gira Aprendemos Juntos 2030, un programa impulsat pel BBVA que té com a objectiu fomentar l'aprenentatge continu i divulgar el coneixement de forma innovadora, que s'ha celebrat al Teatre Lliure de Barcelona. En l'àmbit acadèmic el programa ha implementat les seves metodologies educatives, que Engel també utilitza, a més de 5.500 escoles de l'Estat.

La Marina té dos anys i fa poc ha començat a dir mami i papi als seus progenitors. Com ha passat, això? La Caterina i en Ferran, que viuen a Girona, no s’ho expliquen: a casa sempre han fet servir mama i papa. L’Aurora, la filla gran, sempre els hi ha dit així. "Ho hem atribuït a una nova escola bressol. Deu sentir els altres companys i se li ha enganxat", apunta la mare. Està convençuda que a casa ho canviaran: "Ja em va costar admetre papa i mama, però per papi i mami sí que no hi passo", afirma. Ella sempre havia fet servir pare i mare als seus progenitors, i és el que sent més proper.

Es busquen professors de català. Al llarg d’aquest curs, quatre de cada deu substitucions d’aquesta especialitat no han aconseguit un nomenament que les cobreixi, segons xifres del sindicat USTEC. Si mirem les xifres absolutes, se succeeixen els dies amb més de 10 i 20 vacants sense cobrir que, sumades, es tradueixen en centenars de classes de català sense professor. A les últimes oposicions, l'especialitat de llengua catalana és on més places van quedar vacants: de les 657 que s’oferien, 105 van quedar buides (el 33% les va suspendre). Educació no ha precisat a l’ARA la xifra de professors de català que falten, però és una situació que s’arrossega de fa anys i que no es produeix només als instituts: també falten professors als Centres de Normalització Lingüística i a la FP, fins al punt que s’han ofert complements salarials per ampliar les hores lectives als docents en exercici. Tot això, a més, en un moment en què l'ús del català cau entre els joves, i en què l'escola hi té un paper clau.

Cal aprendre les taules de multiplicar? Els alumnes han de recitar poemes de memòria? Se saben els elements de la taula periòdica? Quin paper té la memòria en l’aprenentatge actual? "Ni el currículum d’ara ni el del 2015 diu que s’hagin de memoritzar taules de multiplicar o fórmules, per exemple. El que passa és que abans a l'escola te'n podies sortir amb habilitat memorística. Si havies de calcular un volum, sabent-te de memòria la fórmula ho treies perquè l’èmfasi era en saber calcular. Ara, en canvi, és en saber raonar, i només amb la fórmula no ho podràs fer perquè demanem que hi hagi un raonament al darrere", exposa Raül Fernández, professor de matemàtiques de l'Institut Vidreres i president de l'Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines (Ademgi).

En els dos últims anys Catalunya ha renovat els currículums educatius d'educació infantil, secundària i batxillerat. Les noves normes del joc que es van implantant a poc a poc a les aules fan una clara aposta per potenciar l'aprenentatge per competències; és a dir, el tipus de coneixement que també s'avalua a les proves PISA i que consisteix, més que en el coneixement teòric que tenen els alumnes, en com el comprenen i el saben aplicar.

Un dels reptes més complicats que tenen els mestres i professors és conduir classes en què hi ha tantes velocitats d’aprenentatge com alumnes a l’aula. Alguns entenen els conceptes i procediments a la primera, a uns altres els costa més i potser fins i tot alguns no els arriben a comprendre. “Però no tots els nens i nenes han d’arribar al mateix lloc. L’excel·lència no és que tots arribem a un mateix màxim, sinó que tots desenvolupem al màxim les pròpies capacitats i competències”, afirma Jaume Cela, mestre, exdirector d’escola i autor de més de seixanta llibres sobre educació. 

L’escola rural Epiqueia, situada a Sant Joan de Mediona (Alt Penedès), treballa per projectes, és a dir, els alumnes -mitjans i grans- i els mestres acorden un tema per investigar, que es treballa de manera interdisciplinària. El tema, doncs, es converteix en l’excusa per pensar, llegir, construir, calcular, escriure, dibuixar, i, en resum, estudiar els conceptes que els currículums escolars de primària marquen. “La manera de treballar el currículum de primària és molt diferent a la nostra escola que en d’altres, que treballen amb llibres de text o amb itineraris didàctics preestablerts”, explica la directora de l’escola, Mar Esteve.

