Revés a Junqueras: els crítics guanyen les primàries d'ERC a Barcelona
Creu Camacho s'imposa per la mínima a Eva Baró i obre un pols amb la direcció nacional
BarcelonaEls crítics guanyen les primàries d'ERC a Barcelona i Creu Camacho liderarà la federació. Per un ajustat marge, 14 vots, la candidata de Dignitat Republicana s'ha imposat a la llista d'Eva Baró, Endavant Barcelona, que tenia l'aval d'Oriol Junqueras. Camacho ha obtingut 338 vots (49,6%) per davant dels 324 (47,5%) que ha aconseguit Baró –hi ha hagut 20 vots en blanc (2,9%)–, en unes primàries en què ha participat el 72% de la militància –dos punts per sobre del congrés de fa un any i mig–. La formació a la capital catalana ha tornat a quedar partida per la meitat, però aquesta vegada la candidata oficialista ha perdut la batalla. Els resultats suposen un revés per a Oriol Junqueras, el primer que rep des que va ser reelegit com a líder dels republicans el desembre passat. La direcció nacional deixa de tenir com a aliada la cúpula d'ERC a la capital catalana, un patró que s'ha repetit al llarg de la història de la federació, que històricament ha actuat com un contrapoder a la cúpula nacional.
Des que es va obrir el meló per triar la nova direcció de la federació de Barcelona, a la ciutat s'ha repetit, en part, la batalla que ERC ha viscut en els últims mesos a escala nacional; fins ara ha sigut l'únic territori on s'ha presentat una candidatura crítica amb l'oficialisme. El primer congrés territorial que es va celebrar a principis de mes va ser a Girona, on es va presentar una candidatura de consens entre les diferents faccions del partit que van encapçalar Pau Presas i Laia Cañigueral. A Barcelona, a la llista que ha encapçalat Creu Camacho al costat de Miquel Colomé hi han confluït militants que van donar suport a Nova Esquerra Nacional –és el cas de la regidora Rosa Suriñach– i també a Foc Nou –Alfred Bosch és una de les persones que està darrere de la candidatura–. Baró, en canvi, ha representat el junquerisme a Barcelona i ha volgut treure pit d'haver aglutinat militants amb els quals es va enfrontar fa un any i mig, com Patrícia Gomà, que va liderar la llista dels crítics amb Junqueras. La candidatura també tenia el suport de l'actual líder del grup republicà al consistori barceloní, Elisenda Alamany.
En un comunicat Baró ha celebrat l'alta participació, ha afirmat que la "militància és sobirana" i ha felicitat la nova direcció de la federació, a qui ha desitjat sort i encerts. Per la seva banda, Camacho, també en un comunicat, ha subratllat que la victòria és de "tota la militància que ha cregut que calia un canvi profund a ERC Barcelona" i ha fixat la mirada en aconseguir un "partit unit" i treballar per les municipals del 2027.
L'entrada al govern de Collboni
L'entrada o no al govern municipal de Jaume Collboni ha centrat la campanya d'aquestes primàries i és del tot probable que continuï marcant el debat les pròximes setmanes. De fet, la consulta fallida del juny de l'any passat a l'Orfeó Martinenc per manca d'aforament va ser la raó principal per la qual els crítics van decidir plantar batalla al junquerisme. La candidatura de Camacho havia retret a la direcció que fins ara pilotava Eva Baró que no hagués tornat a convocar el congrés ajornat i hagués deixat el debat en stand by. La llavors cúpula republicana a Barcelona va decidir sotmetre a consulta de la militància el pacte que havien arribat amb els socialistes, un acord que la direcció nacional que llavors pilotava Marta Rovira –Oriol Junqueras havia dimitit– no veia amb bons ulls. En aquest sentit, Dignitat Republicana havia defensat reprendre aquell congrés "abans de l'estiu"; per tant, el debat es podria reobrir tot just a l'equador del mandat. Els d'Eva Baró, en canvi, apostaven per debatre aquesta qüestió en una assemblea sobre la "idoneïtat de si segueix sent oportú entrar al govern municipal".
Fa un any, la federació de Barcelona ja es va partir per la meitat en una batalla en què es van enfrontar Baró i Gomà i que va suposar el primer pols a Oriol Junqueras. Llavors encara no havia esclatat la guerra a escala nacional, tot i que ja es coïa. El resultat va ser d'una victòria ajustada per a Baró, tot i que va superar la candidatura de Gomà per només 23 vots. Aquesta és precisament la tònica dels últims congressos a Barcelona, on en gairebé cada ocasió s'han enfrontat més d'una candidatura en batalles que no han sigut precisament plàcides.
