El puzle de l'enigmàtic llinatge dels denissovans, un grup d'homínids extint que va coexistir en el temps amb els neandertals –van arribar a emparentar-se i se'ls considera cosins llunyans per les diferències genètiques que presenten– i que ha deixat empremta en el genoma dels humans d'avui dia, es va completant. L'última peça identificada d'aquest ancestre és la d'un fòssil de mandíbula de sexe masculí del plistocè que un pescador va rescatar del fons marí a l'actual canal Penghu, a l'illa de Taiwan, ara fa 17 anys. Aquesta troballa evidencia que el denissovà va arribar a sobreviure a les muntanyes fredes de Sibèria i el Tibet, però també a latituds càlides i humides de l'Àsia oriental. L'estudi, publicat a la revista Science, també permet aprofundir en les característiques que compartien aquests ancestres arcaics i que els diferencien dels neandertals.

La cova càrstica de Baishiya no és un lloc fàcil per dir-ne casa. Està ubicada en un pendent rocós i escarpat a l'altiplà tibetà, a més de 3.200 metres d'altitud, on l'oxigen és escàs i el clima fred i sec. Però una sèrie d'expedicions a la cova els darrers anys han demostrat que era la llar d'una de les branques més misterioses de la humanitat: un grup de persones semblant als neandertals anomenats denissovans. Des del 2010, els científics han dibuixat una imatge borrosa de denissovans a partir de només tres dents, uns quants fragments d'os i restes d'ADN. El misteri ha embolcallat gran part de la seva existència, especialment el seu comportament.