La federació d'Esquerra a Barcelona es prepara per obrir un nou capítol després de la rebel·lió que va obligar a dimitir la seva líder, Creu Camacho, i a obrir primàries per escollir una nova executiva. Una candidatura alternativa s'ha sumat aquest dilluns a la impulsada per l'ara regidora Rosa Suriñach, sorgida de les files dels crítics amb la direcció nacional. La lidera un grup d'afins a Oriol Junqueras i Elisenda Alamany que encapçalen els militants republicans Ricard Farin i Núria Clotet, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA.

Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) arriba a l'ARA decidida a alçar el to pel tema del finançament, però també per llançar la seva carrera com a alcaldable el 2027.

Oriol Junqueras va començar el congrés d'aquest cap de setmana amb la imatge de pau interna que buscava des de fa setmanes. La bossa de crítics no havia desaparegut, però havia quedat desmobilitzada després de perdre la primera batalla de la tardor, quan el líder republicà va revalidar la presidència del partit. Ara bé, l'escàndol pels cartells contra els Maragall ha tornat a ser l'espurna per evidenciar que Esquerra està lluny de la calma. L'informe de la comissió de la veritat impulsada per Junqueras va fer esclatar els crítics aquest dissabte, que el van titllar de part i ho van considerar un "escarni". En la cloenda del congrés d'aquest diumenge a Martorell, però, Junqueras ha evitat entrar en la situació interna de l'organització. El líder republicà ha dedicat el seu discurs a la situació internacional, especialment per esperonar la militància republicana a ser el dic de contenció de l'extrema dreta, però també ha aprofitat per enviar un missatge a Junts. "No ens dol quan altres forces polítiques aconsegueixen un acord que augmenta les quotes de poder per al país. Després ja ens barallarem per com s'aplica", ha afirmat. És a dir, el líder republicà ha demanat als juntaires fer front comú a l'hora de negociar amb l'Estat.

L'escàndol dels cartells sobre l'Alzheimer i l'estructura B d'ERC destapada per l'ARA que ha sacsejat el partit en els últims mesos ho ha tornat a fer aquest dissabte en el congrés que els republicans celebren a Martorell. La comissió de la veritat, l'òrgan que va impulsar Oriol Junqueras per investigar aquesta qüestió en paral·lel a la feina del responsable de compliment i de la comissió de garanties, ha presentat les seves conclusions davant la militància –sense entregar-los l'informe, que ha enviat directament a la comissió de garanties–. La investigació, que ha pilotat Joan Tardà, reconeix que el partit va tenir en marxa una estructura B des del 2019 fins al 2023 que va ser l'encarregada de tirar endavant els cartells contra els germans Maragall, entre d'altres, i n'assenyala dos responsables: dos dels vicesecretaris de comunicació que va tenir el partit durant aquest període, Sergi Sabrià i Marc Colomer.

A Salvador Illa li faltaven bàsicament dues imatges des que va accedir a l'agost a la presidència de la Generalitat: les reunions amb el líder del principal partit de l'oposició, Carles Puigdemont, i la trobada amb el president d'ERC, la formació de la qual depèn el seu govern. Aquest dissabte ha esborrat de la llista la segona. Illa i Oriol Junqueras s'han reunit al Palau de la Generalitat per primera vegada en públic, tot i que de contactes entre ells ja n'han existit en privat, tant abans com després que Junqueras revalidés la presidència d'ERC el passat mes de novembre.

¿S’ha equivocat Junts retirant-se a última hora de la moció de censura a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols? És una pregunta que no té una resposta fàcil.

El 31 de desembre d'aquest any ha d’estar constituïda la nova empresa que gestionarà el servei de Rodalies de Catalunya. Serà una empresa mixta, hispano-catalana, formada pel govern espanyol i el govern català, amb consell d'administració paritari i presidència nomenada a proposta del govern de Catalunya i amb vot de qualitat. 

Abans de reunir la comissió bilateral d'infraestructures aquest dilluns a la tarda, el Govern i Esquerra han volgut escenificar públicament un dels acords sobre el traspàs de Rodalies que han firmat hores més tard l'executiu català i l'espanyol. Es tracta del calendari per tenir a punt la nova operadora de Rodalies: les dues parts han acordat que l'empresa estigui constituïda abans d'acabar el 2025 i que, per tant, a partir del 2026 ja gestioni tot el sistema ferroviari a Catalunya. L'acord l'han anunciat públicament la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, i l'ha validat la comissió bilateral d'Infraestructures, que han encapçalat la mateixa Paneque i el secretari d'Estat de Mobilitat i Transports, José Antonio Santano Clavero.

Avui publiquem un editorial amb un títol que anys enrere no s’hauria entès, almenys amb la vehemència tipogràfica amb què l’hem escrit:

Per 500 vots de diferència els partidaris d’investir Salvador Illa van superar els que s’hi oposaven i ERC va acabar donant els seus vots al PSC l’agost de l’any passat. Aquell és el pecat original que ara la nova direcció dels republicans ha de fer-se perdonar. I no pas perquè estiguessin en contra de la investidura d’Illa (ni Oriol Junqueras ni Xavier Godàs, els dos candidats que van rivalitzar fins al final al congrés del partit, no ho van criticar), sinó perquè amb els mesos ha quedat clar que els pactes amb els socialistes són el principal motiu de disputa interna.

