ERC reconeix l'existència de l'estructura B des del 2019 i n'assenyala els responsables

MartorellL'escàndol dels cartells sobre l'Alzheimer i l'estructura B d'ERC destapada per l'ARA que ha sacsejat el partit en els últims mesos ho ha tornat a fer aquest dissabte en el congrés que els republicans celebren a Martorell. La comissió de la veritat, l'òrgan que va impulsar Oriol Junqueras per investigar aquesta qüestió en paral·lel a la feina del responsable de compliment i de la comissió de garanties, ha presentat les seves conclusions davant la militància –sense entregar-los l'informe, que ha enviat directament a la comissió de garanties–. La investigació, que ha pilotat Joan Tardà, reconeix que el partit va tenir en marxa una estructura B des del 2019 fins al 2023 que va ser l'encarregada de tirar endavant els cartells contra els germans Maragall, entre d'altres, i n'assenyala dos responsables: dos dels vicesecretaris de comunicació que va tenir el partit durant aquest període, Sergi Sabrià i Marc Colomer.

L'informe no és vinculant, sinó que és la comissió de garanties i el responsable de compliment el que té a sobre la taula la investigació oficial del partit i qui té la potestat de sancionar els responsables. Amb tot, la comissió que ha pilotat Tardà –que la direcció equiparava a una comissió d'investigació d'una cambra legislativa– ha citat al llarg dels últims dos mesos diversos militants i no militants del partit. Segons ha explicat el vicesecretari general de comunicació, Isaac Albert, hi ha hagut 18 persones que han comparegut i 12 que no ho han fet. Entre els que van decidir no comparèixer hi ha l'exconseller Ernest Maragall, tal com va explicar l'ARA, i l'ex secretària general del partit, Marta Rovira, va enviar una declaració per escrit, segons fonts consultades.

Segons Albert, Tardà també ha explicat a la militància els diners que es van destinar a Relevance, l'empresa amb qui ERC treballava per fer les contracampanyes. Des del 2016 fins al 2023 el partit va pagar-li 4 milions d'euros, tot i que aquí s'hi inclouen serveis més enllà de les campanyes de contrast. Segons diverses fonts consultades, però, hi hauria com a mínim 200.000 euros que es van destinar a l'estructura B, uns 15.000 dels quals van servir per aconseguir el silenci de les persones que van enganxar els cartells contra els Maragall.

L'exposició que ha fet Tardà davant la militància ha enervat diversos afiliats, que consideren que ha estat de part. Ho han expressat les mateixes persones que van impugnar aquesta comissió davant la de garanties, Isaac Peraire i Marta Vilaret, a X. Peraire, de fet, ha anunciat que portarà aquestes conclusions a la comissió de garanties també perquè considera que ha estat "Un acte polític, espectacle i escarni lamentable, imprecís, de part, biaixat. Incendiari. Irresponsable".

També ha censurat l'informe qui va liderar la candidatura de Foc Nou, Helena Solà, que en un tuit l'ha titllat "d'escarni". Tardà ha demanat disculpes a la militància per aquests fets, però també, sense mencionar-lo, a l'exdirector de comunicació del partit Tolo Moya, a qui ha considerat que se l'havia assenyalat com a "responsable i braç executor", però que segons Tardà va tenir "un cert grau de participació en l'estructura B".

Aval a la ponència política

Les conclusions de la comissió de la veritat ha estat l'últim punt que ha debatut la militància aquest dissabte, però el congrés –al qual s'havien inscrit 1.500 persones però només n'hi han participat unes 700, entre els quals l'expresident Pere Aragonès però no Marta Rovira– ha començat amb el debat de la ponència política, que ha rebut l'aval del 90% dels afiliats. El document posava les bases ideològiques del partit per als pròxims quatre anys, en què volen que la nació i la llengua siguin dos dels seus eixos vertebradors. De les 867 esmenes que es van presentar la direcció en va transaccionar més de 400, una de les quals del corrent Àgora, impulsat per Joan Tardà.

El text defensa "avançar cap a una solució del conflicte nacional amb l'estat espanyol basada en el principi democràtic" i aposta per tenir una relació amb el "socialisme català que combini confrontació i col·laboració". Els republicans han firmat aliances amb els socialistes tant a l'Estat com a la Generalitat, però aquests pactes sempre els han portat a contradiccions. Sense anar més lluny, aquest mateix dissabte Esquerra ha sortit a donar un toc d'atenció als socialistes per les negociacions entre el govern espanyol i els sindicats per l'empresa que ha de gestionar Rodalies. "Qui ha de gestionar Rodalies és una empresa d'obediència catalana", ha dit el vicesecretari de comunicació d'Esquerra, Isaac Albert, davant l'oferta del ministeri de Transports als sindicats perquè l'empresa depengués de Renfe.

A banda de la relació amb els socialistes, a la ponència ERC també insta les "forces independentistes i sobiranistes d'esquerra a fomentar sinergies i aliances" per "construir una via àmplia que permeti millorar les condicions per fer efectiu el dret a decidir". Tardà ha aconseguit transaccionar aquest text amb la direcció, però manté viva una esmena a la ponència estratègica que s'ha de debatre aquest diumenge i que va en la línia d'incloure els no independentistes al partit –en un inici volia reformar els estatuts en aquest sentit, però finalment se'n va desdir.

En el debat d'aquest dissabte la direcció també ha incorporat una esmena que planteja "transitar" cap a les 32 hores de jornada laboral, a més de fer un reglament que permeti incorporar persones migrants en llocs "rellevants" de les llistes, en un acord amb Àgora.

Via lliure als corrents interns

A banda del full de ruta polític, Esquerra també ha aprovat canvis organitzatius –la ponència estatutària l'ha validat un 89% de la militància–, com ara constituir corrents interns dins d'ERC, una proposta pactada amb Nova Esquerra Nacional, Foc Nou i Àgora. Caldrà que ho demani un 3% de la militància i el partit haurà de redactar un reglament en els pròxims sis mesos per regular el seu funcionament. El principal xoc que es preveia amb la candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps era sobre la limitació del mandat de Junqueras i incompatibilitzar-lo amb càrrecs públics, però els crítics van retirar la proposta amb el compromís que la direcció obri aquest debat durant aquest mandat.