El Govern es planteja la creació d'un fons econòmic per finançar els ajuntaments en funció de la població migrada que tenen per ajudar a millorar la seva acollida i facilitar que els consistoris deixin de dependre de subvencions. És una de les propostes del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que aquest dilluns ha presentat un informe en què radiografia els 1,4 milions d'estrangers que viuen a la Catalunya dels 8 milions.

"Et sents una illa quan migres, en mig d'un oceà de tràmits". La frase l'ha pronunciat Tatiana Cárdenas, colombiana acabada de nacionalitzar espanyola, per definir els dèficits del sistema d'acollida i els serveis d'atenció per a la nova immigració. Amb dades i entrevistes, un informe presentat aquest dijous per la Taula del Tercer Sector coincideix de ple amb les seves paraules, i qualifica el sistema de caduc, massa rígid i burocràtic per a unes necessitats i perfils tan diversos de les persones que arriben en aquesta onada migratòria que ha fet que Catalunya hagi arribat als vuit milions d'habitants.

Acollir un infant és un gran repte emocional. Encara que hi hagi il·lusió i ganes, sorgeixen pors, dubtes i inseguretats. Actualment, a Catalunya hi ha 1.256 infants menors de sis anys tutelats per la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) i només 787 famílies en la modalitat d’acolliment de família aliena. Davant d’aquest context, la voluntat de la Mari Carmen Ruiz i el José Perea va ser clara: acompanyar i donar una segona oportunitat de vida a aquests infants, perquè puguin créixer en un entorn sa. Sota aquesta premissa, fa set anys van decidir convertir-se en família d’acollida. 

“Quan vaig arribar a la família d'acollida, tot era nou. Tenia molta més llibertat, podia fer moltes més coses que en un centre. Que m’acollissin va ser com un regal, sempre ho diré”, explica Laura Frau, infant d’acollida des de fa 12 anys. La seva família biològica no se'n podia fer càrrec, així que amb 6 anys, els servei socials la van derivar a un centre d’acollida gestionat per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que és un organisme de la Generalitat que s'encarrega de vetllar pels menors d'edat als quals els falten referents familiars que se'n puguin fer càrrec.

La detenció d'un menor migrant resident d'un centre d'acollida del districte madrileny d'Hortaleza per haver agredit sexualment una noia menor d'edat ha desembocat en un nou conflicte social i polític, amb el debat sobre la immigració en el punt de mira. La presumpta violació es va produir divendres passat a la matinada en un parc situat a prop del centre d'acollida, i un jutge ha dictaminat l'ingrés en un centre d'internament en règim tancat per a l'arrestat. Aquest diumenge a la nit, però, s'ha registrat un atac suposadament xenòfob també a les proximitats del mateix centre de menors: dos encaputxats han atacat dos menors residents al centre i una tercera persona, major d'edat, que els acompanyava.

Què ha de passar amb la immigració, especialment quan hi ha processos ràpids de “creixement i renovació poblacional” i el canvi –amb tota raó– percebut és “fulgurant”, com afirmava diumenge passat en aquest diari el doctor Andreu Domingo? S’ha d’integrar per assimilar-la a la societat d’arribada? S’ha d’acollir el nouvingut en un gest de benvolença generosa? Cal fer polítiques inclusives que respectin, i fins i tot en protegeixin, les particularitats culturals?

“Un dia a l’escola vam saber que un company del nostre fill estava en acollida. Ens va semblar molt bonic. Anys més tard, una amiga ens va parlar del procés i vam decidir fer el pas.” Així comença el relat de la Mayra. Ella i el Pepe, la seva parella, han tingut tres fills. A més, van decidir fer-se família d’acollida i fins ara s’han fet càrrec de set nadons. Són una de les famílies que acullen prop d’un miler d’infants a Catalunya, tot fent les funcions que temporalment no pot fer la seva família d'origen.

"Si mai et passés res, voldries que el teu fill anés a viure amb una altra família o en un centre d'acollida?". La pregunta la fa Clara Caballero quan ja fa una estona que conversa amb l'ARA i altres famílies d'acollida, i serveix de resposta per explicar els motius que la van portar a fer el pas. En el seu cas, la seva família fa 15 anys que acull temporalment menors que han hagut de ser separats dels seus progenitors. Durant aquest temps, ha acollit vuit menors. Tot i que no amaga que sovint és un procés difícil, el reivindica. "A mi em fa feliç, és el meu petit granet de sorra", resum.

Final feliç per a la parella que fa tres anys va acollir un nadó quan només tenia 11 dies de vida. La família, que té tres filles més, es va comprometre a fer una acollida d'urgència, que té un termini d'uns sis mesos, però la convivència amb el menor s'ha perllongat fins avui. Com que ja s'havia generat un vincle emocional, la parella volia que el menor continués vivint amb ells de manera definitiva, però una altra família va iniciar un procés per adoptar-lo i tot plegat va acabar als tribunals. En aquell moment la Generalitat va frenar cautelarment el procés d'adopció per valorar el cas i ara, finalment, la parella ha aconseguit l'adopció.