En plena guerra interna, Esquerra va haver de prendre una de les decisions que més han tensionat el partit: investir el líder del PSC, Salvador Illa, president de la Generalitat. La direcció al complet es va bolcar en defensar el sí després d'haver arrencat el compromís als socialistes de tirar endavant un nou model de finançament per a Catalunya. Oriol Junqueras, que en aquell moment no era president del partit perquè havia dimitit unes setmanes abans, no es va pronunciar i encara ara no ha revelat què va votar a la consulta. Ara és ell qui haurà de gestionar aquell pacte i definir quina relació vol tenir amb els socialistes tant a la Generalitat com a Madrid, però també a Barcelona, on el debat sobre si ERC ha d'entrar al govern municipal de Jaume Collboni encara no s'ha tancat. La ponència política que s'ha de debatre al mes de març haurà de posar negre sobre blanc en la política d'aliances del partit. Hi pesaran els incompliments que han acumulat els socialistes i que han anat minant la confiança dels republicans fins al punt que ningú de la nova direcció garanteix ara mateix que puguin avalar els comptes ni a Salvador Illa ni a Pedro Sánchez i donar-los un altre baló d'oxigen.

La nova executiva que pilotarà Oriol Junqueras es va reunir per primera vegada aquest diumenge, tot just l'endemà de la victòria ajustada que va obtenir el nou president d'Esquerra. Aquest dilluns al matí s'ha reunit la comissió permanent, el nucli més reduït de la direcció que es reuneix cada setmana i dilluns que ve ho tornarà a fer l'executiva. Després del divorci amb Marta Rovira, de qui s'ha rodejat Oriol Junqueras?

L'excandidat de Nova Esquerra Nacional (NEN) a presidir ERC, Xavier Godàs, ha defensat que els partits no poden ser “parròquies autoreferencials” pensats per a una militància que ha de “falcar” el líder de torn. En una entrevista a RAC1, ha reivindicat que hi hagi “capacitat crítica” després que la candidatura d'Oriol Junqueras hagi guanyat amb un 52% dels vots, deu punts per sobre de la seva llista. Així, doncs, Godàs té la intenció de mantenir els crítics organitzats al partit. “Avui res s'acaba, just comença”, ja advertia dissabte quan es va certificar la seva derrota.

La militància d'ERC va voler que la tria sobre el seu líder es dirimís en una segona volta –perquè cap dels candidats va superar el llindar del 50% dels vots– i que l'elecció fos entre els dos candidats més votats: Oriol Junqueras i Xavier Godàs. El candidat de Militància Decidim va guanyar la votació amb un 48% dels vots, mentre que el de Nova Esquerra Nacional en va obtenir el 35%. Ara bé, hi ha el 12% dels vots que van ser per a Foc Nou, la llista d'Helena Solà i Alfred Bosch, que poden ser decisius a l'hora de decantar la balança el 14 de desembre. Per això, l'endemà d'aquesta primera volta, el candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, i la candidata a la secretaria general de Militància Decidim, Elisenda Alamany, ja els han allargat la mà.

En la presentació de la seva candidatura dissabte a Olesa de Montserrat, Oriol Junqueras es desmarcava de tenir cap implicació en l'estructura B, que va ser l'encarregada de penjar els cartells contra els Maragall, com va destapar l'ARA. "Tota aquesta gent va trair els nostres principis i acabarem amb els òrgans paral·lels", va etzibar en un discurs sense concessions, en què va advertir que no pensa "curar cap ferida que prèviament no s'hagi netejat fent veure que el que ens ha avergonyit no ha passat". Dilluns, en una entrevista a RAC1, va tornar a insistir que no en sabia "res de res".

L'ajornament del congrés d'ERC a Barcelona pot provocar un terratrèmol de conseqüències incertes a l'Ajuntament de Barcelona. A l'espera que es fixi una nova data per al debat intern dels republicans, els contraris a pactar ja amb Jaume Collboni estan aprofitant el parèntesi obert per reforçar el seu posicionament. Aquest divendres un dels primers a fer-ho ha sigut un dels pesos pesants del partit a la capital catalana: el fins fa mig any líder del grup municipal, Ernest Maragall.

Jaume Collboni haurà d'esperar. Després de les eleccions catalanes de diumenge, l'alcalde de Barcelona té molt difícil complir la seva promesa de trobar algun soci de govern abans de l'estiu. L'horitzó a l'Ajuntament sempre va ser tancar, després d'aprovar els pressupostos, el pacte que el PSC i ERC havien anat teixint en els últims mesos, però la derrota d'Esquerra el 12-M ho ha congelat tot. La desfeta electoral ha deixat els republicans en xoc, cosa que impossibilita que prenguin aviat una decisió d'aquesta magnitud. Menys encara quan la pròxima cita amb les urnes –les eleccions europees– la tenim aquí mateix.

L’ona expansiva del fracàs dels pressupostos de la Generalitat ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona. L’avançament electoral anunciat pel president del Govern, Pere Aragonès, ha impactat també en els tempos de l’alcalde, Jaume Collboni, i caldrà veure si acaba posant en perill l’aliança que el PSC i ERC fa mesos que teixeixen amb cura a la capital. Qualsevol hipotètic pacte de govern queda ara en standby fins després del 12-M, ja que ni als socialistes ni als republicans els interessa arribar a la cita a les urnes amb un acord a Barcelona sota el braç.

Amb tothom pendent d'uns pressupostos que no es debatran fins al mes que ve, el ple de febrer a l'Ajuntament de Barcelona ha estat gairebé de transició. Ha permès, això sí, veure alguns dels primers fruits del pacte –ara per ara només pressupostari– entre el PSC i ERC, que han servit per aprovar dues mesures per promoure el català. D'una banda, s'ha aprovat la creació d'una comissió d’estudi sobre la relació dels joves, l'ús del català i les noves tecnologies. I, d'una altra, s'ha acceptat crear una clàusula de llengua catalana que puntuï per a qualsevol contractació de servei, ajuda o concurs, com ara impulsar una línia de subvencions per produir en català.

Fa just un mes que Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) és la nova líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i ja té al davant la decisió més important del mandat: entrar o no al govern de Jaume Collboni.