La legislatura del nou govern socialista de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per Salvador Illa, comença a caminar. Un cop oficialitzat el traspàs de carteres als càrrecs de màxima responsabilitat, se succeeixen les primeres trobades, reptes, mesures i peticions des d'arreu del país per fixar el rumb. Pel que fa a les comarques gironines, representades a l'executiu català per l'exregidora Sílvia Paneque, que ha passat en poc temps de ser la cap de l'oposició a la capital gironina a convertir-se en la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, són molts els temes candents i importants sobre la taula. Aquests en són alguns dels principals, que ja han estat abordats en les primeres setmanes de mandat del nou president.

Fa un any i mig, el ministeri de Transició Ecològica va aprovar el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que fixa els punts del litoral espanyol on és possible instal·lar molins de vent al mar. Era el primer pas necessari perquè les empreses privades interessades presentessin a concurs públic el seu projecte de parc eòlic marí, adequat a les delimitacions del govern espanyol. A Catalunya, el mapa del ministeri permet posar en funcionament centenars d’aerogeneradors flotants, en una superfície de 250 km² entre les illes Medes i el cap de Creus, a 12 quilòmetres de la costa, abans del 2030. De moment, amb la incògnita de saber el calendari definitiu de la licitació, set empreses han mostrat interès per presentar el seu projecte en aquest punt del litoral gironí.

El futur parc d’eòlic marí flotant al golf de Roses genera moltíssima contestació ciutadana a l’Empordà. Segons el pla d’ordenació de l’espai marítim (POEM) aprovat pel Govern espanyol fa més d’un any, entre les illes Medes i el cap de Creus, abans del 2030 es posaran en funcionament centenars de molins de vent sobre el mar. La Generalitat de Catalunya hi està completament a favor, però no a qualsevol preu. Per això, paral·lelament als plans de Madrid, prepara una zona d’assaig, davant la costa de l’Estartit, per testejar prototips, millorar-los i recollir dades sobre el terreny amb l’objectiu de reduir al màxim l’impacte mediambiental del futur parc de Roses. El projecte del govern català, anomenat Plemcat, instal·larà tres aerogeneradors d’una potència unitària de 15 MW a 25 quilòmetres del litoral, connectats a una nova subestació a Vilaür a través d'una línia d’evacuació terrestre subterrània de 16 quilòmetres. La idea és que comencin les licitacions a principis del 2025 i estigui tot operatiu el 2026.