El Barça va demostrar a la Lliga la venda de seients vip del futur Camp Nou a inversors àrabs per uns 100 milions d'euros el 3 de gener, però a dia 7 encara no ha donat cap explicació ni detall als seus socis i seguidors sobre aquesta majestuosa i polèmica operació. De moment, ni roda de premsa, ni comunicat ni vídeo del president Joan Laporta enregistrat davant les càmeres de Barça One. Silenci. Com el que hi va haver també durant el dia de Reis del 2015, quan Josep Maria Bartomeu acabava de destituir Andoni Zubizarreta com a director esportiu i estava a punt de convocar eleccions anticipades per a aquell estiu.

El Barça ja té la confirmació mitjançant un comunicat que la Lliga i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) deneguen les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. Els organismes se segueixen remetent als articles 130.2 i 141.5 del reglament de la RFEF, que "impedeixen que un jugador a qui se li cancel·la la llicència pugui, durant la mateixa temporada, obtenir llicència en el mateix equip del club al qual ja estava vinculat". Durant el matí s'ha reunit la Comissió de Seguiment del Conveni de coordinació de la Lliga-RFEF i ha decidit "no concedir el visat previ ni la llicència definitiva" que havia sol·licitat el Barça.

Quan faltava mitja hora per a la mitjanit del divendres 3 de gener, el Barça rebia l'OK de la Lliga per al contracte entre el club blaugrana i els fons d'inversió àrabs pels seients vip del futur Camp Nou. És a dir, la patronal donava validesa a l'acord, confirmava que havia rebut part dels diners necessaris per validar-ne l'oficialitat i validava que el Barça havia tornat automàticament a la regla 1:1 en matèria de fitxatges, la que l'autoritza a gastar cada euro que ingresses en la incorporació d'un nou jugador.

Fins i tot en el supòsit que la Lliga acabés acceptant la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, el mal ja està fet. El govern del Barça va amb el fanal apagat. Ara el club s’excusa en els horaris dels mercats financers, que van tancar per Cap d’Any, i que serien els que haurien impedit la presentació de tots els comprovants dels ingressos necessaris quan i com tocava. Com si el temps i la forma acceptables per a la validació d’un contracte firmat de l’agost, i pel qual es van pagar 55 milions d’euros, pogués ser anar corrent pels despatxos l’últim dia de l’any, per impedir que les dotze campanades transformin el fitxatge en una carabassa. Aquesta justificació dels horaris és prou eloqüent de quina és una part de la realitat personalista, opaca i bunqueritzada de la gestió directiva del club un cop se li descompten la propaganda i el soroll de la grada d’animació digital.

"El Jan és advocat, no empresari. Un empresari sent la necessitat de delegar per fer créixer l'empresa. Un advocat no sent aquesta necessitat", explica a l'ARA una persona de l'entorn de Joan Laporta. El poder del Barça actual es resumeix en l'omnipresència del president executiu, l'acompanyament permanent de Manana Giorgadze des de dins del club i el consell d'Alejandro Echevarría des de fora. La resta de personatges que orbiten a la zona de més atracció del sistema laportista, com els directius Ferran Olivé i Joan Soler, l'executiu Manel del Río i el secretari tècnic Deco, són satèl·lits que es desplacen segons els desitjos i els odis del seu astre.

El mateix jutge que el 2023 va donar la cautelar a Gavi amb la qual encara està inscrit a la Lliga ha decidit aquest divendres denegar-l'hi al Barça per a inscriure Dani Olmo i Pau Víctor a partir de l'1 de gener. Es tracta d'Ignacio Fernández de Fenespleda, titular del jutjat mercantil 10 de Barcelona. A diferència del cas Gavi, en aquesta ocasió ha comparegut en el litigi la Lliga de Javier Tebas, que té la pressió al darrere de tres clubs, l'Atlètic de Madrid, el Sevilla i l'Athletic Club, que miren amb lupa cada moviment que el Barça fa amb relació al fair play econòmic.

"Quan Pau Víctor va arribar al Girona, la major part de la plantilla no sabíem qui era. Tenia dos davanters per davant seu i molta competència". Qui parla és Unai Jodar, company durant dos anys al juvenil del club gironí de l'ara davanter del Barça. El Girona va signar Víctor quan tenia 16 anys, procedent del Júnior de Sant Cugat del Vallès. No va ser un fitxatge mediàtic: arribava per ser el tercer davanter del juvenil B.

La jugada del 2-1 davant del Manchester City explica perfectament per quin motiu Pau Víctor sembla millor davanter centre per al Barça que Vitor Roque i, al mateix temps, per què el brasiler pot oferir alguna eina interessant com a extrem.