A la Conferència de Seguretat de Múnic, el canceller conservador alemany, Friedrich Merz, ha fet un pas endavant a l'hora d'assumir el lideratge europeu. En un discurs molt pensat i calculat, Merz ha buscat un equilibri entre la voluntat d'avançar cap a una autonomia defensiva europea més gran i la necessitat de no trencar la històrica aliança amb els Estats Units. Tot plegat, des de l'assumpció que s'està obrint una nova etapa en el panorama internacional que ja no respon als paràmetres de la postguerra mundial.

Amb el sacseig geopolític que ha suposat l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, l'auge de l'extrema dreta a Europa i la guerra a Ucraïna, un eix franco-alemany políticament fort és més necessari que mai. Totes les esperances del president de França, Emmanuel Macron, estan posades en el nou canceller alemany, Friedrich Merz. El conservador, del mateix partit que l'excancellera Angela Merkel, la CDU, és un europeista convençut i Macron sembla tenir-hi molta més sintonia que amb el seu predecessor, Olaf Scholz. És habitual que el primer viatge oficial a l'estranger d'un nou canceller sigui a França, però Merz s'ha desplaçat a París menys de 24 hores després de ser nomenat. És tota una declaració d'intencions.

Les eleccions europees han portat una sacsejada d'extrema dreta, especialment rellevant a l'eix franco-alemany, motor de la unitat i la pau europees de la segona meitat del segle XX ençà. L'ombra d'un passat feixista torna a planar sobre París i Berlín. Com podem haver oblidat tan ràpidament la tragèdia d'on venim? Malgrat les diferències d'època, no es pot minimitzar el perill d'aquesta involució en drets i llibertats, d'aquest fre a la tolerància i a un progrés compartit. A banda dels dubtes democràtics, una Unió Europea cada cop més condicionada per l'extremisme xenòfob serà més inconsistent en l'escena internacional i més inestable internament. I una cosa i l'altra acabaran tenint conseqüències econòmiques.