Un any de la guerra que va fer esclatar ERC: s'han reconciliat els protagonistes?

BarcelonaEl que feia mesos que es coïa de manera soterrada va esclatar tot just unes hores després de la desfeta de les eleccions del 12-M. Pere Aragonès assumia la derrota i anunciava que feia un pas enrere, mentre que el llavors i també ara president del partit, Oriol Junqueras, feia el moviment contrari: un pas endavant per continuar liderant la formació republicana. El tàndem que havia pilotat la conselleria d'Economia durant l'1-O es trencava, igual que el binomi que havia dirigit ERC durant els últims onze anys: Marta Rovira també anunciava la seva retirada. Els republicans es van submergir en una de les guerres més dures que ha viscut el partit, que es va allargar en el temps i es va agreujar després que l'ARA publiqués l'escàndol dels cartells contra els Maragall. On són ara les tres cares visibles del partit en aquell moment? Quina relació tenen després de la guerra? El partit s'ha recuperat després de la batalla?

Oriol Junqueras va revalidar el lideratge en les primàries de finals de l'any passat i es va imposar als crítics, entre els quals hi havia Marta Rovira i Pere Aragonès. Ara bé, no ho va fer a la primera, sinó que li van caldre dues votacions per revalidar el càrrec amb un 52% dels suports. Junqueras pilota ara el partit amb un equip nou, i la relació amb qui va ser la seva número dos, Rovira, és nul·la. En l'últim any s'han vist dues vegades: el juliol passat a Cantallops, quan Marta Rovira va tornar de l'exili, i en el consell nacional del mes de gener, el primer que va convocar la nova cúpula republicana després de les primàries. Ara mateix, de fet, Rovira viu a Suïssa.

Després de fer el traspàs amb la nova secretària general, Elisenda Alamany, Rovira s'ha allunyat de la vida orgànica del partit. En un inici ella mateixa s'havia mostrat predisposada a tenir un paper dins d'Esquerra per aportar el coneixement adquirit en l'àmbit internacional tot el temps que ha estat exiliada a Suïssa. Uns coneixements que posa a disposició del partit, però sense anar més enllà. El novembre de l'any passat va tancar la seva etapa com a secretària general i va posar punt final a la seva etapa política, una decisió que considera irreversible. "Vaig deixar clar que plegava de la política", subratlla la mateixa Rovira, consultada per l'ARA. De fet, la direcció junquerista tampoc li ha concretat cap oferta, confirmen fonts de l'executiva republicana.

La relació entre Junqueras i Aragonès tampoc és com abans. Tots dos van reunir-se fa unes setmanes i el partit va publicar imatges de la trobada a les xarxes socials. El mateix expresident de la Generalitat deia en una entrevista a SER Catalunya que aconsella el partit quan l'hi demanen. Ara bé, la interlocució no és ni diària ni constant amb Junqueras, segons apunten diverses fonts consultades. A Aragonès no li va agradar l'informe de la comissió de la veritat sobre el cas dels cartells dels Maragall i la manera com es van fer públiques les conclusions en el congrés del mes de març.

De fet, aquest escàndol destapat per l'ARA va tensar i continua tensant el partit. Especialment la relació entre junqueristes i roviristes. L'informe elaborat per la comissió pilotada per Joan Tardà va enervar els crítics amb Junqueras, que el van considerar un "escarni". Més enllà d'aquesta comissió, encara està pendent que els òrgans interns del partit dictin el veredicte de la investigació interna que ara pilota la nova responsable de compliment, l'exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès Mireia Ingla. La primera proposta de sancions que va fer la comissió de garanties –i que ara ha de revisar a partir de l'informe que faci Ingla– apuntava a quatre persones responsables: el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells, l'excap de comunicació d'ERC Tolo Moya, l'exviceconseller de comunicació Sergi Sabrià i l'exvicesecretari de comunicació d'ERC Marc Colomer.

L'entorn de Rovira i també d'Aragonès està completament fora de la vida del partit. Sense anar més lluny, qui va ser vicesecretari de comunicació del Govern, Sergi Sabrià, ha estripat el carnet del partit i Junqueras no ha mantingut cap de les figures que en la guerra es van situar al costat de Rovira. Va destituir, de fet, qui era la portaveu dels republicans al Parlament, Marta Vilalta, en un dels primers moviments que va fer quan va revalidar el càrrec, però també va acomiadar el responsable de la investigació interna del cas dels cartells, Xavier Mombiela. Només Josep Maria Jové i Teresa Jordà han mantingut els seus respectius càrrecs de president i portaveu adjunta, respectivament, al Parlament i al Congrés.

La renovació territorial i la governabilitat

Amb noves cares visibles al partit, Esquerra tot just està tancant els congressos per renovar també les seves estructures al territori. La direcció republicana està satisfeta de com ha anat tot el procés. Els crítics han presentat batalla en poques territorials: el Vallès Oriental, les Terres de l'Ebre i Barcelona. Ara bé, a la capital catalana, una de les federacions més importants del partit, van aconseguir imposar-se per la mínima a Junqueras. Encara queden alguns congressos, com el de la Catalunya Central, on el projecte de Nova Esquerra Nacional (els crítics) tenia més efectius i on segons fonts consultades finalment faran el pas i presentaran una candidatura alternativa a la que ha avalat la direcció.

De tota manera, Junqueras acabarà aquest procés amb més pau de la que es preveia. Després de mesos de guerra interna, ara el partit mira a les pròximes eleccions municipals, que seran clau per veure si la formació recupera múscul electoral. Entremig, l'organització també se la juga a l'hora de fer complir els acords signats amb els socialistes tant a Catalunya com a Madrid. El partit continua tenint la clau de la governabilitat a Catalunya, que farà valdre en els pròxims mesos: abans de l'estiu hi hauria d'haver concrecions en el nou sistema de finançament i també per avançar en el traspàs de Rodalies.