Se m'ha acudit que podria compartir amb vosaltres una selecció d'aplicacions per dispositius mòbils que us permetran apropar-vos al món de la programació. Us recomano que feu un tastet i trieu la que més us agradi per provar-la en família o a l'escola.

A partir d’un estudi amb alumnesd’una escola de Washington DC (EUA), Stixrud i Johnson (2018) mostren que els requisits acadèmics de referència a Infantil i Primària s’estan aplicant cada cop més d’hora, exigint als alumnes un rendiment superior al que correspon per la seva edat i el seu curs, basant-se en l’erràtica idea que començar abans significa que els nens rendiran millor.

El plantejament competencial del currículum a Catalunya vol donar resposta a un aprenentatge real i significatiu: aprendre a saber, saber fer i actuar. Els projectes són una manera de donar-hi resposta, encara que poden conviure amb altres recorreguts diferents. Rosa Artigal, directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del departament d’Ensenyament, explica que el treball per projectes és una manera d’entendre l’aprenentatge de manera globalitzada: “Es tracta que els alumnes aprenguin a partir de la resolució d’una situació que es planteja, un dubte o algun tema amb el qual es vol avançar. Aquí l’alumne és el protagonista del procés d’aprenentatge, es fomenta la seva autonomia, el treball en equip i la diversitat de maneres i ritmes d’aprendre, i els alumnes poden autoavaluar-se i fer una avaluació entre iguals”. Artigal insisteix que a través dels projectes es treballen els diferents àmbits del currículum i que aquest currículum té un tractament obert i orientatiu i cada centre el treballa a partir de la seva realitat i projecte educatiu. Les diferents etapes d’un projecte poden tenir un treball personal, cooperatiu i col·lectiu en funció dels objectius de l’activitat de cada moment.

Entrem en un oasi de pau en dia de mercat. Als carrers del voltant de l’Escola Josep Carner de Badalona hi ha muntades paradetes de roba, petits electrodomèstics i complements. El garbuix de crits i gent és considerable. A dins el centre és l’hora del pati. Els més petits gaudeixen d’unes noves cabanes instal·lades a la sorra i un rocòdrom fixat a la paret. Els més grans disposen d’unes taules exteriors per esmorzar. N’hi ha que juguen el clàssic partidet de futbol amb l’entrepà a la mà. L’ambient és tranquil, relaxat. S’hi està bé.

Cada vegada s’estén més la idea d’aplicar a les escoles el treball per projectes, una metodologia que es basa a oferir canals als infants perquè pensin per ells mateixos, investiguin, facin hipòtesis, avaluïn encerts i errors i aprenguin a ser crítics. Són projectes basats en el món real o en respostes a reptes quotidians que persegueixen crear una educació interdisciplinària amb un significat, en comptes de lliçons curtes i aïllades com les de l’escola tradicional.

El nombre d’escoles que treballen per projectes no deixa de créixer, però sovint falten recursos per portar a terme aquestes metodologies actives. Així ho han constatat els responsables de l’Editorial Teide, que han posat a l’abast de les escoles un conjunt innovador d’eines didàctiques de caràcter interdisciplinari i multiformat i un servei de formació i assessorament actiu al professorat per facilitar la seva transició a la realitat de l’aula. L’objectiu és donar resposta als reptes educatius de la societat del segle XXI, com remarca Jaume Ríos, cap de projectes d’aquesta editorial de referència: “El llibre de text ha sigut útil molts anys, però ara calen nous recursos pedagògics”. Un canvi metodològic que implica que l’aprenentatge del mateix alumne sigui l’eix vertebrador: “L’alumne ha de ser protagonista del seu aprenentatge. No pot tenir un rol passiu, ha de viure l’experiència educativa, perquè això afavorirà un aprenentatge més profund, que queda com un pòsit”. En aquest sentit, Ríos admet que “aquest sistema complica la vida a l’estudiant perquè requereix un compromís més alt”, però deixa clar que “els aprenentatges són més potents i perdurables i el fet és que cap centre vol tornar enrere”.