Jan Lauwers s'enfronta a les escenes més brutals de Shakespeare

BarcelonaEls amants més puristes de l'obra de Shakespeare no trobaran, al darrer espectacle de Jan Lauwers, ni els popularíssims soliloquis ni les cites conegudes arreu del món. El director belga, conegut a Catalunya per muntatges com Isabella's room i Begin the beguine, porta a escena 10 tragèdies del Bard, però reescrites de forma depurada perquè prevalgui el dolor i la cruesa per davant de la retòrica. El resultat és Billy's violence, un espectacle de Needcompany, la companyia de Lawers, en col·laboració amb els actors Nao Albet, Juan Navarro i Gonzalo Cunill. "El meu somni era fer un Shakespeare amb actors catalans i espanyols. Tenen una capacitat d'interpretació i una dinàmica del llenguatge molt bona. Són intèrprets que toquen molt de peus a terra", explica Lauwers. L'obra s'estrena aquest dijous a la Sala Gran del Teatre Nacional (TNC), on serà fins diumenge, i després està previst que faci gira per diversos teatres de l'Estat i d'Europa.

El fill del director belga, Victor Lauwers, s'ha encarregat d'adaptar i condensar les tragèdies en una sola peça. "M'hi vaig posar durant el primer confinament i va ser com endinsar-me en l'infern. Em vaig adonar que era impossible centrar tot l'espectacle entorn de la guerra i em va semblar més important posar el focus en la violència de la intimitat de Shakespeare", assenyala Victor Lauwers. El dramaturg va deixar fora "els déus i els esperits" per concentrar-se en els vincles entre els homes i les dones del Bard. "A les obres de Shakespeare la guerra és una excusa per a l'expansió, però si la deixes de banda només en queda un cor podrit", afirma Victor Lauwers, i el seu pare afegeix: "Era interessant fer-ho tot més domèstic. ¿Si no ens estimem l'un a l'altre, com podem parar una guerra?"

"Desdèmona no sap mai per què l'estrangulen"

Billy's violence enfila les 10 tragèdies a partir de 10 capítols escènics, cadascun dels quals porta el nom d'un dels personatges femenins de Shakespeare. "D'Otel·lo en coneixem molt tota la qüestió ètnica, però en canvi Desdèmona no sap mai per què l'estrangulen. Em fascina la bogeria de la seva vulnerabilitat i la seva devoció, fins al punt que demana perdó just abans de morir", destaca Victor Lauwers, que també fa sortir Pòrcia, de Juli Cèsar, i Cleòpatra. "Shakespeare la dibuixa com una dona estúpida quan en realitat era brillant, una gran filòsofa que parlava set idiomes. En canvi Marc Antoni no era gaire llumenera", explica Jan Lauwers. El protagonisme de les dones, diu, permet connectar les obres de Shakespeare "amb el nostre temps, en què hi ha una ferma lluita per la igualtat", i alhora observar-les des d'un altre angle.

En consonància amb les anteriors creacions de la Needcompany, el muntatge combina la teatralitat amb la dansa i la música, ideada específicament per a l'ocasió. "És un espectacle molt despullat, amb els individus al centre per treballar la intimitat –diu el responsable de la part musical, Maarten Seghers–. Volíem donar tot el protagonisme als actors i a les seves veus, i per això vam renunciar a fer música en directe. A canvi, hem treballat en la gravació de sons electrònics, que funcionen com a paisatges sonors de la peça, tot i que també hi ha alguna cançó escrita expressament per a l'obra". Per tot plegat, Jan Lauwers ja s'anticipa al públic i deixa clar que es tracta d'una proposta arriscada. "Si algú coneix bé les obres de Shakespeare potser la seva reacció serà de frustració perquè el Victor al text ha arrencat tota la carn dels ossos amb frases curtes -apunta el director-. És un espectacle que s'ha de venir a veure amb la ment oberta".