"Ens excita la idea del risc, pensar que ens podem equivocar i que això pot ser un motor creatiu", afirma l'actor i director Nao Albet per explicar per què, juntament amb el seu company d'aventures professionals Marcel Borràs, ha decidit llançar-se a l'òpera. El duet artístic —responsable d'espectacles com Falsestuff (2018, Premi Max)— ha escrit, dirigeix i representa del 15 d'abril al 3 de maig Els Estunmen al Teatre Lliure de Montjuïc. Es tracta d'una òpera contemporània amb música de Fernando Velázquez, una formació orquestral del Gran Teatre del Liceu en directe i 21 persones a l'escenari.

No hi ha en el teatre català un exercici de reescriptura dels clàssics amb més enginy lingüístic i escènic que les filigranes que ha fet Jordi Oriol amb Hamlet, La tempesta i Macbeth de Shakespeare, reconvertides en La caiguda d’Amlet, L’empestat i La mala dicció. Per això el Teatre Lliure li va encarregar, durant la pandèmia, que versionés El rei Lear però per a infants. El que s'estrena ara a l'Espai Lliure —des d'aquest dissabte i fins al 4 de gener— és l'evolució d'aquella peça, un espectacle en vers titulat Reiterat rei tarat, que està pensat per a públic adolescent en amunt.

Una masia al bell mig de sis hectàrees de terra prenyada per ufanes oliveres de fulles violàcies. Un mas amb la xemeneia que treu fum i llums que tentinegen per les petites finestres. Un paisatge d’una idíl·lica connexió amb el camp, el silenci i la tranquil·litat que no obstant guarda a la memòria fets traumàtics per a la Júlia, la cosina del Pau, actual amo de l'explotació agrícola a qui fa temps que no veu. La Júlia s’apropa a la finca carregada amb dos bidons de benzina i es troba el Pau que ve de fer exercici.

Què passaria si Romeu, el personatge tràgic per excel·lència, anés a parar en una comèdia? Podria sobreviure en un món aparentment divertit? Són les preguntes que s'han fet el director belga Jan Lauwers i la seva companyia, la Needcompany, a l'espectacle Billy's joy, que pren com a punt de partida les comèdies de William Shakespeare per parlar de problemes del segle XXI com la cancel·lació cultural, el canvi climàtic i el racisme estructural. Després d'abordar les tragèdies del Bard amb Billy's violence, que es va poder veure el 2021 al Teatre Nacional de Catalunya, Lauwers completa el díptic shakespearià amb la complicitat del seu fill, Victor Afung Lauwers, que en tots dos casos s'ha encarregat d'adaptar i reescriure els textos originals. "Les comèdies són tràgiques i les tragèdies són fosques", diu Lauwers, que considera Shakespeare un "autor total".