L’emergència humanitària davant una gran arribada de menors no acompanyats (a un ritme d'un centenar de joves cada dia) i els anys de pròrroga pressupostària a la Generalitat limitaven la capacitat per fer noves adjudicacions de serveis. Davant aquest escenari, l'antiga cúpula del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha defensat aquest dimecres al Parlament que va haver d'optar per fer contractes d'emergència a entitats entre els anys 2016 i 2020, una fórmula reservada només per a situacions molt excepcionals. La Sindicatura de Comptes, però, considera que aquests contractes es van fer sense que quedés prou justificat un context d'emergència nacional, catàstrofe o necessitat immediata d'atenció a persones en perill.

L'assassinat d'una educadora social d'un pis de justícia juvenil a Badajoz a mans de tres dels nois ingressats ha encès els ànims dels professionals catalans. Aquest dimecres al matí s'han concentrat davant dels llocs de treball i a la tarda ho han fet a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, en una convocatòria del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) que ha atret gairebé 200 persones. “No ens estranya el que ha passat a Badajoz”, exclamava un professional que treballa en un centre d'acollida, “l'embut” per on passen els menors desemparats sota la tutela de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) abans de ser derivats al recurs definitiu. “Hem normalitzat moltes situacions complicades, agressions i amenaces”, assegurava la Noèlia.

En el context d’una societat capitalista exageradament frenètica, atrafegada i utilitarista, el pur acte de jugar, que no entén d’interessos pragmàtics o exigències horàries, ni es defensa ni es valora. És així perquè el plaer desinteressat i l’aprenentatge lúdic que proporciona el joc no es considera una activitat rendible i productiva que cal promocionar, sinó una mera opció d’oci estèril i un passatemps superflu.

La protesta veïnal convocada pel carrer de Sant Climent de Torredembarra (Tarragonès) contra els conflictes en relació a un xalet ocupat per joves migrants majors d'edat va acabar dijous a la nit amb un atac xenòfob contra un centre de protecció de menors, en què a un resident li van trencar el nas i un altre també va ser agredit. Dos menors més van haver de refugiar-se a la Biblioteca Mestra Maria Antònia i un tercer en un basar. Els propietaris del negoci van rebre intimidacions dels atacants perquè l'obliguessin a sortir fins que va arribar la Policia Local, que va fer abaixar la persiana del local i va dispersar la zona. Igualment, un cordó dels Mossos d'Esquadra va haver de protegir el centre, situat al carrer de les Mimoses, i quan es van desplegar els antiavalots els atacants es van dissoldre.

El centre per a una vuitantena de menors estrangers no acompanyats que el Govern volia instal·lar a Rubí, i que al maig va provocar manifestacions de rebuig d'una part dels veïns i del govern municipal del PSC, finalment no es farà. L'Ajuntament de Rubí i el departament de Treball, Afers Socials i Famílies han arribat a un acord per construir en el seu lloc –l'antic Hotel Terranova, al barri de Can Rosés– un recinte residencial maternal de 15 places per atendre adolescents embarassades en situacions vulnerables i mares menors d'edat amb fills d'entre 0 i 3 anys.

Una dona, d'entre 25 i 35 anys i amb poca experiència en el sistema de protecció de menors. Aquest és el perfil de treballador més habitual als centres de menors de Catalunya, segons els resultats de l'enquesta a més de 700 professionals del sector que ha fet el Col·legi d'Educadors i Educadores Socials i a la qual ha tingut l'accés l'ARA. "Són professionals ben formats però molt joves, amb poc rodatge laboral i que han de fer front a situacions complexes amb unes condicions laborals precàries", resumeix Xavier Campos, membre de la direcció del Col·legi.

El jutjat d'instrucció número 1 de Sogorb (Alt Palància) ha obert una causa per investigar la presumpta agressió i els suposats insults racistes a un nen internat en un centre de menors per part d'una cuidadora. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, els fets haurien tingut lloc el 25 de maig a Sogorb, a l'autobús que trasllada els nens des dels seus col·legis als centres d'acollida en els quals estan internats.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha acusat aquest dimecres la direcció del centre de menors de Sogorb (Alt Palància) de no haver denunciat un suposat cas d'abusos sexuals per part d'un educador cap a una menor, un fet investigat per un jutjat des del setembre del 2016.

La congregació de les terciàries caputxines de Sogorb (Alt Palància), que gestiona el centre d'acollida Mare de Déu de la Resurrecció, ha manifestat a través d'un comunicat la "indefensió" que asseguren patir després que la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives decidís traslladar els menors que acollia a causa dels indicis de maltractament que havia detectat durant una inspecció.

La Generalitat Valenciana va desvelar ahir que una inspecció ara fa un mes al centre de menors La Resurrecció de Sogorb (Alt Palància) va detectar que els nens i adolescents rebien “menjar escàs i caducat” i eren allotjats en instal·lacions obsoletes i en ocasions perilloses, com per exemple un espai de jocs situat just al costat d’una caldera. A més, també es van descobrir “indicis” d’un presumpte cas de maltractament a un menor. Aquest centre, gestionat per la congregació de les terciàries caputxines, acollia 18 nens i nenes, que ja han sigut traslladats a altres espais.